La regeneració cardíaca amb teràpia cel·lular, de la teoria a la pràctica

Els experts alerten que un dels problemes d’introduir cèl·lules mare pròpies o de donant és que poden provocar una resposta del sistema immunitari, en el marc de les jornades científiques 'Unsolved Problems in Heart Repair' de B·Debate a Barcelona

02/12/2012

Redacció

En els casos d’infart de miocardi on l’afectació del múscul cardíac és molt important, l’única manera de recuperar la salut del pacient és mitjançant un trasplantament de cor. Tot i que es coneix bé la tècnica, el 50% dels pacients trasplantats moren abans dels 10 anys i només un 20% són vius 20 anys després. Així, doncs, el trasplantament de cor no pot ser considerada la millor solució en el cas de les cardiopaties severes.

La medicina regenerativa (mètodes que combinen la teràpia cel·lular amb materials per millorar les funcions biològiques) promet solucions esperançadores en el tractament de la insuficiència cardíaca, però la manca d’uniformitat i d’acords sobre els mètodes utilitzats dificulta la comparació de resultats obtinguts al laboratori.

Durant les jornades Unsolved Problems in Heart Repair organitzades per B·Debate i el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) del 28 al 30 de novembre al CosmoCaixa Barcelona, més de 30 experts nacionals i internacionals han discutit sobre la recerca bàsica al voltant de la teràpia cel·lular per regenerar el miocardi, els estudis clínics que s’estan realitzant perquè aquestes teràpies siguin segures i efectives, i els aspectes ètics i les modificacions del marc legal vigent necessàries per aplicar-les de forma generalitzada.

El líder científic de la trobada ha estat Manuel Galiñanes, director del Departament de Cirurgia Cardíaca de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron i director del Grup de Recerca de Teràpia Reparadora del Cor del VHIR.

Diversos estudis clínics realitzats demostren que quan s’insereixen cèl·lules mare en un cor que ha patit un infart, la funció cardíaca millora. El que encara no està clar és el mecanisme pel qual es produeix aquesta millora. D’una banda, és possible que aquestes cèl·lules supleixin la funció de les malmeses. De l’altra, és possible que es produeixi un efecte paracrí i que l’activitat de les cèl·lules implantades estimuli la recuperació de cèl·lules pròpies de les zones afectades.

Els experts van voler identificar el tipus cel·lular que ofereix millors resultats. Les cèl·lules de la medul·la òssia, però també les cèl·lules provinents del teixit adipós o del múscul estriat podrien ser bons candidats. Les de cordó umbilical o les iPS (cèl·lules mare pluripotents induïdes que provenen de cèl·lules adultes) també ofereixen els seus pros i contres.

En la sessió dirigida per Andre Terzic, director del Centre de Medicina Regenerativa de la Mayo Clinic (Estats Units), es va posar sobre la taula la possibilitat que el sistema més adequat sigui una mescla de diferents tipus cel·lulars. És important regenerar el cor, però també ho és la preservació de les cèl·lules presents, ja que quan s’introdueixen noves cèl·lules s’observa un efecte paracrí, on les afectades per la cardiopatia recuperen part de la seva activitat original.

Un dels problemes d'aquesta teràpia és que les cèl·lules al·logèniques (provinents de donants) inserides al cor són eliminades pel sistema immune del pacient. Hi ha aspectes genètics que participen en la resposta immune (ABO, el MHC-HLA i el mHC).  Dominique Charron, president del consell assessor del BiobancUSA, va mencionar que cal prendre mesures perquè això no es produeixi i tenir en compte que ja fa anys que es fan trasplantaments de cor i s’han aconseguit eines per evitar el rebuig.

Segons Massimiliano Gnecchi, professor del Department de Cardiologia de la Universitat de Pavia (Itàlia), els tests in vitro es podrien convertir en una bona manera de predir el resultat clínic i funcional de la teràpia cel·lular en el pacient, prèviament al laboratori.

Bernardo Nadal-Ginard, la primera persona que va promoure la idea de la capacitat regeneradora del miocardi, va destacar que si volem regenerar un teixit, abans d’intentar-lo guarir, hem de conèixer en profunditat la seva biologia. L’objectiu de la regeneració del miocardi ha de passar per mirar de protegir i estimular les cèl·lules mare endògenes que ja tenim al cor.

Sobre quin és el moment òptim per a l’aplicació de cèl·lules terapèutiques en un model animal, Stefan Janssens, professor de Medicina a la Universitat de Leuven (Bèlgica), va dir que la finestra de temps és molt petita. En els models animals amb els que es treballa s’observa que un cop ha passat la inflamació aguda, la relació entre l’esforç i la millora baixa molt.

També es va tractar la importància de la dosi i la composició de la teràpia cel·lular. El volum de cèl·lules varia en funció de la mida dels animals amb què s’experimenta. Les diferències en el volum d’un model animal a un altre dificulten el disseny de tests que siguin vàlids per comparar-los i extreure’n conclusions. Un altre dels temes de debat ha fet referència a que cap població de cèl·lules mare que es pugui administrar és homogènia.

En les següents cròniques trobaràs les declaracions més destacades dels ponents:

També pots seguir el debat a Twitter @BDebate a través de l'etiqueta #BDebate

Organitzen: