Per què hi ha càncers que no responen als tractaments actuals?

La resistència terapèutica és el principal escull en la curació del càncer. En els últims 20 anys la medicina personalitzada s’ha consolidat com la millor estratègia terapèutica per combatre determinats tipus de tumors: només en el període 2010-2014 es van aprovar 45 nous fàrmacs dirigits contra lesions cel·lulars concretes. Aquest tipus de tractament, acompanyat de cirurgia, aconsegueix reduir i controlar el tumor d’alguns pacients, però hi ha casos en què el tumor reapareix al cap d’un temps i la malaltia no respon ni a segones ni a terceres línies de tractament. En aquests casos les cèl·lules tumorals aprenen a créixer a pesar de la medicació.

Els propers 7 i 8 d’abril es reuneixen a CosmoCaixa experts internacionals convocats per B·Debate, Centre Internacional per al Debat Científic, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”, per debatre sobre la resistència d’alguns tipus de càncer a les teràpies. Els colíders d’aquest B·Debate són Joaquin Arribas, professor d’investigació ICREA i director de recerca preclínica del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), i Miquel Àngel Pujana, director del nou programa ProCURE contra la resistència terapèutica del càncer de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Entre els participants figuren experts nacionals com Manel Esteller, director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), i Rafael Rosell, cap d’Oncologia Mèdica de l’ICO; i internacionals com Sebastian Kreter, investigador de la Universitat de Johannes Gutenberg d’Alemanya, i Elaine Mardis, codirectora de l’Institut del Genoma McDonnell.

La resistència d’alguns càncers a les teràpies afecta la supervivència dels pacients. Al 1990 només la meitat dels diagnosticats amb càncer continuava viu al cap de cinc anys; ara ja sobreviuen un 67%. El cas paradigmàtic és el melanoma: fa uns anys la meitat dels pacients amb un càncer de pell amb metàstasi no sobrevivia més de sis o set mesos, i ara més de la meitat superen els dos anys de vida. L’escenari del càncer de pulmó és similar. En altres tumors, però, s’ha avançat menys. Per exemple, el càncer d’ovari es tracta com fa 30 anys, i la poca estabilitat de les cèl·lules cancerígenes fa que en aquests tipus de càncer hi hagi alguna cèl·lula que esdevingui resistent als fàrmacs.

A part de la supervivència dels pacients, la despesa farmacèutica és un altre dels temes que preocupen en la resistència a les teràpies. A França, Alemanya, Itàlia, Espanya i Regne Unit un 14,7% del pressupost en salut de l’any 2014 es va destinar a medicaments oncològics. El diagnòstic precoç i la major duració de les teràpies també han encarit la despesa en fàrmacs.

La immunoteràpia oncològica, escollida per la revista Science com l’avenç més important del 2013, és l’esperança dels nous tractaments oncològics: estimula el propi sistema immunitari perquè lluiti contra les cèl·lules cancerígenes. El primer fàrmac que aplica aquest tipus de teràpia es va aprovar per combatre el melanoma. Aquest tractament permetia que, per primer cop, les pròpies defenses del malalt reconeguessin les cèl·lules tumorals i, per tant, poguessin lluitar contra elles, millorant així la supervivència dels pacients.

Els següents científics estaran disponibles per atendre als mitjans o entrevistes:

• Joaquim Arribas. Colíder d’aquest B·Debate, professor d’investigació ICREA i director de recerca preclínica del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). El seu laboratori analitza els factors de creixement implicats en el cicle de les cèl·lules que les fa proliferar.
• Miquel Àngel Pujana. Colíder d’aquest B·Debate i director del programa ProCURE de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Al laboratori desenvolupen models predictius i noves teràpies per combatre la resistència terapèutica en el càncer de mama.
• Sebastian Kreiter. Investigador de la Universitat de Johannes Gutenberg d’Alemanya. La seva recerca se centra en el desenvolupament de vacunes a mida / personalitzades per ajudar les cèl·lules del propi sistema immunitari a reconèixer les mutacions de les cèl·lules cancerígenes.
• Elaine Mardis. Codirectora de l’Institut del Genoma McDonnell. Va seqüenciar del primer genoma del càncer. Ara investiga i implementa noves tecnologies d’anàlisi genòmica per analitzar de forma personalitzada la resposta i la resistència a les teràpies oncològiques.

El programa detallat de la conferència “Cancer therapeutic resistance. Progress and perspectives” (Resistència terapèutica del càncer. Progrés i perspectives) està disponible en aquest enllaç.

Per a més informació i entrevistes:

Núria Jar                                                      Irene Roch

Gabinet de premsa. B·Debate                        Departament de Comunicació. Obra Social ”la Caixa”

T. +34 696 79 25 37                                         T. 93 404 60 27 / 669 457 094

premsa@bdebate.org                                      iroch@fundaciolacaixa.es