Com la genòmica pot fer front a problemes de l’agricultura: sequera, sostenibilitat i resistència a plagues

Uns 65 investigadors d’arreu del món es reuneixen a Barcelona a les jornades de debat The Future of Plant Genomes. Harvesting Genes for Agriculture per posar en comú els avenços en la seqüenciació genòmica dels vegetals i establir unes línies d’acord sobre cap on va aquesta recerca i com repercutirà positivament en la societat. Les jornades, organitzades per B·Debate —una iniciativa conjunta de Biocat i l'Obra Social “la Caixa”— i el Centre de Recerca en Agrigenòmica (CSIC-IRTA-UAB-UB), es faran els dies 9, 10 i 11 d’octubre al CosmoCaixa de Barcelona.

Els avenços en les eines de seqüenciació d'última generació han portat a una reducció dràstica dels costos econòmics i de recursos humans i han obert infinites possibilitats per a la seqüenciació i l'anàlisi del genoma d'animals i espècies vegetals. L'enfocament dels estudis del genoma ha canviat radicalment, i s'ha passat d'analitzar petites seqüències úniques a seqüenciar centenars d'individus sencers. Avui dia és possible obtenir dades abundants d’alguns genomes de plantes que mitjançant una anàlisi acurada pot generar avenços extraordinaris.

La població mundial s’alimenta d’un nombre determinat d’espècies vegetals, que són la base de la nostra dieta. Des de la domesticació d’algunes espècies per a l’agricultura a l’antiguitat, les hem anat millorant fins a obtenir les varietats actuals, incorporant els caràcters o propietats que ens han interessat. Les noves eines de seqüenciació ens han de permetre accelerar la millora d’aquestes espècies per incorporar característiques que permetin fer front a problemes de l’agricultura com la sequera, el canvi climàtic, la sostenibilitat o la resistència als patògens, entre d’altres. "També a recuperar el gust de la fruita i les verdures d’algunes espècies que s’ha perdut en massificar la producció”, explica Jordi Garcia-Mas, investigador del Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i del CRAG i líder científic de les jornades.

Garcia-Mas va liderar juntament amb Pere Puigdomènech, investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i director del CRAG, i qui també participa en aquestes jornades, el projecte Melonomics que va obtenir el genoma complet del meló i les seqüències dels genomes particulars de set varietats diferents del meló, una de les espècies hortícoles de major interès econòmic a nivell mundial. Aquesta va ser la primera vegada que una iniciativa publicoprivada a l'Estat espanyol aconseguia un genoma complet d'una espècie superior.

Científics dels sector públic i privat busquen solucions

Durant tres dies, aquest grup d'experts en genòmica i representants de les principals empreses biotecnològiques internacionals que treballen en genòmica vegetal, posaran en comú els seus coneixements per tal de “treure conclusions sobre si els investigadors estem en el camí adequat, si les dades genòmiques que obtenim les podem desxifrar i aplicar de forma correcte, és a dir, desenvolupar-les per obtenir-ne resultats pràctics”, afegeix Garcia-Mas.

Un dels objectius de la jornada se centra en analitzar i definir el full de ruta de la recerca genòmica en vegetals i l’aplicació de les revolucionàries noves eines de seqüenciació genòmica en vegetals.

Entre d’altres grans projectes de referència internacionals, Jun Wang, director executiu del Beijing Genomics Institute (BGI), exposarà els detalls del Million Species/varieties Genomes Project, en el que s’està seqüenciant un milió d’espècies i varietats de diferents organismes animals i vegetals; el Million Human Genomes Project, que estudia la seqüenciació massiva en humans, i el Million Eco-System Genomes Project, que estudia metagenomes. El BGI és un dels centres més importants del món en seqüenciació genòmica amb seu central a Hong Kong i delegacions a Califòrnia (EUA) i Dinamarca.

Michele Morgante, director de l’Institut de Genòmica Aplicada d’Udine (Itàlia) i professor de Genètica de la Universitat d’Udine, que ha participat en la seqüenciació dels genomes de la vinya i del préssec, explicarà els últims avenços en l’anàlisi de l’estructura d’aquests genomes. Per la seva banda, Luis Herrera-Estrella, professor i director del Laboratori Nacional de Genòmica per a la Biodiversitat de Mèxic, exposarà els avenços fets per tal de conèixer el genoma d’una planta carnívora de genoma petit. I Antoni Rafalski, investigador de DuPont Pioneer, Genetic Discovery Group, multinacional nord-americana líder en la comercialització del blat de moro, aportarà la visió empresarial en la recerca genòmica i exposarà les seves principals línies de recerca i com usen les tecnologies de seqüenciació genòmica per obtenir plantes millorades genèticament.

Les jornades s'inauguraran el dia 9 d'octubre, a les 9 h, amb la presència d'Ignasi López, sotsdirector de Recerca i Medi Ambient de la Fundació “la Caixa”; Montserrat Vendrell, directora general de Biocat, i Pere Puigdomènech, director del CRAG.

• Nota de premsa (5/10/2012)

Organitzen: