Barcelona es consolida com a líder internacional en la recerca de l’epigenètica i el càncer

  • CaixaForum reuneix per segon any consecutiu els 5 millors centres de recerca catalans en epigenètica i els majors experts mundials en epigenètica del càncer

  • La nova edició del congrés se centra en l’acetilació, un dels mecanismes epigenètics més freqüents que incideixen en l’expressió genètica

  • A Catalunya, 1 de cada 2 homes i 1 de cada 3 dones desenvoluparan un càncer al llarg de la seva vida

26/09/2014

Barcelona, 26 de setembre 2014 – Els dies 1 i 2 d’octubre, experts nacionals i internacionals en epigenètica i càncer es reuniran per segon any consecutiu a CaixaForum Barcelona, convocats per B·Debate i el Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), per discutir sobre els últims avenços en aquests camps de recerca.

La nova edició de les conferències celebra el 50è aniversari de la publicació d’un article científic a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) que va revolucionar el coneixement, ja que va portar al descobriment de nous nivells de regulació cel·lular que explicarien l’aparició de malalties com el càncer. Aquesta línia d’investigació promet grans avenços en el diagnòstic precoç i els tractaments de diverses patologies, com les oncològiques. En aquest sentit, la indústria farmacèutica ja assaja algunes de les primeres aplicacions clíniques d’aquest coneixement.

A Catalunya, 1 de cada 2 homes i 1 de cada 3 dones tenen la probabilitat de desenvolupar un càncer al llarg de la seva vida, segons les dades més recents de la Generalitat de Catalunya. Actualment, més de 20.000 homes i gairebé 14.000 dones pateixen un càncer. Els més comuns entre la població masculina són els càncers de pròstata, pulmó, i colon i recte; mentre que en les dones són els càncers de mama, coll d’úter, i colon i recte.

 

No tot està escrit

El genoma és el llibre d’instruccions de la vida. A excepció de les mutacions, la informació genètica de cada persona és invariable. Però al 1964 els investigadors V.G. Allfrey, R. Faulkner i A.E. Mirsky van descriure modificacions químiques del genoma que són bàsiques per entendre altres processos cel·lulars. “Van obrir un camp sencer dins el món de la biologia amb la publicació d’aquest article”, valora Alejandro Vaquero, investigador del PEBC i líder científic de la nova edició B·Debate.

Els tres investigadors van demostrar que les cèl·lules tenien un nivell de regulació nou que no s’havia descrit fins aleshores: “Aquest nivell de regulació cel·lular està per sobre de la informació genètica i ens obre un món de possibilitats infinites”, comenta Vaquero.

Aquests canvis tenen conseqüències en la salut humana, però també ofereixen dianes terapèutiques als investigadors per trobar noves formes de diagnòstic precoç i tractaments més eficaços de malalties com el càncer.

Fins a meitats del segle XX l’aparició d’un càncer s’havia atribuït a anomalies dels propis gens, però les investigacions més recents mostren com alguns tipus de càncer s’expliquen pels canvis en la manera com aquests gens s’expressen, sense variar la informació genètica que contenen. Aquests canvis es deuen a mecanismes epigenètics, que afecten l’activitat dels gens i tenen conseqüències que poden persistir i fins i tot ser heretables. Aquestes modificacions poden ser induïdes per factors com la contaminació, l’alimentació i els hàbits de vida.

 

Què són les histones i per què s’acetilen?

Les histones són les proteïnes essencials en l'emmagatzematge i organització de l’ADN dins del nucli de la cèl·lula, on es troba tota la informació d’un ésser viu.

Les instruccions genètiques lideren aquest procés, però ara se sap que l’ambient també hi juga un paper molt rellevant. Un dels mecanismes epigenètics que influeix en l’expressió genètica és el procés d’acetilació. Es calcula que entre el 80% i el 90% de les proteïnes humanes poden patir modificacions d’aquest tipus. “Una gran part de les proteïnes que tenim al nostre cos seran modificades i l’acetilació és un dels processos més habituals”, remarca Vaquero.

L’acetilació va ser el primer mecanisme epigenètic que es va descriure, però n’hi ha d’altres com la metilació que també influeixen en la regulació genètica i s’hereten de generació a generació. El congrés se centra en aquests mecanismes moleculars i com incideixen a la regulació genètica, amb especial atenció a l’aparició de malalties per trobar noves estratègies de detecció precoç i tractaments més efectius.

 

B·Debate Centre Internacional per al Debat Científic de Barcelona és una iniciativa impulsada per Biocat i l’Obra Social “la Caixa” amb l’objectiu de cercar respostes i solucions a reptes i necessitats socials en l’àmbit de les ciències de la vida mitjançant la celebració de trobades internacionals d’alt nivell científic.

Barcelona Conferences on Epigenetics and Cancer: 50 years of histone acetylation és la segona d’un seguit de conferències que tindran lloc a Barcelona durant el període 2013-2017, que aspiren a convertir-se en una referència internacional en aquest camp. La segona edició està dirigida científicament per Alejandro Vaquero (PEBC-IDIBELL).

 

Entre el assistents al B·Debate cal destacar a: (Possibles entrevistes durant l’hora de dinar o durant els coffee breaks).

  • Alejandro Vaquero: Líder científic d’aquest B·Debate, i responsable del grup de biologia de la cromatina al PEBC de l’IDIBELL. Les seves investigacions estan dirigides a entendre el paper d’aquestes modificacions al manteniment de la integritat del genoma en resposta a diferents condicions d’estrés. Les seves investigacions.
  • Esteban Ballestar: Investigador responsable del grup de cromatina i malaltia al PEBC de l’IDIBELL. Ha col·laborat amb els Instituts Nacionals de Salut (NIH) dels Estats Units i el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO).
  • Manel Esteller: Director del PEBC de l’IDIBELL i responsable del grup d’epigenètica del càncer. Un dels majors experts internacionals en càncer i mecanismes epigenètics, com la metilació. També és divulgador habitual als mitjans de comunicació.
  • Bryan Turner: Professor a l’Institut de Recerca Biomèdica de la Universitat de Birmingham (Regne Unit) i responsable de grup sobre epigenètica del càncer. Els models animals de la seva recerca són els ratolins, peixos zebra i la mosca de la fruita.
  • Eric Verdin: Director associats dels Instituts Gladstone de la Universitat de Califòrnia a San Francisco (Estats Units). Ha publicat més de 180 articles científics, fruit de 10 patents. Membre de Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (AAAS).

 

PER A MÉS INFORMACIÓ I ENTREVISTES:

Núria Jar

Gabinet de premsa. B·Debate

T. +34 696 79 25 37

premsa@bdebate.org www.bdebate.org @BDebate

 

Irene Roch

Departament de Comunicació. Obra Social ”la Caixa”

Irene Roch: 93 404 60 27 / 669 457 094 / iroch@fundaciolacaixa.es