La biotecnologia ens farà verds: cap a un ús energètic més sostenible

Barcelona, 9 de febrer 2017 – En el món actual, la biotecnologia esdevé una oportunitat única per substituir processos químics per nous processos més respectuosos amb el medi ambient, més eficients i sostenibles, basats en la utilització de matèries primes renovables. L’ús de la ciència i l’enginyeria permeten desenvolupar processos industrials per impulsar una química més verda, tant en l’obtenció de productes químics com biocombustibles.

A més, la biotecnologia industrial ofereix una oportunitat en el sector de la salut per produir de forma eficient i segura fàrmacs més eficaços per malalties com les cardiovasculars, les infeccioses, les autoimmunes i el càncer. La biotecnologia ha estat clau per al desenvolupament i producció a gran escala d’antibiòtics com la penicil·lina, i altres productes biofarmacèutics, com les vacunes i els anticossos monoclonals emprats per tractar el càncer. Una de les empreses líders del sector és Novo Nordisk, amb més de 90 anys d’experiència en el sector salut que comercialitza en més de 75 països tractaments per la diabetis, l’hemofília o teràpia amb hormona del creixement.

Les noves tecnologies també permeten substituir productes derivats del petroli. A dia d’avui ja existeixen plàstics fabricats a partir de carbohidrats. En no estar fabricats a partir d’hidrocarburs acostumen a ser més biodegradables. Altres àmbits d’aplicació són els conservants, els additius en l’alimentació, els productes farmacèutics d’ús massiu com els antibiòtics, etc. Per exemple, Neol Bio és una companyia que es basa en processos biotecnològics per la producció d’oleoquímics, anàlegs dels petroquímics derivats del petroli, a partir de l’ús de microorganismes.

La biotecnologia industrial permet desenvolupar processos basats en la utilització de matèries primeres renovables d’origen vegetal en substitució d’altres basades en el petroli i els seus derivats, tant per a l’obtenció de biocombustibles com productes químics. A Brasil molts cotxes funcionen amb etanol obtingut per fermentació a partir de sucre mitjançant processos biotecnològics, això permet compensar la escassetat de petroli del país i desenvolupar una política energètica pròpia.

CosmoCaixa acull els propers 14 i 15 de febrer un fòrum de debat entre investigadors internacionals de diferents àmbits convocats pel B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”. Es posaran en comú les oportunitats que brinda la biotecnologia industrial en un context d’innovació responsable per la producció de biocombustibles i productes químics, així com l’ús dels recursos renovables, l’elaboració de biofàrmacs i vacunes, o la resposta global a les amenaces de salut mundial, liderat pel departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Un futur blanc i vermell

Hi ha dos grans àmbits d’actuació de la biotecnologia industrial. D’una banda, la biotecnologia blanca s’encarrega de la producció de productes químics i d’energia. De l’altra, la biotecnologia vermella es dirigeix al desenvolupament de productes relacionats amb la salut. La recerca en biotecnologia industrial permet desenvolupar bioprocessos a gran escala per produir aquest ampli ventall de productes de forma eficient, basant-se amb matèries primes renovables i amb menor impacte ambiental. Els processos químics tradicionals solen ser més agressius amb el medi ambient que els biotecnològics, ja que requereixen dissolvents orgànics, pressions i temperatures més elevades i catalitzadors de tipus metàl·lic.

Per exemple, Clariant és una de les companyies líders mundials de químics especials per contribuir a l’eficiència energètica a partir de materials renovables, mobilitat sense emissions i la conservació de recursos limitats. L’empresa Organobalance utilitza el coneixement científic per desenvolupar microorganismes i altres components naturals per aconseguir productes útils en diferents sectors.

Els següents científics estan disponibles per atendre als mitjans o entrevistes, prèvia petició:

• Francesc Godia. Colíder del B·Debate, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Dirigeix un grup de recerca en desenvolupament de bioprocesos basats en cèl·lules animals per a la producció de biofàrmacs i vacunes. Responsable del projecte MELiSSA, un projecte de l’Agència Europea de l’Espai, per desenvolupar tecnologia de suport de vida per a missions humanes al Espai, com ara una base a Mart.
   
• James Philip. Microbiòleg de formació, especialitzat en biotecnologia industrial. Assessora les polítiques de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) per impulsar indústries més respectuoses amb el medi ambient gràcies a processos biotecnològics.
   
• Eleftherios Papoutsakis. Professor a la Universitat de Delaware (EUA). Gràcies a la biologia sintètica desenvolupa    microorganismes que actuen com a catalitzadors per aconseguir reaccions químiques més ràpides que agilitzen els processos de producció de biofàrmacs.
   
• Mathias Uhlen. Professor de biologia molecular a la Reial Institut de Tecnologia (Suècia). Un dels científics que ha impulsat l’Atles del Proteoma Humà per desenvolupar tractaments més eficaços en càncer així com malalties cardiovasculars, infeccioses i autoimmunes.
   
• Suren Erkman. Expert en filosofia, literatura i biologia. Professor a la Universitat de Lausana (Suïssa), des d’on va concebre el concepte ‘ecologia industrial’ per referir-se a l’àrea que busca assimilar els sistemes industrials als ecosistemes naturals.

El programa detallat del B·Debate “Industrial biotechnology. Questions today for tomorrow’s needs” (Biotecnologia industrial. Preguntes d’avui per necessitats del demà) està disponible en aquest enllaç.

PER A MÉS INFORMACIÓ i ENTREVISTES:

Núria Jar                                                       Irene Roch

Gabinet de premsa. B·Debate                         Departament de Comunicació. Obra Social ”la Caixa”

T. +34 696 79 25 37                                          T. 93 404 60 27 / 669 457 094

premsa@bdebate.org                                       iroch@fundaciolacaixa.es