Els experts estan convençuts que l’epigenètica té un paper central en la lluita contra el càncer
Primera edició de "Barcelona Conference on Epigenetics and Cancer: Challenges, Opportunities and Perspectives", una sèrie de conferències que es faran els propers cinc anys i que aspiren a convertir-se un una referència internacional
B·Debate i l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC) han convocat investigadors nacionals i internacionals líders en la recerca del càncer, els dies 21 i 22 de novembre a CosmoCaixa Barcelona, amb l’objectiu de discutir els aspectes fonamentals de la biologia del càncer i l’epigenètica, i les possibilitats d’explotar aquest coneixement per al desenvolupament de nous tractaments.
Barcelona Conference on Epigenetics and Cancer: Challenges, Opportunities and Perspectives és la primera d’un seguit de conferències que tindran lloc a Barcelona els propers cinc anys i que aspiren a convertir-se un una referència internacional en aquest camp. La primera edició està codirigida científicament pel Dr. Manuel Perucho, investigador i director de l'IMPPC, i el Dr. Marcus Buschbeck, cap del grup de treball sobre l'epigenètica del càncer a l'IMPPC, i comptarà amb més de 400 assistents.
Entre els ponents al B·Debate cal destacar als doctors Manel Esteller, investigador ICREA i director del Programa d'Epigènetica i Biologia del Càncer de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell); Andrew Feinberg de la Johns Hopkins University i exassessor de Barack Obama en temes de ciència; Carlos Croce, director del Programa de Genètica del Càncer en Humans de la Universitat Estatal d’Ohio; i Rudolf Jaenisch, catedràtic de Biologia al Massachusetts Institute of Technology (MIT) i una de les veus de referència internacional en l’àmbit de l’epigenètica.
L'OMS pronostica 13,1 milions de morts de càncer el 2030
El càncer és un procés de creixement i disseminació incontrolat de les cèl·lules que pot aparèixer pràcticament en qualsevol lloc del cos. El tumor sol envair el teixit circumdant i pot provocar metàstasi en punts distants de l'organisme. L’Organització Muncial de la Salut (OMS) preveu que les morts per càncer segueixin augmentant a tot el món i assoleixin la xifra de 13,1 milions el 2030. Els càncers que més morts causen cada any són el de pulmó, estómac, fetge, còlon i mama.
Fins fa pocs anys, es pensava que el càncer estava causat només per anomalies dins dels propis gens. Recentment, els científics han descobert que alguns tipus de càncers són causats per canvis en la manera com els gens s'expressen, sense variar la informació genètica que aquests contenen.
El terme epigenètica es pot definir com la informació hereditària que no es basa en la seqüència d'ADN. De fet, es refereix a una àmplia gamma de mecanismes moleculars que afecten l'activitat dels gens, activant-los o desactivant-los. Aquests canvis tenen efectes a llarg termini que poden persistir i ser hereditaris. És la memòria epigenètica de la cèl·lula el que defineix la seva identitat i el seu comportament. Això s'il·lustra millor pel fet que una sola cèl·lula mare pot donar lloc a tots els 200 tipus diferents de cèl·lules que componen un organisme complex. Tot i que totes aquestes cèl·lules són genèticament idèntiques, poden desenvolupar funcions molt diferents i especialitzades; no és el mateix, per exemple, una neurona que una cèl·lula muscular. Els canvis epigenètics succeeixen, doncs, sense cap canvi en la seqüència de l’ADN i poden ser induïts per diversos factors com són els ambientals (per exemple components de l’aire que respirem), l’edat o el tipus d’alimentació.
Investigacions recents suggereixen que, en alguns casos, un càncer inicialment provocat per una mutació en l'ADN augmenta la probabilitat de que produeixi metàstasi per canvis epigenètics induïts. En aquest escenari, una mutació genètica inicia el càncer, però el canvi epigenètic promou la seva progressió.
L’estudi i recerca en el camp de la teràpia gènica pot, en un futur, ser capaç de tractar alguns tipus de càncers i prevenir el desenvolupament. El projecte del genoma humà, ambiciós com era, ha resultat ser només el començament de la cerca per entendre el model molecular de la vida. El focus d’atenció a l’actualitat es dirigeix també cap a l’estudi de l'epigenoma. Conèixer com es fa front a aquests reptes des dels centres de recerca és l’objectiu d’aquestes jornades de B·Debate.
Inscripció tancada (s'han exhaurit totes les places)
Pots seguir-nos a Twitter @bdebate amb les etiquestes #BDebate #cancer.
Data: 21 i 22 de novembre de 2013
Lloc: CosmoCaixa • C/ Isaac Newton, 26 • Barcelona (mapa)
- Crònica dels debats (25/11/2013)
- Nota de premsa (18/11/2013)
Organitzadors: | |
Col·laboradors: | |