La biologia sintètica permetrà millorar la salut humana

La biologia sintètica permet implementar noves funcionalitats que no tenen els organismes naturals. En algunes països, com ara el Regne Unit, s’està convertint en una tecnologia clau per les aplicacions que pot aportar, com per exemple la detecció i tractament de tumors cancerosos, la producció de medicaments o la recreació d’espècies extintes.

Diferents líders científics internacionals experts en el camp discutiran sobre l’aplicació mèdica de la biologia sintètica en el proper B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social "la Caixa". L’esdeveniment, que tindrà lloc els propers 17 i 18 de setembre al CaixaForum de Barcelona, persegueix l’objectiu d’apropar posicions i aconseguir aplicacions de la biologia sintètica més pròximes a la societat.

Aquestes jornades, titulades Synthetic Biology. From Standard Biological Parts to Artificial Life, estan convocades per B·Debate i la Universitat Pompeu Fabra amb la col·laboració del Integrative Synthetic Biology Centre de la Universitat de Warwick (UK), el Boston University Biological Design Center (EUA) i el Biomass Systems and Synthetic Biology Center de la Universitat de Sao Paulo(Brasil).

Els diversos enfocs que engloba la biologia sintètica, com ara el disseny de circuits de gens i proteïnes a partir de parts biològiques estàndards, el desenvolupament de codis genètics sintètics i la creació de cèl·lules artificials i organismes, enriquiran un diàleg que estarà liderat pel doctor Jordi Garcia Ojalvo, catedràtic de Biologia de Sistemes de la Universitat Pompeu Fabra i líder científic d'aquest B·Debate.

Ponents

El programa de les jornades compta amb la participació de diversos ponents, entre els que es troba Wendell Lim, de la Universitat de Califòrnia (San Francisco), que parlarà sobre com programar i alterar els sistemes de senyalització cel·lular que permeten a la cèl·lula captar el seu medi extern. En aquest àmbit, la recerca de Lim va encaminada a construir cèl·lules amb funcions de detecció-actuació fetes a mida, com per exemple cèl·lules immunitàries que puguin reconèixer i tractar cèl·lules canceroses.  

Steen Rasmussen, de la Universitat de Southern Denmark, parlarà de com crear els ciments de la vida. Presentarà els resultats principals de la seva recerca pel que fa a l’estratègia per aconseguir un sistema fisicoquímic amb una mínima capacitat per autoreproduir-se i evolucionar. Mustafa Khammash, de l'ETH de Zürich, abordarà el tema de la cibergenètica; circuits sintètics i sistemes per al control precís de les cèl·lules vives. La confluència actual entre les tècniques modernes de manipulació genòmica i les potents metodologies d’anàlisi estan permetent avançar cap a una nova àrea d’investigació per regular processos cel·lulars a nivell de gens, i es pot arribar a controlar amb precisió el comportament dinàmic d’algunes cèl·lules vives. 

Timothy Lu, del Massachusets Institute of Technology, presentarà algunes de les possibilitats que la biologia sintètica ofereix per ajudar a millorar la salut humana i a solucionar diversos problemes en biomedicina, biotecnologia i altres àrees. Per altra banda, Farren Isaacs, de la Universitat de Yale, parlarà del codi genètic, tenint en compte que els canvis fonamentals en ell podrien revelar noves subtileses de com la informació genètica està codificada i de com s’intercanvia. El científic parlarà de noves tecnologies d'enginyeria genòmica que permeten fer modificacions versàtils en el genoma i explicarà com utilitzar aquestes tècniques per obtenir organismes genèticament recodificants.

I Ricard Solé, de la Universitat Pompeu Fabra, donarà llum sobre l’evolució de la vida en el nostre planeta, que s'ha caracteritzat per una sèrie d'innovacions importants com l'origen de les cèl·lules, els organismes pluricel·lulars, el llenguatge o fins i tot la consciència. Paral·lelament, també defensarà el fet que la biologia sintètica pot permetre noves perspectives i la creació de noves innovacions biològiques.