2. Oncomicrobiòtics contra el càncer, el paper contra la sida i tot un ecosistema per descobrir
Els avenços en el coneixement del microbioma han donat lloc a un nou terme. A més dels coneguts probiòtics, és possible que aviat comencem a parlar dels oncomicrobiòtics: còctels de microorganismes que podrien augmentar l'eficàcia de les teràpies contra el càncer.
Així es desprèn de la intervenció de Laurence Zitvogel, Directora d'Investigació a l'Institut Gustave Roussy a Villejuif, França, per a qui "el microbioma pot influir en la resposta al tractament contra el càncer, tant amb la quimioteràpia com amb la immunoteràpia".
Les seves investigacions són sorprenents, i es basen en el fet que els tumors es troben constantment vigilats pel nostre sistema immunitari. Tot i que el desenvolupament tumoral implica que el seu control és insuficient, és possible millorar-lo. Això és el que pretenen els nous tractaments basats en la immunoteràpia, però indirectament també ho fa la quimioteràpia tradicional. Aquesta, en destruir les cèl·lules del tumor, allibera moltes de les seves substàncies estranyes, que en teoria serien així més fàcilment identificables per les nostres defenses, si aquestes funcionessin bé. Aquí és on podrien funcionar els oncomicrobiòtics.
Quan s'administren quimioteràpies com les basades en ciclofosfamida, "es produeix una translocació de bacteris des de l'intestí a la sang", assegura Zitvogel. Algunes d'elles es comporten "entrenant" als limfòcits CD8 de les nostres defenses, fent-los més eficaços contra el tumor. De fet, el tractament en presència d'un antibiòtic disminuïa de forma sensible la seva eficàcia en ratolins de laboratori, però augmentava enormement si es combinava amb l'administració de dos tipus concrets de bacteris. Aquests serien els que, en confirmar-se el seu paper, podrien considerar-se com a oncomicrobiòtics.
El microbioma i la sida: què tenen a veure?
L'aparent paradoxa la va citar en roda de premsa Bonaventura Clotet, director de la unitat de VIH de la fundació irsiCaixa: "es preguntaran vostès què fa un investigador de la sida en una taula sobre el microbioma". Part de la resposta rau en què el virus, en atacar el sistema immunitari, facilita el pas de bacteris intestinals a la sang. Un cop allà, la seva presència provoca una inflamació crònica i un envelliment accelerat dels malalts. Per això Clotet no dubta en afirmar que "una vacuna contra la sida necessitarà d'un bon microbioma".
Però a més, el propi ecosistema intestinal sembla variar en presència de la malaltia. Així ho va mostrar Roger Paredes, cap del grup de Genòmica microbiana a l'irsiCaixa. Els pacients, especialment aquells pitjor controlats, perden diversitat bacteriana, una cosa semblant a allò que sembla passar en altres circumstàncies com en la síndrome metabòlica. I, com afirma Dusko Ehrlich, director emèrit a l'Institut National de la Recherche Agronomique de França, "també en termes de microbioma és millor ser ric que pobre". Per això ja treballen tractant d'identificar els bacteris afectats i aquells que haurien de repoblar-se per millorar la salut dels pacients amb sida.
UN ECOSISTEMA DE MICROORGANISMES
El microbioma no només es refereix a bacteris, també a altres microorganismes com els virus. Aquests es troben omnipresents en tots nosaltres. Hi ha virus antics inserits en l'ADN, hi ha virus d'infeccions ja superades o latents i que queden en algunes cèl·lules com restes acantonades, hi ha infeccions presents, i hi ha la gran quantitat de virus bacteriòfags que allotgem en el nostre intestí i que infecten únicament als bacteris (i que, com va assegurar Frederic Bushman, president del departament de microbiologia de la Universitat de Pennsilvània a Filadèlfia, "maten cada dia entre el 0,1 i el 10% dels que ens poblen"). Malgrat la seva importància, són més difícils d'estudiar que els bacteris, i es troben pitjor caracteritzats.
I part del microbioma són també els fongs, que solen ser menys citats però que també reclamen la seva importància. Per exemple, com va subratllar Gary Wu, professor de medicina a la Universitat de Pennsilvània, "l'ús freqüent d'antibiòtics està relacionat amb un major risc de malaltia inflamatòria intestinal i amb un augment en la quantitat de fongs a l'intestí". De fet, algunes hipòtesis plantegen que podrien tenir un paper en el desenvolupament de la malaltia, l'origen de la qual roman encara desconegut.