1. Les malalties per mosquits: un problema global
Excloent a la malària, les principals malalties transmeses per mosquits es poden considerar aquestes cinc: dengue, febre groga, chikungunya, virus del Nil Occidental i Zika. Varien en la seva gravetat i extensió geogràfica, però coincideixen que són transmeses per mosquits del gènere Aedes. Fonamentalment per dos tipus: Aedes aegypti i Aedes albopictus, també conegut com "mosquit tigre" (i ja present en zones europees com a Itàlia, la Costa Blava o la costa espanyola mediterrània). Són els anomenats "vectors necessaris".
Com va comentar Collen Acosta, epidemiòloga a l'Organització Mundial de la Salut (OMS), "el dengue afecta cada any a entre 70 i 500 milions de persones, de les quals uns dos milions desenvoluparan una malaltia greu". I fins a 4.000 milions estan exposades a contreure-ho.
La febre chikungunya, per la seva banda, es va considerar durant molt de temps com una malaltia lleu, però comencen a sorgir dubtes, i es creu que podria ser greu en determinats casos. Més important és la febre groga, l'única d'aquestes malalties per a la qual hi ha una vacuna efectiva. Tot i això, "tres grans brots van aparèixer entre 2015 i 2017 a Angola, la República Democràtica del Congo i Brasil", va comentar Acosta.
El virus del Nil Occidental, malgrat el seu nom, té una àmplia distribució mundial. "La seva incidència no es coneix", va reconèixer Acosta, però en l'any 2006 només als Estats Units "es van comunicar més de 4.000 casos, dels quals van morir entre el 3 i el 15%".
L'última d'aquestes infeccions a aconseguir notorietat ha estat la del virus del Zika. Tot i que es coneix des de 1947, no va ser fins l'any 2014 que va començar a expandir-se, arribant al continent americà. Avui dia s'han trobat evidències de la seva transmissió en més de 80 països, amb més de 200.000 pacients confirmats i almenys 3.000 casos de nadons amb microcefàlia nascuts de mares infectades durant l'embaràs.
El virus no ha arribat a Europa, almenys no als mosquits que el podrien transportar-(només ha estat present en malalts que tornaven de zones on ja és endèmic, però al no arribar al mosquit no ha pogut transmetre). No obstant això, no es pot descartar que ho faci en un futur. La globalització i el canvi climàtic "estan canviant la freqüència i la distribució de moltes malalties infeccioses", va assegurar Acosta. Encara que el virus del Zika no s'hagi transmès a Europa, sí que s'han produït "recents brots de dengue, chikungunya, febre groga i del virus del Nil Occidental en països que abans estaven lliures d'aquestes malalties, inclosa la Unió Europea".
De fet, com va comentar Laurence Marrama, experta en malalties transmeses per vectors a l'European Centre for Diseases Prevention and Control d'Estocolm, el que veiem pot ser que sigui només la punta de l'iceberg, ja que moltes vegades aquestes malalties no es diagnostiquen correctament o passen com infeccions asimptomàtiques. D'aquí que hàgim d'estar preparats, sobretot als països on alguns d'aquests mosquits són presents. Aquesta preparació passa tant per la investigació en el control de la malaltia i els vectors com per estratègies correctes de comunicació i vigilància.
Per a Pablo Martínez de Salazar, líder d'aquest B·Debate i coordinador de la recerca en arbovirus i de la resposta al virus del Zika a l'Institut ISGlobal, aquesta trobada serveix per "identificar els reptes, les capacitats i les llacunes existents, explorant més noves formes de col·laboració".