'La cultura i la vida', diàlegs sobre l’impacte de la biotecnologia a la societat

El Centre Internacional per al Debat Científic (CDIC) i el CCCB organitzen un cicle de conferències per fomentar en diàleg entre la ciència i les humanitats.

El cicle de conferències La cultura i la vida neix fruit de la col·laboració, per primera vegada, entre el Centre Internacional per al Debat Científic (CIDC),  iniciativa de Biocat impulsada per l'Obra Social "la Caixa”,  i el CCCB, amb la intenció de fomentar el diàleg entre les humanitats i la ciència i contribuir a un debat ampli sobre el nou paradigma biològic.

Els debats, que es duran a terme els dilluns 17 i 24 d’octubre i 7 de novembre de 2011 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, oferiran les visions d’experts d’àmbits tant diversos com la genètica, la farmacologia, la filosofia o l’ètica mèdica que debatran sobre els canvis generats a la societat per l’impacte de la biotecnologia.

Ja fa temps que els progressos en l’àmbit de les ciències de la vida estan determinant enormes canvis socials i hi ha una certa coincidència en què la propera revolució tecnològica vindrà de la biologia.  Amb els avenços científics, l’esperança de vida dels humans no para de créixer i apareixen així noves potencialitats i, també, nous problemes. La biotecnologia ha posat a les nostres mans responsabilitats que fins ara havíem deixat en mans dels déus i que ens situen davant de qüestions morals, polítiques i econòmiques cabdals.

Biografies dels participants

Miguel Beato del Rosal (Salamanca, 1939) és metge i investigador, especialitzat en Bioquímica i Biologia molecular. Actualment coordina el Programa de Regulació Genètica del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (CRG). Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i investigador a la Universitat de Columbia de Nova York, ha desenvolupat gran part de la seva carrera científica a la Universitat de Marburg (Alemanya), de la qual és catedràtic i des d’on va impulsar i dirigir l’Institut de Biologia Molecular i Investigació en Tumors (IMT) entre el 1993 i el 2000. Membre honorari de la Societat Catalana de Biologia i director del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona entre el 2000 i el 2011, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i la Creu de Sant Jordi l’any 2006.

Jaume Bertranpetit és catedràtic de Biologia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i fundador de la Unitat de Biologia Evolutiva del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut d’aquesta universitat. Les seves investigacions giren entorn de l’estudi i la comprensió de la diversitat del genoma humà. Ha publicat més de dos-cents articles científics sobre el genoma i és coautor del llibre Viatge als orígens: una història biològica dels humans (Bromera, 2000). Membre actiu de diverses organitzacions científiques nacionals i internacionals, ha estat director del Centre Nacional del Genotipat (CEGEN) i des de l’any 2007 és el director d’ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats).

Àngel Puyol (Barcelona 1968) és professor de Filosofia moral i política a la Universitat Autònoma de Barcelona i consultor d’Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya. Ha publicat nombrosos articles sobre ètica, bioètica i filosofia política en revistes especialitzades, ha coeditat el llibre Bioética, justicia y globalización (Erein, 2007) i és autor dels llibres Justícia i Salut. Ètica per al racionament dels recursos sanitaris (UAB, 1999), El discurso de la igualdad (Crítica 2001) i El sueño de la igualdad de oportunidades (Gedisa, 2010). Membre del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, dirigeix el Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona des de l’any 2009.

María Blasco (Alacant, 1965) és directora del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) i una de les científiques espanyoles més rellevants. Doctora en Bioquímica i Biologia molecular, va ser investigadora al Cold Spring Harbor Laboratory de Nova York i el 1997 va dirigir el seu propi grup de recerca al Centre Nacional de Biotecnologia de Madrid. Des de l’any 2003 és la cap del Programa d’Oncologia Molecular al CNIO, entitat que dirigeix des del 2011. El 2010 va fundar l’empresa de biotecnologia Life Length que investiga sobre la previsió de l’expectativa de vida de cada individu. Guardonada amb nombrosos premis nacionals i internacionals, en els darrers anys ha obtingut el Premi Nacional d’Investigació Santiago Ramón y Cajal, el Premi Rey Jaime I d’Investigació Bàsica i la Medalla d’Or de l’Organització Europea de Biologia Molecular (EMBO).



Inez de Beaufort és professora d’Ètica mèdica a l’Erasmus Medical Center de Rotterdam, als Països Baixos. Va estudiar Teologia la Universitat d’Utrech, Holanda, on es va especialitzar en ètica i va treballar com a investigadora sènior a l’Intitut de Bioètica de Maastricht. Ha publicat llibres i articles sobre la bellesa i l’ètica, les decisions sobre el final de la vida, i la responsabilitat personal sobre la salut i l’obesitat, entre altres temes. És membre del Grup Europeu d’Ètica en la Ciència i les Noves Tecnologies, membre honorari del Consell Holandès de Salut i membre del Comitè de Revisió de l’Eutanàsia, entre d’altres. Ha publicat diversos llibres on tracta qüestions relacionades amb l’ètica i la salut, entre els quals destaquen Obesity (Encyclopaedia of applied ethics, 2010) i Ethics and appearance (Encyclopaedia of applied ethics, pendent de publicació).

Jordi Camí (Terrassa, 1952) és catedràtic de Farmacologia de la Universitat Pompeu Fabra, és director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i de la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l’Alzheimer. S’ha especialitzat en el camp de les neurociències i en les drogues d’abús. Ha fomentat la creació i el desenvolupament de centres de recerca biomèdica com l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica de Barcelona (IMIM), el Centre de Regulació Genòmica (CRG), el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), institució que dirigeix des del 2005. Ha estat guardonat amb la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat al mèrit científic i tecnològic (2000), el Premi Ciutat de Barcelona (2006) i va obtenir la menció honorífica del Premi d’Investigació Reina Sofia (1990).

John Gray (Regne Unit, 1948) és catedràtic de Pensament europeu de la London School of Economics. Destacat filòsof i politòleg, també ha estat professor de les universitats d’Essex i Oxford i professor visitant a la Universitat de Harvard i de Yale. S’ha interessat, especialment, per les nocions de progrés i modernitat, a les quals ha dedicat diverses de les seves obres. Col•labora habitualment amb diaris com The Guardian, New Stateman i The Times Literary Supplement. Entre les seves publicacions destaquen Tecnología, progreso y el impacto humano sobre la Tierra (Katz, 2008), Misa negra. La religión apocalíptica y la muerte de la utopía (Paidós, 2007), Contra el progreso y otras ilusiones (Paidós, 2006), Al Qaeda y lo que significa ser moderno (Paidós, 2004) i Perros de paja: reflexiones sobre los humanos y otros animales (Paidós, 2003).

Daniel Gamper (Barcelona, 1969) és professor de Filosofia moral i política a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha concentrat la seva recerca en l’àmbit de la filosofia política, en concret en teories de la democràcia, la política i la religió. Ha publicat nombrosos articles sobre el paper de les religions a les societats democràtiques, els límits del liberalisme i el concepte de tolerància. Ha traduït obres d’autors com Nietzsche, Scheler o Habermas i col•labora periòdicament en mitjans de premsa escrita com la revista Metròpolis o el diari La Vanguardia. En col•laboració amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), ha participat en diversos actes i debats i ha publicat entrevistes a autors com Zygmunt Bauman, John Gray o Michael Walzer per a la col•lecció «Dixit» (editorial Katz i CCCB).

Pere Puigdomènech (Barcelona, 1948) és professor d’investigació al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i director del Centre d’Investigació en Agrigenòmica (CRAG). Especialitzat en biologia molecular de plantes, és un expert en el camp de la seguretat en el consum de vegetals transgènics. Llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona, és doctor en Ciències per la Universitat de Montpeller i en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor de nombrosos articles de divulgació científica per a diversos diaris i revistes nacionals i internacionals. És membre del Grup Europeu d’Ètica de les Ciències i les Noves Tecnologies i de la Comissió Nacional de Bioseguretat i presideix el Comitè d’Ètica del CSIC. Va rebre la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1992) i el Premi de la Fundació Catalana per la Recerca (2000).

Informació

Hi haurà servei de traducció simultània al català.

Entrada: 3 € / Reduïda: 2,50 €. Amics del CCCB i aturats: gratuïta.

Venda anticipada a les taquilles del CCCB i Tel-entrada (tel. 902 101 212 / www.telentrada.com).

El CCCB es reserva el dret de modificar la programació per causes alienes a l’organització.

Gabinet de premsa CIDC-Biocat:

Silvia Labé • 662 315 400 • slabe@biocat.cat / 662 315 523 • premsa@biocat.cat


Servei de premsa del CCCB
:
Mònica Muñoz / Irene Ruiz / Helena Nogué • 93 306 41 23 • premsa@cccb.org