1. Una nova era de la medicina, fins i tot abans del naixement

"En els països desenvolupats ja ningú mor per tuberculosi, lepra o sífilis, però el 20% dels europeus pateix asma, el 5% acabarà desenvolupant un càncer de còlon i cada deu anys es dupliquen els casos d'esclerosi múltiple. Moltes d'aquestes malalties cròniques no transmissibles estan augmentant, i no sabem per què està passant", va assegurar Francisco Guarner, cap de secció a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i un dels líders científics del B·Debate.

No se sap, però se sospita que alguna relació tenen amb la modificació del microbioma. És, en part, el que s'ha anomenat la hipòtesi de la higiene: en viure en societats més "netes", amb menor contacte amb microorganismes i amb un freqüent ús d'antibiòtics, les nostres defenses estan menys entrenades, no reben els estímuls adequats i tendeixen a comportar-se de manera incorrecta amb el pas del temps.

"Els bacteris que viuen amb nosaltres ens ofereixen una finestra per conèixer les causes d'això que està succeint, i poden significar una nova era en la història de la medicina, com ho van ser (per altres motius) en els temps de Pasteur". La seva importància sembla començar fins i tot abans del naixement.

Un microbioma placentari

Fins fa molt poc temps l'embaràs es considerava un procés estèril, lliure de microorganismes. El primer contacte que tindria el nadó amb el món bacterià havia de ser forçosament en el moment del part, per exemple al canal vaginal de la mare. Però aquesta teoria sembla haver caigut. La doctora Kjersti Aagaard, vicepresidenta de la secció de medicina materno-fetal al Baylor College of Medicine de Houston, va presentar les dades d'un estudi en el qual han trobat que, molt abans del naixement, ja hi ha un microbioma placentari que podria ser de gran importància per al desenvolupament del fetus.

Per exemple, podria influir en el moment del part. "Hem trobat diferències en el microbioma placentari quan es produeixen parts prematurs espontanis en relació als programats", ha assegurat Aagaard. El curiós és que, quan es comparava amb altres zones del cos, el microbioma més semblant al de la placenta resultava ser el de la boca. La hipòtesi és que alguns d'aquests bacteris poden arribar des d'aquesta a través de la sang, i això podria explicar les associacions que porten anys veient-se entre malaltia periodontal (infeccions de la boca) i un major risc de part prematur.

Aagaard va posar en dubte més teories que estaven a prop d'establir-se, com la importància del part vaginal en lloc de per cesària a l'hora de configurar el microbioma del nounat. D'una banda, perquè aquest pot estar desenvolupant-se des de molt abans de donar a llum. D'altra, perquè, estudiats a les poques setmanes del naixement, les seves dades afirmen que "no hi ha variacions persistents del microbioma segons la forma de part". Fins i tot va mostrar dades, encara preliminars, que suggereixen com una dieta poc sana i rica en greixos durant l'embaràs pot alterar el microbioma dels fills. En aquest cas els canvis sí semblen persistents, i fins i tot s'associen a un comportament més ansiós. Si aquest comportament és causat per bacteris o no, és una cosa que encara quedaria per dilucidar (en aquest tipus d'estudis cal tenir sempre en compte que correlació no implica causalitat).