Josep Casacuberta: “Ens alimentem d’espècies inventades per l’ésser humà, fruit de la modificació genètica”

La millora genètica de les plantes és imprescindible per donar resposta a l’alimentació del futur. Aquesta és una de les conclusions que es poden extreure de les jornades de debat celebrades a Cosmocaixa convocades per B·Debate, Centre Internacional pel Debat Científic –una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”– i que ha reunit els millors experts mundials en agrigenòmica.

Aquesta edició de B·Debate, titulada Evolution of plant phenotypes. From genomes to traits, s’ha centrat en entendre els mecanismes evolutius de les plantes per seleccionar característiques del seu genoma que influeixen en millores de tot tipus, des de les característiques organolèptiques del tacte, el gust i l'olfacte, fins a la qualitat nutricional i conservació d’aquests productes alimentaris.

Josep Casacuberta, líder científic d’aquest B·Debate i coordinador del programa de genòmica de plantes i animals del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), assegura que “ens alimentem d’espècies inventades per l’ésser humà, fruit de la modificació genètica”. Els canvis en les varietats vegetals abans s’aconseguien de manera intuïtiva, però gràcies a la investigació científica, actualment, existeixen diverses tècniques de millora més acurades com per exemple la selecció assistida per marcadors o la transgènia.

Sobre aquesta última qüestió – a transgènia– , el Parlament de Catalunya ha posat en marxa aquest any la Subcomissió d’Estudi de Transgènics, que depèn de la Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, per debatre sobre la implantació i el cultiu de transgènics a Catalunya.

Segons l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), la producció d’aliments haurà d’augmentar un 70% per abastir la població mundial al 2050 i, per tant, en els propers 50 anys haurem de produir més aliments dels que hem cultivat en tota la humanitat. En l’últim mig segle, en el que la població mundial s’ha doblat, les millores de producció s’han aconseguit sobretot augmentant la superfície conreada, i l’aigua i els adobs cultivats. Però tal i com explica Josep Casacuberta, “això ja no és possible, cosa que ens obliga a utilitzar totes les eines al nostre abast, com la millora en el coneixement bàsic de la genètica de les plantes”.

Així doncs, mirant cap al futur, un dels principals reptes de l’agrigenòmica és aconseguir varietats de plantes més eficients, amb l’objectiu d’augmentar la producció sense incrementar els recursos d’espai, aigua i adob invertits en cultivar-les. I tot això en un context en el què el canvi climàtic dificultarà el conreu.