L’epigenètica promet nous tractaments oncològics cap a la medicina personalitzada mig segle després

Barcelona, 2 d’octubre de 2014 – Més de 200 investigadors nacionals i internacionals en epigenètica i càncer s’han reunit avui i ahir a CaixaForum Barcelona, convocats per B·Debate, una iniciativa impulsada per Biocat i l’Obra Social “la Caixa”, i el Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).

Els experts han discutit sobre els mecanismes epigenètics, un nivell de regulació cel·lular que només fa mig segle que es va descriure per primer cop. Aquell article revolucionari es va publicar al 1964 a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS). Els resultats en aquesta línia d’investigació prometen grans avenços en el diagnòstic precoç i els tractaments en medicina personalitzada, sobretot en patologies oncològiques.

El protagonisme de les histones

Cada cèl·lula conté dos metres d’ADN. Les histones són les proteïnes que s’encarreguen d’empaquetar tot el material genètic dins del nucli cel·lular. La regulació d’aquestes molècules responen a ordres químiques. En aquest sentit, les histones són més o menys actives en funció de l’acetilació, un procés epigenètic que modifica la seva activitat.

“Els gens són les cartes que reps al principi d’una partida de pòquer, però com les jugues també influeix en el resultat”, ha comparat Manel Esteller, director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC), a la segona edició del Congrés en Epigenètica i Càncer de Barcelona.

L’epigenètica és un nivell de regulació imprescindible per a la cèl·lula i està involucrada en moltes funcions bàsiques. Per exemple, els processos epigenètics intervenen durant la divisió i la reparació cel·lulars, o l’estabilitat del genoma, que es troba al cor de moltes malalties com el càncer.

“L’epigenètica té un paper clau en la funcionalitat del genoma. Aquests mecanismes ofereixen un control a la cèl·lula com si fos un superordinador”, comenta Alejandro Vaquero, investigador del PEBC i líder científic del B·Debate. Els organismes multicel·lulars, com els éssers humans, necessiten una gran versatilitat per controlar els mecanismes de la cèl·lula, com sobreviure i mantenir l’estabilitat del genoma.

“Hi ha moltes dades que recolzen la relació entre genoma, epigenètica i càncer”, ha recordat Vaquero. En oncologia, “molts gens inhibidors del càncer no s’expressen perquè estan massa empaquetats dins del nucli cel·lular”, ha resumit Esteller sobre la funcionalitat dels gens supressors de tumors.

Fàrmacs més específics

La comunitat internacional confia en els descobriments en epigenètica per desenvolupar fàrmacs més específics destinats a tot tipus de tumors, sobretot els més específics i els més freqüents –mama, colon i pulmó– entre la població.

A dia d’avui, hi ha una nova família de fàrmacs dissenyada sobre aquestes bases que mostren bons resultats en leucèmia. Aquests medicaments de nova generació actuen sobre les proteïnes que estan involucrades en l’acetilació d’histones. Aquest tipus de fàrmacs han mostrat tenir menys efectes secundaris perquè s’administren en dosis més baixes i mantingudes en el temps.

A més, la recerca també espera trobar proves diagnòstiques més acurades, basades en biomarcadors epigenètics. “Cada vegada hi ha més evidència que els gens que acetilen i desacetilen les histones estan mutats en càncer i provoquen l’aparició de tumors”, ha dit Esteller.

Epigenètica i malalties autoimmunes

Fa més de dues dècades que investigadors de tot el món investiguen la relació entre epigenètica i càncer, on es destinen la majoria dels recursos en aquesta àrea de coneixement. Però ara comencen a estudiar-se altres malalties, on també es veuen la incidència de mecanismes epigenètics.

Més recentment, els experts també s’han interessat per la confluència entre l’epigenètica i les malalties autoimmunes, com el lupus, l’artritis reumatoide, l’esclerosi múltiple i la diabetis mellitus tipus 1.

“Hem traslladat l’epigenètica al context de la malaltia autoimmune per veure com afecten els canvis epigenètics en el material genètic. El codi de barres epigenètic ens donarà moltes pistes”, comenta Esteban Ballestar, responsable del grup de malaltia i cromatina al PEBC.

Sobre el B·Debate, Ballestar ha comentat la importància dels bons resultats en investigació bàsica per poder entendre millor els mecanismes moleculars i avançar en la recerca translacional.

PER A MÉS INFORMACIÓ I ENTREVISTES:

Núria Jar

Gabinet de premsa. B·Debate

T. +34 696 79 25 37

premsa@bdebate.org www.bdebate.org @BDebate

Irene Roch

Departament de Comunicació. Obra Social ”la Caixa”

Irene Roch: 93 404 60 27 / 669 457 094 / iroch@fundaciolacaixa.es