Primers assajos clínics de neuroregeneració en humans per tractar lesions de medul·la espinal
Els experiments que ja s'han fet en models animals permeten recuperar funcionalitats perdudes després d’una lesió neurològica
La capacitat limitada del sistema nerviós central per a l'autoreparació després de les lesions neurològiques, que poden provocar entre d'altres la pèrdua de mobilitat o de la parla, és la causa principal de la cronicitat en aquestes afectacions. Durant molt temps s'ha parlat d'irreversibilitat d'aquest tipus de lesions. Als anys noranta, però, es va posar de manifest la capacitat de les neurones per regenerar-se in vitro. Més tard, es va poder identificar que aquesta capacitat persistia in vivo.
Durant les jornades Neuroregeneration: Is It the common frontier for Bioengineering, Neuroscience, Robotics and Neurorehabilitation? de B·Debate i l'Institut Guttmann, els dies 23 i 24 d'octubre a Barcelona, experts nacionals i internacionals han posat en comú els avenços en les últimes teràpies de neuroregeneració, han discutit com millorar el pronòstic de la lesió medul·lar i la seva reparació i com optimitzar la capacitat regenerativa del propi sistema nerviós.
Assajos clínics en humans
Segons el Dr. Josep Maria Tormos, líder científic d’aquesta trobada d'experts de B·Debate i director de recerca de l’Institut Guttmann, les dades experimentals en animals mostren que és possible induir la regeneració de neurones i recuperar funcions que es tenien abans de la lesió. Actualment ja s’estan realitzant assajos clínics en humans.
Els mecanismes que fan que recordem i aprenem les coses fan que siguem qui som i, al mateix temps, impedeixen que el sistema nerviós sigui molt més plàstic i es pugui regenerar en cas de lesió. El sistema nerviós, per preservar la nostra identitat, tendeix a inhibir la capacitat de regenerar les neurones, però aquests mecanismes, en situacions de patologia, podrien estar contribuint a la cronificació de les lesions.
Segons el Dr. Tormos, si es modifiquen les condicions que impedeixen que el sistema nerviós no es regeneri, es poden induir les zones afectades perquè facin aquesta funció. Un exemple, ja utilitzat en assajos clínics, és implantar cèl·lules que actuïn de pont per omplir el buit que una lesió ha creat en un nervi. Hi ha dades que indiquen que aquestes cèl·lules, conegudes com a cèl·lules de Schwann, poden fer de bastida (estructura de suport) per al creixement de les neurones, permetent així la regeneració d’aquestes.
Una altra de les tècniques de les que s’ha parlat durant les jornades de B·Debate consisteix en utilitzar anticossos que bloquegen les molècules que inhibeixen la regeneració de neurones a la medul·la espinal. També s’està experimentant amb enzims que modifiquen la matriu de tal manera que no impedeixi la regeneració dels nervis.
Les investigacions també s’efectuen en el camp de cèl·lules mare neuronals. Després d’haver obtingut èxits en models animals, ja s’estan realitzant assajos clínics amb persones. Els resultats, tot i ser molt preliminars, mostren que podria haver-hi una millora objectivable de la sensibilitat dels pacients.
Reptes de futur
Un dels principals handicaps de treballar en l’àmbit de la neuroregeneració és que hi ha poc coneixement del funcionament real del sistema nerviós. Aquest és un dels principals motius pels qual el pas de l’experimentació al laboratori als assajos clínics amb pacients és lent. Dos projectes d’abast mundial estudien amb profunditat el funcionament del cervell humà. Un és el projecte BRAIN, dels Estats Units, i l’altre l’europeu Human Brain Project on hi participen el Barcelona Supercomputing Center, la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra per part de Catalunya. En paraules del doctor Josep Maria Tormos “aquests dos projectes ens podrien aportar una informació molt important per replantejar preguntes i per reinterpretar dades dels assajos clínics que ara no entenem”.
La neuroregeneració obre un ventall de possibilitats enormes per la cura de lesions neurològiques, com ara la lesió de la medul·la espinal provocada per un accident de trànsit. Només es pot fer front a aquest gran desafiament amb la col·laboració d’experts de camps tan diversos com són la neurociència, la bioenginyeria, la robòtica i la neurorehabilitació. Així ho va recomanar el Dr. Alvaro Pascual-Leone: "La neuroregeneració no és factible sense un enfoc multidisciplinari". Pascual-Leone és professor de neurologia a l'Escola de Medicina de Harvard i director del Centre Berenson-Allen per a l'estimulació cerebral no invasiva. Afavorir aquest diàleg i treball interdisciplinari és un dels objectius d’aquest B·Debate.
B·Debate Centre Internacional per al debat científic de Barcelona és una iniciativa impulsada per Biocat i l’Obra Social “la Caixa” amb l’objectiu de cercar respostes i solucions a reptes i necessitats socials en l’àmbit de les ciències de la vida mitjançant la celebració de trobades internacionals d’alt nivell científic.
El debat es pot seguir a Twitter @BDebate a través de l'etiqueta #BDebate.
- Notícia relacionada (21/10/2013)
- Nota de premsa relacionada (18/10/2013)
| Organitzadors: |
  |
| Col·laboradors: |
    |