2. Optogenètica, electricitat i nanotecnologia contra la ceguesa
Entre les formes més novedoses de tractament contra la ceguesa es poden distingir, a grans trets, dos tipus. Així ho assegura Eduardo Fernández, professor a la Universitat Miguel Hernández, a Elx, qui separa entre "formes biològiques i tecnològiques".
Una de les més prometedores entre les primeres és l'anomenada optogenètica, i ja ha començat a provar-se en assajos clínics. S'ha començat en pacients amb retinosi pigmentària, una malaltia que destrueix les cèl·lules de la retina encarregades de captar la llum. L’optogenètica busca introduir gens d’algues que aconsegueixen que cèl·lules que no tenien capacitat de captar llum puguin començar a fer-ho. D’aquesta manera, les cèl·lules ganglionars o bipolars –que són transmissores només d’impulsos elèctrics i que solen estar preservades en moltes formes de degeneració de la retina– passarien també a ser receptores de la llum, assumint el paper dels desapareguts fotoreceptors. En paraules de Jordi Monés, es tracta que una cèl·lula "es converteixi en receptor a més d'en cable".
“L'optogenètica intenta que una cèl·lula es converteixi en receptor a més d'en cable”
La teràpia, aplicada a pacients cecs, no els permetrà recuperar una visió normal ni en color, però s'espera que sí puguin reconèixer formes, llegir lletres grans i orientar-se. Mentrestant, com va exposar Marco Zarbin, professor a l'Institut d'Oftalmologia de New Jersey, es treballa en nous i més sofisticats mètodes d'optogenètica que permetin millorar els resultats.
Altres formes són, en certa mesura, purament tecnològiques mitjançant xips electrònics. "La visió es basa en impulsos elèctrics, com ho fa un circuit electrònic", assegura Eduardo Fernández. D’aquí que es pugui intentar reproduir els seus senyals mitjançant pròtesis visuals. Aquestes solen compondre’s d'una càmera que capti les imatges, un processador que les codifica i un circuit electrònic que estimula les cèl·lules nervioses, ja sigui a nivell de la retina o fins i tot a nivell cerebral, en les àrees occipitals responsables de la visió. Encara que hi ha alguns dispositius aprovats, no és un camí fàcil: "És molt complex reproduir els patrons de la retina: les formes, els colors, els contextos ...", assegura Fernández.
Un element per a l'optimisme és, però, la sorprenent plasticitat que posseeix el cervell. Això mateix es va comprovar en el considerat com el primer cíborg del món: Neil Harbisson. Aquest home, incapaç de captar els colors, porta incorporada una antena que els transforma en sons, el que li permet reconèixer-los mitjançant les àrees cerebrals específiques de l'audició. Un estudi d’imatge del seu cervell va revelar la insospitada xarxa de connexions que parteixen i arriben d'aquestes àrees, una xarxa considerablement més espessa que la de les persones normals.
Una altre àrea important és la de la nanotecnologia, una eina tecnològica que promet servir de vehicle a noves teràpies biològiques. Segons Víctor Franco Puntes, professor ICREA a l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, les nanopartícules ofereixen avantatges tan diferents com que "poden interaccionar amb la biologia, servir per al transport i alliberament de fàrmacs i potser orientar a cèl·lules implantades". Una de les possibles aplicacions contra la ceguesa està en utilitzar partícules que funcionen com antioxidants, però sobretot que poden servir de vehicle i facilitar una de les grans promeses de la nova medicina juntament amb els trasplantaments de cèl·lules mare: la teràpia gènica.
“Les nanopartícules poden interaccionar amb la biologia, servir per al transport i alliberament de fàrmacs i permet visualitzacions”