L’ADN ‘escombraries’ també determina l’aparició i l’evolució d’un càncer

Cada cèl·lula humana alberga fins a dos metres d’ADN al seu interior, però només aproximadament un 2% d’aquest material genètic exerceix una funció concreta. Durant anys s’havia pensat que el 98% restant del material genètic era ADN escombraries, però a dia d’avui els científics estan veient que encara que aquestes regions del genoma no codifiquin a proteïnes també juguen un paper rellevant en l’aparició i l’evolució de malalties com el càncer, entre d’altres funcions.

Els propers 29 i 30 d’octubre es reuneixen a CosmoCaixa experts internacionals convocats per B·Debate, Centre Internacional per al Debat Científic, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”, per debatre sobre els últims avenços en epigenètica del càncer per tercer any consecutiu.

Barcelona Conferences on Epigenetics and Cancer (BCEC) és un cicle anual de conferències impulsat per cinc centres d’investigació catalans punters: el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IMB-CSIC), l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC), l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), i el Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) de l’IDIBELL.

Aquest any BCEC, liderat pel CRG, se centra en les funcions del genoma fosc, com s’ha batejat al que fins fa poc s’anomenava ADN escombraries. El motiu és que, encara que aquestes regions del genoma no codifiquen a proteïnes, sí que incideixen en l’expressió genètica relacionada amb malalties. Una de les funcions més analitzades fins ara d’aquestes regions de l’ADN és com la seva presència inideix en la regulació dels gens propers en controlar o modular la seva expressió.

A dia d’avui els investigadors han observat com les malalties causades per mutacions, com un càncer d’origen genètic, en part es deuen a l’ADN no codificant. Aquest canvi de paradigma presenta un escenari més complex a l’hora de diagnosticar i tractar aquestes malalties perquè la regió de l’ADN que està involucrada és molt més gran.

“La medicina personalitzada ha de tenir en compte l’ADN no codificant, si no la seva visió del problema és parcial” -comenta Luciano Di Croce, colíder juntament amb Marcus Buschbeck d’aquest B·Debate i responsable del laboratori en epigenètica del càncer del CRG-. “El 98% del genoma no es pot ignorar”.

Els nous processos de caracterització en epigenètica i genètica del càncer són encara més exactes si s’obsera el material genètic que no codifica. Així, a un tipus concret de càncer d’intestí, per exemple, se li poden associar quatre subtipus per diagnosticar i tractar millor els símptomes.

Les cèl·lules mare poden millorar el tractament del càncer

Les cèl·lules mare tindran un paper destacat al BCEC. Als investigadors els interessa entendre millor com funcionen les cèl·lules mare perquè comparteixen amb les cèl·lules cancerígenes la seva gran capacitat de reproducció, encara que les cèl·lules malaltes han perdut la capacitat de regular-se a si mateixes i frenar la diferenciació. Entendre la biologia bàsica d’aquest tipus de cèl·lules podria tenir un potencial en el tractament del càncer, que encara està per explorar.

Els següents científics estaran disponibles per atendre als mitjans o entrevistes:

• Luciano Di Croce. Professor d’investigació ICREA i responsable del laboratori en epigenètica del càncer del CRG. Investiga els mecanismes epigenètics implicats en la diferenciació de les cèl·lules mare i en càncer, sobretot de pròstata i leucèmia.
• Marcus Buschbeck. Investigador de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras. La seva feina se centra en l’estudi de la cromatina per analitzar el creixement normal o anormal de les cèl·lules i el seu desenvolupament.
• Danny Reinberg (parla castellà). Investigador de l’Institut Mèdic Howard Hughes, on tenen un laboratori amb el seu nom, i professor de l’Escola de Medicina de la Universitat de Nova York. La seva feina se centra en els mecanismes epigenètics implicats al càncer.
• Tony Kouzarides. Científic de l’Institut Gurdon de la Universitat de Cambridge (Regne Unit), on s’analitza el rol de la cromatina en el desenvolupament del càncer. Acaba de crear una associació benèfica per la investigació sobre el càncer a Espanya.
• Ali Shilatifard. Professor a l’Escola de Medicina Feinberg de la Universitat Northwestern de Chicago (EUA).

PER A MÉS INFORMACIÓ i ENTREVISTES:

Núria Jar                                                       Irene Roch

Gabinet de premsa. B·Debate                        Departament de Comunicació. Obra Social ”la Caixa”

T. +34 696 79 25 37                                          T. 93 404 60 27 / 669 457 094

premsa@bdebate.org                                      iroch@fundaciolacaixa.es