3. Zika: l'enemic a les portes

"Tenim encara moltes llacunes a l'hora d'entendre el virus del Zika. No disposem d'antivirals ni d'una vacuna, i la informació sobre els factors de risc en la transmissió de la mare al fetus encara són limitats ", va comentar Antoni Soriano,, pediatre especialitzat en malalties infeccioses a l'hospital Vall d'Hebron, a Barcelona. "Per als pediatres ha estat una mena de déjà vu que ens ha fet recordar als inicis de la rubèola o

Soriano està seguint ara mateix  uns 60 nens, dels quals el major només té 13 mesos (tots ells són casos importats, on la infecció es va produir a l'estranger). A més del risc de microcefàlia, "no sabem gairebé res dels efectes que pugui tenir a llarg termini", va assegurar. El pediatre forma part del consorci ZIKAction, un projecte europeu multidisciplinar que pretén establir una xarxa per millorar la investigació sobre el virus i la capacitat de resposta davant un brot.

Un altre dels projectes europeus contra el virus és ZIKAVAX, destinat a buscar una vacuna. "L'objectiu és aconseguir un 80% d'eficàcia", va assegurar Odile Leroy, directora executiva a l'European Vaccine Institute i coordinadora del projecte. En total "hi ha 50 projectes de 27 institucions diferents en el món", va assegurar, dels quals 10 estan ja en fase d'assajos clínics.

Mentrestant, els brots del virus amenacen amb repetir-se i expandir-se. Les zones en risc de ser "colonitzades" per ells són aquelles on hi hagi els mosquits capaços de transmetre-les. Algunes d'elles són les zones de la costa mediterrània, on des de fa uns anys s'ha assentat Aedes albopictus, el "mosquit tigre".

"La primera vegada que vam detectar el mosquit a Catalunya va ser l'any 2004, a Sant Cugat", va comentar Mireia Jané, subdirectora del Departament de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública de l'Agència de Salut Pública de Catalunya. Des de llavors, la preocupació ha fet que neixin iniciatives com Mosquito Alert, una plataforma col·laborativa de ciència ciutadana que, en paraules del seu director Frederic Bartumeus, "pretén tancar el cercle entre ciència i salut pública". L'avís per part dels ciutadans de la presència del mosquit permet "augmentar les mesures de control i vigilància, i constitueix en si una plataforma d'investigació".

A nivell oficial existeix des de l'any 2014 un pla de vigilància contra les malalties transmeses per aquests mosquits. Inicialment incloïa al dengue, al chikungunya i al virus del Nil Occidental, i posteriorment es va afegir també el virus del Zika. Des de llavors s'han confirmat 237 casos de dengue, 203 de chikungunya i fins 156 de Zika, tots ells importats d'altres països. És a dir, no hi ha hagut transmissió dins de Catalunya ni s'ha trobat la presència dels virus en els mosquits.

Però hi ha el risc que pugui succeir. Per a això, el pla de vigilància inclou nombrosos actors i mesures, tant polítiques com sanitàries, científiques i de comunicació.