La lluita contra l’Alzheimer requereix d’una recerca arriscada capaç de desafiar els paradigmes científics establerts

L’Alzheimer té un origen i unes causes desconegudes, és impossible de prevenir, es diagnostica tard i no existeix cap medicació que el retardi o freni el seu curs. L’augment de l’esperança de vida juntament amb la falta de solucions per a l’Alzheimer i altres demències relacionades generarà en el futur greus problemes socials i sanitaris. Són malalties que no reben un tractament des del sistema sanitari, però que consumeixen molts recursos indirectes i generen altíssims costos familiars i socials. Segons dades de l’Alzheimer’s Disease International World Report 2009, actualment hi més de 35 milions de persones a tot el món que pateixen algun tipus de demència i la previsió és que el 2050 superin els 115 milions. A Europa en són prop de 10 milions, de les quals més de 600.000 són a l’Estat espanyol.

Conèixer, tractar i combatre aquestes malalties requereix una nova manera d’abordar la recerca des d’idees renovadores, tant en l’àmbit científic com en el del finançament; un nou enfocament que suposa un alt risc, però que, en cas d’èxit, pot tenir un alt retorn social i científic. Així ho entén la Fundació Pasqual Maragall, que està iniciant el Programa de Recerca Transformativa donant suport a projectes no convencionals capaços de desafiar els paradigmes científics establerts. En aquest marc B·Debate, una iniciativa deBiocat i l’Obra Social “la Caixa”, amb la col·laboració de la Fundació Pasqual Maragall, va reunir a Barcelona les persones clau de les grans agències d’arreu del món amb compromisos concrets en l’àmbit de la recerca transformativa, en les jornades de debat Good Practices for Fostering Transformative Research in Health and Life Sciences.

Per què la Fundació Pasqual Margall opta per la recerca transformativa com a eix de les investigacions sobre l’Alzheimer?

La majoria de la recerca bàsica que es fa a tot el món té, generalment, un caràcter incremental, i les oportunitats per donar suport a persones amb idees molt poc convencionals són limitades, entre altres coses perquè el nostre món té tendència a ser conservador. Sovint passa que les idees que no estan de moda o que són molt atrevides o poc corrents, triomfen poc. Optar per la recerca transformativa i decidir sobre un projecte és complicat, són projectes que tenen una probabilitat d’èxit molt baixa, però si n’hi ha, el seu retorn és descomunal.

Davant del repte de les demències i de l’Alzheimer, la Fundació Pasqual Maragall defensa que té sentit, és legítim i ètic afegir i no substituir, al gruix de la recerca que es fa a tot el món, un focus orientat en projectes de risc molt elevat. Poc convencionals, tant en la manera de cercar els investigadors com en l’elecció del projecte i en el seu finançament. Pensem que això té més valor que fer un projecte convencional, dels quals ja n’hi ha molts al món científic. Són projectes, que en cas d’èxit, tenen un retorn per a la societat extraordinàriament elevat.

Com es poden impulsar noves formes de recerca que arrisquin i que siguin viables en la seva aplicació?

La recerca transformativa no només requereix escollir, decidir i triar de manera diferent a la convencional, sinó que també requereix poder atreure recursos econòmics i treballar d’una manera que és diferent a com es fa en la majoria de la recerca acadèmica bàsica. Per exemple, en el món de la recerca transformativa s’han de trobar persones que no siguin molt dependents de publicar o de fer una determinada carrera “formal”, perquè en aquest tipus de recerca pot passar de tot, i de la mateixa manera que si s’obté èxit aquest serà extraordinari, també hi ha un risc elevat de fracàs.

Volem que els científics estiguin al laboratori, que se centrin en la recerca. Per tant, han de ser grups amb un suport de gestió summament important, de manera que no hagin de distreure’s amb temes burocràtics, perquè si un investigador ha d’estar pendent de demanar ajuts cada dos o tres mesos una part molt important del seu temps no el dedica a investigar. A més, aquesta recerca requereix de grups molt petits i això fa que l’investigador principal hagi d’estar fent directament l’experiment, no pot ser un gestor.

Investigadors innovadors i inversors arriscats. Com es combinen aquests dos factors?

El que volem és complicat, busquem diners, diners flexibles, i els volem per poder-los atorgar i administrar amb unes regles del joc poc corrents. Sabem que no és fàcil i el moment actual, de pessimisme i de por, ens ho complica. Però hem de pensar en el futur dels nostres descendents i això vol dir obrir-nos a aquestes noves oportunitats. Aquesta és la nostra actitud, i això no vol dir que estiguem bojos.

Molts, per no dir la majoria dels grans descobriments, venen a partir d’observacions no buscades o de coneixement que prové d’àmbits científics molt diferents per als quals aquell coneixement té impacte. Veure la jugada des de móns molt aliens pot ser extraordinàriament fructífer. Per exemple, nosaltres cada vegada tenim més clar que és important reservar una part dels recursos dels grups per dedicar-los a camps que siguin totalment aliens a l’Alzheimer i a les neurociències, fins i tot a la medicina o a la biologia.

I en aquest escenari, com es pot engrescar els inversors?

La pressió ambiental actual és molt negativa per aconseguir finançament, però també és cert que nosaltres no seguim els estàndards inversors, tot i que també busquem diner públic, però estem buscant inversors que saben que s’arriscaran molt, que són inversions a molt llarg termini, però que si hi ha retorn, realment el retorn és extraordinari. És molt difícil trobar aquests inversors, el que en diem “inversors socials”, que busquen rendibilitat econòmica però en busquen menys si a canvi el retorn també té un impacte social concret. Encara és un moviment minoritari, però existeix i nosaltres ens estem movent dins d’aquestes fórmules poc convencionals.

A les jornades de debat “Good Practices in Fostering Tranformative Research in Health and Life Sciences”, de les quals n’ha estat el director científic, es va fer palès que aquest nou moviment científic és viable.

A les principals agències internacionals de recerca més compromeses i amb més tradició comença a haver-hi consciència que s’han d’obrir línies específiques de suport a això que se’n diu la recerca transformativa, i aquests programes de suport a la recerca exigeixen mecanismes de selecció i de decisió que tampoc són convencionals. En aquesta primera reunió internacional sobre bones pràctiques en la recerca transformativa vam poder posar en comú diferents aspectes d’una recerca poc coneguda. Les jornades ens van permetre intercanviar coneixement, identificar les millors pràctiques, i en definitiva, aprendre de l’experiència de cadascuna d’aquestes agències internacionals de referència com la Volkswagen Foundation, d’Alemanya, o el Howard Hughes Medical Institute dels Estats Units.

A més, la trobada va servir per ajudar a legitimar el projecte de la Fundació Pasqual Maragall davant d’agències internacionals que quan parlem de recerca transformativa entenen a què ens estem referint. Només si des del coneixement aportem solucions efectives, aquest problema es podrà reduir minimitzar i vull recordar que només a través d’apostar per la ciència podem acabar tenint èxit, encara que la probabilitat de reeixir sigui petita.