La teràpia cel·lular jugarà un paper rellevant per recuperar el miocardi

Els tractaments que tenim actualment per a la fallada cardíaca, com el trasplantament i l'assistència mecànica ventricular, són els òptims?

Estem investigant per evitar que s'arribi a fases avançades de la insuficiència cardíaca, inicialment evitant la mort del miocardi i posteriorment reparant-lo abans d'arribar al fracàs i requerir un trasplantament cardíac o assistència mecànica. La teràpia cel·lular pot jugar un paper rellevant en la regeneració del miocardi.

On va començar a treballar en la teràpia cel·lular per reparar el dany miocàrdic?

Bé, tot va començar amb estudis experimentals que indicaven que les cèl·lules mare de la medul·la òssia en ratolins eren eficaces per reduir la mida de l'infart i recuperar la funció contràctil del miocardi. El meu grup va ser pioner al Regne Unit en l'administració d'aquest tipus de cèl·lules en pacients que tenien lesions cardíaques susceptibles de ser recuperades.

Fa tres anys va decidir venir a Barcelona.Quina va ser la raó per fer aquest canvi en la seva vida professional?

A part de la possibilitat d'avançar en el coneixement científic de la reparació miocàrdica en un centre com el Vall d'Hebron, també vaig valorar l'afecte per la zona i per la seva gent. Va ser per una combinació de factors.

El novembre passat es van reunir 30 experts internacionals a les jornades B·Debate i VHIR a Barcelona, de les que va ser líder científic, per establir les bases per a nous tractaments amb teràpies cel·lulars.

Sí, la nostra idea era identificar problemes existents en el camp de la teràpia cel·lular a nivell bàsic experimental per estandarditzar els mètodes de recerca, posar-nos d'acord en els paràmetres que cal analitzar i fer-ho de manera estàndard i consistent en els diversos laboratoris per poder comparar tècniques i resultats i progressar amb més rapidesa. També vam discutir la problemàtica en l'aplicació d'aquesta teràpia a la clínica, ja que no només es tracta d'identificar el tipus de pacients que se'n poden beneficiar, sinó també el tipus de cèl·lules, la forma d'administrar-les, la freqüència, la quantitat... per fer-ho d'una manera segura i eficaç.

Quin serà el proper pas després d'aquestes jornades? Com quedarà plasmat tot aquest coneixement i acords?

Publicarem un document que reflecteixi les discussions i el consens assolit entre tots els professionals. D'altra banda, vam acordar crear un registre a nivell internacional, que s'ubicarà a Barcelona, per seguir l'evolució dels pacients als quals se'ls s'administraran cèl·lules al·logèniques que poden produir reaccions immunològiques a curt i llarg termini. També vam coincidir en continuar aquest tipus de trobades per anar perfeccionant la recerca i l'aplicació clínica en aquest camp.

Són reunions on es poden incorporar nous investigadors?

Sí, per descomptat, això no és un club tancat. Som un grup de científics que representem totes les àrees de la recerca bàsica, clínica i d'agents reguladors de diferents països. En tot cas, és important preservar un grup reduït per facilitar una interacció directa i una discussió franca.

Quins països han avançat més ràpidament en teràpia cel·lular per regenerar el cor?

És difícil dir qui està al davant perquè hi ha una gran activitat. A tot Europa hi ha bastants països capdavanters, inclòs Espanya, i concretament a Barcelona hi ha un gran interès. Possiblement a nivell estatal és la zona que té més massa crítica. Després, per descomptat, hi ha els Estats Units i el Canadà. També el Japó, Corea i, més recentment, la Xina, estan agafant una presència destacada en aquest camp.

El seu grup del VHIR participarà en l'estudi més important a nivell europeu fins avui en aquest camp. En què consistirà?

Aquest estudi s'iniciarà el segon semestre d'aquest any. Es farà una selecció de 3.000 pacients amb infart agut de miocardi amb una afecció del ventricle esquerre igual o inferior al 45%. Un cop demostrat que existeix una reducció de la contractilitat del ventricle esquerre, es processaran les cèl·lules mare de la medul·la òssia del pacient i es tornaran a injectar en un segon procediment amb la intenció de regenerar el múscul del cor.

Amb quins hospitals col·laboraran?

Pràcticament tots els països de la Unió Europea tenen centres que participaran en aquest assaig. A Espanya hi ha diversos hospitals.

Quin paper tenen els biomaterials en aquest camp? Estan treballant amb l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).

Personalment crec que les cèl·lules injectades ho tenen molt difícil per assentar-se. De fet, la major part de les cèl·lules que s'injecten acaben desapareixent en unes tres setmanes. Estem buscant alternatives perquè aquestes cèl·lules romanguin en un ambient que és hostil quan s'injecten. Els biomaterials poden recrear un ambient favorable per a la permanència, la proliferació i la diferenciació de les cèl·lules. La conjunció de l'experiència de l'IBEC en biomaterials i la que tenim al Vall d'Hebron en la teràpia cel·lular pot ser molt profitosa.

El grup que dirigeix al VHIR quin finançament rep?

Bàsicament de projectes europeus amb una durada de 4 o 5 anys. Actualment, per a dos dels més importants tenim un finançament d'1,2 milions d'euros. Ens agradaria que tant a Catalunya com a Espanya hi hagués més suport a aquest tipus de recerca.

Estem parlant de teràpies cel·lulars no personalitzades?

Seria ideal personalitzar-les, però comportaria unes despeses que no podrien ser suportades pel sistema actual de la salut. En algunes investigacions, per exemple en la preservació miocàrdica que estem investigant des de fa anys, tractem d'identificar quin és el problema que existeix en cada pacient, no només buscant la tolerància a la isquèmia sinó també per veure la resposta a la cardioprotecció i als tractaments dirigits a reduir el dany isquèmic. Coneixent els mecanismes bàsics dirigim els tractaments específics per a grups de pacients que demostrin una condició desfavorable.

Els resultats de totes aquestes investigacions, quan es podrien traslladar a la pràctica clínica?

Bé, de fet, nosaltres ja estem injectant aquests tractaments a alguns pacients... És fonamental que els tractaments eficaços que veiem al laboratori es traslladin al camp clínic sempre que el pacient no pateixi cap dany secundari. Primer, estudiar que és segur i, després, que és eficaç. El meu consell és que hem de realitzar estudis clínics molt ben dissenyats, amb no massa pacients, però que ens aportin coneixement per poder anar refinant de forma progressiva els tractaments. Posteriorment, ja farem estudis més amplis, de tercera fase, per demostrar o no demostrar l'eficàcia d'aquest tractament i finalment poder-lo aplicar a la població. En aquest moment la realització conjunta i paral·lela d'estudis clínics i de laboratori és possible i convenient.