La resistència a antimicrobians causa 25.000 morts i pèrdues de 1.500 milions d’euros cada any a Europa

Segons el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC), 25.000 persones moren anualment a Europa a causa de microorganismes multiresistents i l'impacte en costos sanitaris addicionals és d'almenys 1.500 milions d'euros.

S’estima que uns 4 milions de pacients adquireixen infeccions hospitalàries a la Unió Europea cada any amb el risc que siguin d’organismes multiresistents. Malgrat aquest fet, “moltes de les resistències són introduïdes des de fora dels hospitals, però actuen de cavall de Troia dins d'aquests”, en paraules del Dr. Jesús Rodríguez-Baño, ponent dels debats científics internacionals The Global Threat of Antimicrobial resistance. Science for Intervention que han organitzat B·Debate i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) a Barcelona entre els dies 5 i 7 de novembre. La Societat Espanyola de Farmàcia Comunitària (Sefac) calcula que més d’un 85% del consum d’antibiòtics a l’Estat espanyol es produeix fora dels hospitals, sobretot pel tractament d’infeccions respiratòries.

Els antimicrobians s’utilitzen tant per a la medicina humana com per la veterinària i, també, per a fins no terapèutics com són els desinfectants, conservants i additius alimentaris. Per exemple, els bacteris que causen diarrea o infeccions respiratòries en diverses espècies animals s'han tornat més resistents als antimicrobians veterinaris utilitzats i això suposa més patiment i mortalitat en els animals i, en conseqüència, pèrdues de producció i costos addicionals. També augmenten els riscos laborals dels cuidadors dels animals, ja que actuen de reservori d’aquests microorganismes i poden passar les malalties als humans.

Ciència per a la intervenció

Segons l’últim Eurobaròmetre sobre resistències antimicrobianes el 50% dels europeus encara creu que els antibiòtics són efectius contra els virus. La necessitat d’informar a la població sobre l’ús dels antimicrobians és evident. Un dels factors determinants de la creació de noves resistències és l’ús inadequat dels antimicrobians com són el consum abusiu, l'ús insuficient i l’automedicació. Per aconseguir que els pacients estiguin informats de la necessitat de prendre les dosis correctes dels antimicrobians apropiats i no s’automediquin és necessària la intervenció dels professionals sanitaris que els prescriuen, dels farmacèutics i dispensadors, de les instàncies normatives i de la indústria farmacèutica.

En paraules del Dr. Jordi Vila, líder científic d’aquest B·Debate, "la indústria farmacèutica no està invertint el necessari en la investigació de nous antimicrobians per motius econòmics". En els últims 30 anys només s’han desenvolupat dues noves classes d’antibiòtics. "Per aquestes companyies és molt més rentable produir un fàrmac contra el colesterol", diu Vila, ja que els pacients l’hauran de prendre durant llargs períodes de temps, en comptes d'antimicrobians que seran consumits per períodes de temps curts amb el problema afegit de les resistències exposades.

El líder científic d'aquest B·Debate considera necessari que els governs canviïn els criteris d’incentivació de la recerca de nous antibiòtics per a la indústria farmacèutica. Un exemple podria ser allargar la vigència de les patents per així permetre a les companyies recuperar millor la inversió que implica la recerca en aquests medicaments. Pel que fa a la recerca, les tecnologies innovadores que ofereixen la química i la biologia molecular obren la porta a l’obtenció de nous agents antimicrobians.

Repte global

El repte és complex i s'ha d'afrontar a nivell global tenint en compte la diversitat dels sistemes sanitaris dels països. Segons el Dr. Betuel Sigauque, investigador sènior del Centro de Investigação em Saúde de Manhiça (CISM) a Moçambic, els problemes de resistències a antimicrobians en els països en desenvolupament són molt pitjors del que les dades diuen. En molts d’aquests països, al no disposar de sistemes sanitaris adequats, els antibiòtics que acaben arribant a la població poden ser de baixa qualitat i es fa més difícil l’administració durant els dies indicats, de manera que es provoquen noves resistències. El Dr. Sigauque afegeix que en un món globalitzat, les infeccions bacterianes no tenen fronteres i per tant es fa més necessària que mai la col·laboració internacional en aquesta matèria.

Contribuir a fer front a aquests reptes de salut global ha estat l’objectiu d’aquestes jornades científiques que han reunit més de 60 experts nacionals i internacionals a Catalunya.

• Notícia relacionada (4/11/2013)
• Nota de premsa (6/11/2013)
• Nota de premsa relacionada (31/10/2013)

Organitzadors:

Col·laboradors: