El 30% dels càncers no respon als tractaments actuals

En els últims 20 anys la medicina personalitzada s’ha consolidat com la millor estratègia terapèutica per combatre determinats tipus de tumors: només en el període 2010-2014 es van aprovar 45 nous fàrmacs dirigits contra lesions cel·lulars concretes. Aquest tipus de tractament, acompanyat de cirurgia, aconsegueix reduir i controlar el tumor d’alguns pacients, però hi ha casos –aproximadament un 30%– en què el tumor reapareix al cap d’un temps i la malaltia no respon ni a segones ni a terceres línies de tractament. En aquests casos les cèl·lules tumorals aprenen a créixer malgrat la medicació, és el que es coneix com a resistència terapéutica. Aquest és el tema que ha centrat el primer B·Debate de l’any, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”, celebrat del 7 al 8 d'abril a CosmoCaixa i coorganitzat amb l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i el Vall d’Hebron Institut Oncològic (VHIO).

“Desgraciadament, com passa amb la majoria d’aspectes relacionats amb el cáncer, no hi ha una resposta global (o almenys no la coneixem) perquè la cèl·lula tumoral és molt plàstica i evoluciona molt ràpidament. Per això, l’estratègia és atacar la cèl·lula per dues bandes diferents, ja que el tumor no resisteix tant bé com ho fa si només l’ataquem d’una.” ha explicat Joaquin Arribas, professor d’investigació ICREA i director de recerca preclínica del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), i líder científic d’aquest B·Debate conjuntament amb Miquel Àngel Pujana, director del nou programa ProCURE contra la resistència terapèutica del càncer de l’Institut Català d’Oncologia (ICO).

Entre els participants a la jornada hi havia experts nacionals com Manel Esteller, director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer del IDIBELL, o Rafael Rosell, cap d’Oncologia Mèdica de l’ICO; i altres experts internacionals com Sebastian Kreiter, investigador de la Universitat de Johannes Gutenberg d’Alemanya, o Elaine Mardis, codirectora de l’Institut del Genoma McDonnell.

El debat s’ha centrat especialment en la supervivència dels pacients, ja que l’any 1990 només el 50% dels diagnosticats amb càncer vivia més de cinc anys mentre que actualment ja en són aproximadament un 67%. Però encara hi ha tumors amb els que no s’ha avançat gaire. Per exemple, el càncer d’ovari es tracta de la mateixa manera que fa 30 anys, i la poca estabilitat de les cèl·lules cancerígenes fa que en aquest tipus de càncer hi hagi alguna cèl·lula que esdevingui resistent als fàrmacs; o el càncer de pàncrees “que pràcticament no respon a cap teràpia i la seva supervivència és gairebé la mateixa que fa 50 anys” ha afirmat Arribas.

La despesa farmacèutica ha estat un altre dels temes tractats a la jornada, ja que una gran part de les partides pressupostàries va destinada a aquest àmbit de recerca, per exemple, Pujana ha explicat que “en el cas de l’ICO, gairebé la meitat del pressupost en medicaments va dedicat a contrarrestar aquestes resistències”. I a més, el diagnòstic precoç i la major duració de les teràpies també n’han provocat l’encariment.

Malgrat això, l’esperança de molts experts s’ha dipositat actualment en la immunoteràpia oncològica, un tractament que permetria estimular el propi sistema immunitari perquè reconegui les cèl·lules tumorals i pugui lluitar contra elles, millorant així la supervivència dels pacients. “La carrera contra el càncer té molts més obstacles dels que s’esperava i que probablement s’havien infravalorat” ha sentenciat Arribas.