2. Visualitzar el càncer per combatre’l
La lluita contra el càncer es desenvolupa en diverses etapes: en un diagnòstic precís i precoç, en establir correctament el pronòstic i, per descomptat, en un tractament adequat i eficaç. En totes elles les tècniques d'imatge tenen un paper, i en totes elles s'investiga per perfeccionar-les.
La combinació de les tècniques PET i TAC és una de les millors eines per diagnosticar i calibrar l'extensió tumoral. Generalment implica, mitjançant un marcador específic, visualitzar poblacions cel·lulars que consumeixen gran quantitat de glucosa, ja que les cèl·lules cancerígenes tenen un metabolisme accelerat. Però es treballa en diferenciar-les, en captar l'heterogeneïtat del tumor. Com va exposar Markus Rudin, alguns d'aquests treballs es dirigeixen, per exemple, a identificar i visualitzar dins d'un càncer de mama les cèl·lules amb receptors hormonals, aquelles que poden tractar-se amb fàrmacs que els bloquegen. D'aquesta forma, mitjançant tècniques de fluorescència, es pot obtenir un mapa de la composició inicial i de l'evolució del tumor amb el tractament.
L'equip de Francisca Mulero, cap de la Unitat d'Imatge Molecular en el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) de Madrid, treballa en tècniques que permetin millorar la capacitat de pronòstic i alhora guiar tractaments de medicina personalitzada. Per a això estudien la hipòxia, la major o menor falta d'oxigen dels tumors. Aquests tumors solen créixer de forma desestructurada, i tot i que també formen vasos sanguinis, solen ser insuficients per aportar l'oxigen necessari. El càncer és capaç d'adaptar-se a aquesta escassetat, la qual li serveix al mateix temps per resistir certs tractaments: la radioteràpia és menys eficaç i als fàrmacs de quimioteràpia els és més difícil d’arribar-hi.
Perfeccionant tècniques que combinen PET i TAC amb un marcador específic, els seus treballs permeten visualitzar i quantificar el grau d'hipòxia del tumor. Això els ha servit per valorar l'eficàcia d'uns nous fàrmacs per al càncer de mama, que busquen normalitzar els vasos sanguinis i així millorar l'acció de la quimioteràpia. El que han vist és que si l'oxigen present en el tumor és inferior a un cert nivell, els nous fàrmacs són ineficaços, cosa que ajudarà a guiar el seu ús, en poder descartar aquells pacients que no es beneficiaran d'ells.
Les tècniques d'imatge poden servir també directament en el tractament dels tumors. Per exemple, una de les àrees més actives d'investigació és el de les cèl·lules mare del càncer, una petita població cel·lular que sembla ser la responsable d'iniciar les metàstasis i de resistir a les teràpies. L'equip de Simo Schwartz –director de l'àrea de nanomedicina a l'Institut de Recerca Vall d'Hebron a Barcelona– treballa amb nanomedicines que busquen dirigir-se específicament a aquest tipus de cèl·lules. Per ajudar-se fan servir marcadors fluorescents específics per a les cèl·lules mare. Això els permet comprovar la seva eficàcia i comportament entre tot l'embolic cel·lular que compon un tumor.
Les tècniques d'imatge estan arribant ja a camps encara més directes i diaris de tractament, com són les cirurgies. Així ho va exposar Quyen T. Nguyen, professora associada a la Universitat de Califòrnia San Diego, i és que "saber exactament on comença i acaba un tumor és realment difícil", va assegurar. En les operacions per extirpar un tumor solen enviar-se diverses mostres al patòleg perquè, en el menor temps possible, identifiqui si queden cèl·lules cancerígenes al voltant del que s’ha eliminat. Això implica que, segurament, l'extirpació és incompleta.
"Això complica i encareix la cirurgia", assegura Nguyen. El seu equip ha desenvolupat marcadors fluorescents que es dirigeixen a proteïnes particularment presents en els tumors, i que poden visualitzar-se durant l'operació. No només això, també treballen en eines que permeten "il·luminar" i observar els nervis, per ajudar així al cirurgià i disminuir els possibles efectes secundaris.
Els organitzadors no dubten en afirmar que "una imatge val més que mil paraules". Per descomptat, es fa difícil no donar-los la raó.