No podem entendre una malaltia ni el seu tractament des d'un sol àmbit científic

Un dels reptes de la ciència biomèdica i biotecnològica és ser capaç de gestionar de forma àgil i eficaç el volum massiu d'informació que es genera. La informació que generen les ciències òmiques i les eines bioinformàtiques no s’està aplicant tant com es preveia en el camp de la salut per tal de millorar i avançar en la recerca bàsica biomèdica. Les causes d’aquesta manca de desenvolupament de sinergies translacionals entre la bioinformàtica i la informàtica mèdica són moltes i variades. Una de les possibles raons és la manca de trobades científiques entre especialistes dels dos àmbits que permetin posar en comú els reptes de les dues disciplines i trobar vies de col·laboració per afrontar-los.

Aquest va ser l’objectiu central de les jornades de debat Beyond Omics Revolutions: Integrative Knowledge Management for Empowered Healthcare and Research organitzades per B·Debate International Center for Scientific Debate Barcelona —iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”— i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), en el marc del projecte europeu INBIOMEDvision. Unes jornades que van reunir més d’una vintena dels científics capdavanters en bioinformàtica i informàtica mèdica dels centres de recerca de referència al món.

Aquesta excel·lent participació vol dir que hi ha un interès col·lectiu per establir coL·laboracions entres les dues disciplines?

En general això passa en tots els camps, però en l’àmbit particular d’aquest debat sí que hi ha hagut un interès internacional perquè es connectin millor la informàtica que serveix a la recerca biomèdica fonamental, el que es  coneix per bioinformàtica, amb la informàtica que serveix a la recerca clínica i l’atenció sanitària, és a dir, la informàtica mèdica o la informàtica de la salut. Aquestes dues branques, cadascuna amb els seus mètodes i els seus científics, fins ara han estat molt separades i si hi tinguessin més connexió tothom hi sortiria guanyant, els investigadors i la ciutadania.

Trobar línies de connexió entre aquestes dues disciplines va ser un dels eixos de les jornades.

Sí, durant els dos dies va sorgir una idea central en els debats: la necessitat de connectar aquesta quantitat ingent d’informació que s’està generant i ser conscients que la connexió d’aquesta informació presenta reptes de molta mena com l’estandardització del vocabulari, per exemple.

I per què aquesta predisposició per trobar vies comunes de treball no passa més sovint?

En l’àmbit de la ciència hem de lluitar contra dos factors que al mateix temps es complementen. D’una banda, la tendència a l‘especialització, ja que hi ha tant coneixement que finalment has de concentrar-te en treballar en un tema molt concret i això vol dir que el científic cada vegada està més especialitzat i és una mica menys coneixedor de la ciència en general. També, cada vegada apareixen noves disciplines, i aquestes es subdivideixen. I d’altra banda, si volem que la ciència tingui tot el seu sentit i pugui ser útil hem de saber connectar les parcel·les de la ciència per evitar fer illes separades que no tenen tota la utilitat possible.

El tractament d’una malaltia és una qüestió multifactorial i multidisciplinària, és a dir,des d’un sol àmbit científic  no es pot entendre una malaltia ni el seu tractament perquè a tothom li falta coneixement. I com més especialitzat és un científic, més coneixement li falta per entendre la globalitat del problema. D’aquí que sigui cada cop més important crear sistemes socials, com aquestes jornades de debat, o sistemes computacionals, com els sistemes de gestió del coneixement, que permetin integrar les parcel·les de coneixement i entendre-les millor a través de la connexió.

Des dels diferents estaments i persones implicades, s’és conscient d’aquesta necessitat de col·laboració? D’integrar els sistemes de generació de coneixement?

Avui en dia no seria responsable, i de vegades s’està sent irresponsable, quan es treballa en grans projectes de generació de noves dades biomèdiques sense plantejar-se en paral·lel el projecte d’emmagatzematge i anàlisi d’aquestes dades. Ja hi ha projectes que treballen en aquesta línia, com l’Open PHACTS europeu en el que hi participen empreses i organitzacions acadèmiques i nosaltres som un dels partners, que té com a objecte fer aquesta connexió automàtica del coneixement biomèdic, una recerca de la connexió entre conceptes de forma computacional en l’àmbit de la recerca farmacèutica. Aquest és el camí que s’ha de seguir perquè, per exemple, ara es treballa en projectes de seqüenciació de genomes individuals, però al mateix temps s’hauria de pensar com s’emmagatzemarà i com s’analitzarà aquesta informació perquè si arribéssim a la seqüència dels genomes de tota la població d’Espanya actualment no hi ha un sistema informàtic que possibiliti fer-ho.

Aleshores, seria una feina inútil?

Efectivament, s’ha de buscar un equilibri entre els diners invertits en generar dades i els diners invertits en transformar-les en informació i en coneixement, perquè unes dades que no són analitzades no són res.

Caldria que els científics fossin més pràctics? final Al cap i a la fi l’objectiu de tots és millorar la qualitat de vida de les persones...

Sí, però no podem demanar a tots els científics que siguin aplicats, sempre n’hi haurà  d’interessats en el coneixement pel coneixement. Això és correcte, però la qüestió està en quin és el percentatge de la ciència que ha de ser purament no orientada i quin és el percentatge de la ciència que s’ha d’orientar a resoldre problemes de la societat.

Hem de partir de la base que tota la ciència que es finança ha de ser de qualitat excel·lent; ara bé, en un moment de crisi com l’actual ens preguntem quin és el percentatge que la societat es pot gastar en una i en l’altra? És un debat en el qual ens correspon participar-hi als científics, però també la societat, els polítics... Òbviament, no cal que digui que la meva orientació, i la d’aquestes jornades de debat, és una orientació aplicada, per servir a la societat i a la salut de la ciutadania, però crec que també ha d’existir una ciència biològica no orientada a resoldre cap problema concret de la salut.

I les jornades van donar el seu fruit? Va sortir-ne algun projecte de col·laboració?

Sí, des del GRIB estem treballant en un projecte nou i aquest debat ens va permetre posar-nos en contacte amb uns investigadors nord-americans als quals hem convidat a participar-hi. No puc explicar el projecte perquè l’estem preparant per presentar-lo en una convocatòria internacional per obtenir finançament i, tot i que encara no tenim el 100% del projecte definit, si que ja hem establert les línies mestres i ara comptem amb la participació de col·legues nord-americans.

Però no només això. Estem treballant en un document que reculli les conclusions dels dos dies de debats a Barcelona perquè un altre dels objectius de les jornades és que totes les idees sorgides es difonguin i serveixin per inspirar les institucions sobre projectes de futur. Els temes concrets de les convocatòries de finançament europees surten d’aquests debats i els científics hem d’actuar com alobby perquè temes d’aquesta mena formin part de les convocatòries de projectes.