2. Estem preparats contra futurs brots?

Xavier de Lamballerie, professor a l’Aix-Marseille University de França, va exposar diverses de les àrees on treballar per estar millor preparats a nivell global:

• Cal millorar en les eines diagnòstiques, especialment en els països més pobres, fent-les més ràpides, segures i disponibles. "Aquesta hauria de ser una prioritat absoluta a la investigació", va assegurar Lamallerie.
• S'ha de construir un mapa de risc amb una vigilància mèdica global i coordinada.
• S'ha d'estudiar la història natural de la infecció, cosa que, encara que pugui semblar "simple i obvi, moltes vegades no es fa".
• S'han de tenir en compte les ciències socials per estudiar "la percepció del risc, les actituds i els comportaments".
• S'han d'harmonitzar, estandarditzar i compartir les dades dels estudis clínics.

I, per descomptat, s'ha d'avançar en la prevenció i tractament de les malalties, així com en els mètodes per al control dels vectors. Sobre això últim va parlar Paul Reiter, consultor a l'Institut Pasteur de París. Quatre són les principals opcions sobre les quals es treballa: irradiar mosquits per esterilitzar-los i després alliberar-los, infectar-los amb el bacteri Wolbachia −el que dificulta la seva reproducció i impedeix el desenvolupament del virus−, fer servir mosquits transgènics (friendly mosquitoes) que desplacin els silvestres i que necessitin d'un antibiòtic per sobreviure o l'ús de la tecnologia gene drive: aprofitar la nova eina CRISPR de corta-pega genètic per introduir gens d'esterilitat que es propaguin ràpidament.

Aquestes estratègies comporten riscos, i encara no són tan eficaços com es desitjaria. "Encara necessitem un coneixement més gran", reconeix Reiter. "Mentrestant, hem de seguir fent el possible amb els dits creuats, esperant que els nous mètodes funcionin". Carla A. Souza, professora a l'Institute of Hygiene and Tropical Medicine de Lisboa, va anar un pas més enllà en preguntar-se: "Es podrà aplicar una cosa així a Europa?"