Els principals candidats de les tècniques de preservació de la fertilitat són joves amb càncer

Des de llavors ha continuat focalitzant el seu treball en avenços biomèdics que han millorat la qualitat de vida de moltes persones i actualment es dedica a la recerca amb cèl·lules mare, que permetran curar malalties, novament obrint camins cap a un futur més pròsper en aquest sentit.

Anna Veiga té una trajectòria professional d’excel·lència i estretament vinculada a Catalunya. Doctora en ciències biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser directora del laboratori de fecundació in vitro del Departament de Medicina de la Reproducció de l’Institut Dexeus entre 1982 i 2004. Avui dirigeix el Banc de Línies Cel·lulars del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) i l’R+D+i del Servei de Medicina Reproductiva de l’Institut Universitari Dexeus.

És membre del Comitè Científic del Centre Internacional per al Debat Científic (una iniciativa de Biocat impulsada per l’Obra Social “la Caixa”) i defensora d’aquest nou model de debats científics que s’organitzen a Barcelona amb experts d’arreu del món. Els propers dies 6 i 7 de juny participarà a les jornades científiques del CIDC, Fertility preservation update: consensus meeting, de les quals n’ha portat la direcció científica juntament amb Pedro Nolasco Barri.  A partir del mes de juliol ocuparà la presidència de l’European Society for Human Reproduction and Embryology.

Com resumiria la història de la reproducció assistida a l’Estat espanyol?

Vam començar a treballar-hi bastant aviat, només sis anys després del primer naixement –en referència a la Victòria Anna Perea Sánchez–, i en aquests moments estem en una posició absolutament equiparable a la majoria de països europeus i d’arreu del món.

El proper mes de juliol encararà un nou repte, ser la primera científica catalana a la presidència de l’European Society for Human Reproduction and Embryology. Què significa això per a vostè i per a Catalunya?

És una societat que porta molts anys de recorregut i la nostra presència sempre ha estat destacada, però de ben segur que la presidència ens farà més visibles. L’ESHRE té un sistema molt consolidat i hi ha una continuïtat en les accions. Ara bé, coses que s’han d’impulsar? El nostre contacte amb la Comissió Europea per acabar de consolidar-nos com a organisme expert al qual es consulta quan hi ha dubtes sobre aquest àmbit, consolidar els temes de formació i acreditació de professionals i, després, altres aspectes que estan en debat, com el turisme reproductiu o la preservació de la fertilitat.

Hem arribat a un moment de maduresa en la fecundació in vitro i sembla ser que el futur apunta cap a tractaments menys agressius. Quina recerca estem fent a Catalunya en aquesta línia?

La fecundació in vitro ja fa més de 30 anys que forma part de les prestacions a les quals es pot adreçar una dona quan té un problema de fertilitat. Al llarg d’aquest temps hem anat incorporant tècniques noves, i penso que ara estem en un punt que el màxim que podem pretendre és consolidar els resultats, és a dir, obtenir bones taxes d’embaràs de la població que estem tractant, que cada vegada és una població amb més mal pronòstic, perquè les dones són més grans. També hem d’intentar eliminar els efectes no desitjables, com són els embarassos múltiples i les estimulacions excessives. Aquí estem fent més o menys el que s’està fent arreu, no hi ha molta diferència entre el que pot estar passant entre un centre català o en un centre a Brussel·les, per exemple. Les tècniques que utilitzem són les mateixes, anem en la mateixa línia, assistim als mateixos congressos i publiquem en les mateixes revistes científiques.

Els dies 6 i 7 de juny es fan Barcelona unes jornades de debat, en el marc del Centre Internacional per al Debat Científic, sobre una disciplina emergent com és la preservació de la fertilitat. Quin és l’objectiu principal de les jornades?

Pretenem posar en comú i establir un consens internacional sobre en quin punt estem. L’objectiu principal és aconseguir un document on es digui clarament quines són les indicacions per a la preservació de la fertilitat, quins mètodes es poden utilitzar, quins resultats s’obtenen i en quin punt està aquesta metodologia, no només per als especialistes, sinó per a ginecòlegs i oncòlegs que estan tractant joves amb càncer, per tal que els puguin transmetre les seves possibilitats de preservar la fertilitat malgrat s’hagin de sotmetre a un tractament agressiu contra la malaltia.

És un moment clau per definir noves estratègies i línies de recerca en aquest àmbit?

És un camp que porta un cert recorregut, que s’ha anat despertant els últims cinc anys d’una forma molt evident, amb tècniques molt consolidades i d’altres que ho són menys. És important que ens hi apuntem ben aviat i que, com a bons especialistes que som en reproducció assistida, els integrants de molts centres de Catalunya i d’arreu de l’Estat utilitzem aquesta bona ocasió per compartir amb els nostres col·legues internacionals el que sabem.

Cap a on va la preservació de la fertilitat, s’hi barrejaran altres disciplines científiques?

De fet ja s’hi barregen, no estem parlant de la possibilitat de curar una patologia reproductiva sinó de prevenir un problema que apareix degut a un tractament per una neoplàsia, per tant, ja hi ha una transversalitat. De fet, en aquestes jornades que estem a punt de celebrar hi ha molts especialistes diferents; podem trobar-nos amb pediatres, oncòlegs, professionals que treballen en reproducció tant a l’àmbit clínic com al laboratori...

A quin tipus de persones van dirigides les tècniques de preservació de la fertilitat?

Els principals candidats són joves, fins i tot nens, que han de ser sotmesos a un tractament de radioteràpia o quimioteràpia que  comprometrà la seva fertilitat futura. També, pacients amb malalties autoimmunes i casos on hi hagi una fallada ovàrica prematura que puguem preveure amb certa anticipació i per als quals pensem que val la pena congelar els òvuls o una porció de l’ovari. I d’altra banda, hi ha la preservació social, que ja té una certa demanda, de dones joves que davant la impossibilitat de quedar gestants en una edat adequada fisiològicament parlant (entre 25 i 35 anys) decideixen congelar els seus òvuls i utilitzar-los més endavant, quan estiguin a punt per a assumir un embaràs per les raons que sigui. El que hem de debatre és si és això el que volem oferir i en quins casos.

Fa unes setmanes vostè va ser una de les signants d'una carta, arrel d'un procés judicial obert a la UE, que advertia sobre els efectes negatius de limitar la recerca amb cèl·lules mare. Creu que està en perill la recerca europea en aquest àmbit?

Efectivament vaig ser una de les signants d’una carta que es va publicar a la revista Nature en la qual s’expressava la nostra preocupació que a Europa es prohibeixi patentar mètodes que impliquin cèl·lules mare embrionàries. És un procés que està obert des de fa molts anys per part d’un investigador alemany, que va presentar la seva protesta a l’European Court of Justicie, i recentment ha aparegut un informe preliminar d’un dels jutges on s’expressa clarament a favor que es prohibeixi aquesta metodologia. No és definitiu, però normalment el veredicte acaba sent similar. Ens fa por que sigui així i que això pugui arribar a comprometre el finançament de molta recerca. Les companyies biotecnològiques acaben apostant per sectors on tenen unes certes garanties de tenir un retorn. Si no podem patentar determinats mètodes, estem limitant moltíssim aquestes possibilitats.

Com a investigadora que dóna suport al CIDC, quina és la contribució que el Centre fa a la comunitat científica amb la selecció i l’organització de jornades de debat?

És una manera excel·lent de propiciar el progrés de la nostra comunitat científica. Molts de nosaltres tenim connexions amb col·legues a nivell internacional, i hem d’aprofitar aquestes connexions i fer que el debat pugui enriquir-nos. És un Centre que ens ajuda a organitzar unes jornades amb un format molt diferent del que podria ser un congrés normal on hi ha molta gent. En canvi, els formats que estem proposant des del CIDC, són molt més restringits, amb experts que fomenten l’intercanvi i la discussió. Estic absolutament convençuda que és la manera d’avançar.