3. En el camí entre el més bàsic i l’aplicat
Moltes investigacions es troben en el terreny intermedi que separa la investigació més bàsica de la seva possible aplicació. El grup d’Eran Meshorer -investigador a la Universitat Hebrea de Jerusalem, en Israel-, treballa estudiant les cèl·lules mare normals, però la seva alteració està íntimament relacionada amb el càncer, de manera que constantment es relacionen. No només sembla que són l'origen de molts tumors, sinó que dins d'ells "sembla haver-hi una estructura jeràrquica, on les cèl·lules mare del càncer alimenten al tumor", va comentar Meshorer. En el seu laboratori han observat el paper crucial d'un tipus d'histones, codificades com H1.0, en el control de la proliferació cel·lular. "Hem vist que en les cèl·lules mare del càncer es redueix l'expressió d'aquest tipus d'histones, i que si aconseguim que les tornin a expressar perden les seves característiques cancerígenes". Aquesta observació sembla tenir també repercussió a la clínica: "Quan estratifiquem els pacients segons l'expressió de H1.0, aquesta es relaciona amb la probabilitat de supervivència en tots els tipus de tumors que mirem".
Un altre exemple va ser el presentat per Wendy Béguelin, investigadora en el Weill Cornell Medicine de Nova York. Durant les respostes de defensa, els limfòcits B que produeixen immunoglobulines proliferen i es divideixen en els nòduls limfàtics. Per a això és fonamental el paper de l’EZH2, un enzim que catalitza una metilació particular de les histones (l'H3K27me) i que permet augmentar la plasticitat de les cèl·lules afavorint la seva divisió accelerada. Això no obstant, una mutació a aquest nivell predisposa al desenvolupament tumoral. Això és el que succeeix en el 30% de pacients amb dos tipus concrets de limfomes. I d'aquí que ja hi ha inhibidors d’ EZH2 que s'estiguin provant en assaigs clínics.
Però no totes les alteracions estan relacionades amb el càncer. L'epigenètica és tan crucial en el funcionament cel·lular que alteracions en el seu funcionament poden estar darrere de malalties tan diferents de les tumorals com pot ser l’albinisme. Aquesta és "una condició genètica que pot ser causada per mutacions en fins a 20 gens diferents", va explicar Lluís Montoliu, professor al Centre Nacional de Biotecnologia de Madrid, qui a més ha destacat que "el problema més gran d'aquestes persones no és la manca de pigment en el pèl o la pell, sinó els seus greus problemes de visió".
Encara que es coneix molt de la genètica d'aquesta condició, "en un 30 o 40% dels casos no aconseguim fer un diagnòstic correcte". És a dir, no presenten cap de les mutacions conegudes. "Es podria pensar que és perquè es troben en altres gens, però el que creiem és que es deu a canvis en elements reguladors dels gens ja coneguts", ha matisat Montoliu. I així sembla ser. Abans, per l'estructura del genoma, "era dificilíssim investigar aquests elements en el laboratori. Vam estar vint anys sense poder estudiar-los". Però ara les noves tecnologies, especialment les basades en les tisores moleculars CRISPR/Cas, han obert una porta molt més senzilla i accessible.