“L’exercici físic és més important per a un cervell sa que per a un cos sa”

Tenir un cervell sa ajuda a mantenir sana la resta del cos. Les persones amb una bona salut cerebral poden afrontar millor l’envelliment i altres malalties. Per exemple, un pacient amb bona salut cerebral pot tenir més controlada la diabetis i tenir menys risc de patir càncer. Per aquest motiu els científics donen cada vegada més importància a la prevenció de la salut cerebral, segons han explicat en roda de premsa diversos experts internacionals convocats per B·Debate, Centre Internacional pel Debat Científic, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”.

Quins elements intervenen en el benestar cerebral? L’esport, la dieta, les relacions socials, la qualitat del son o els anys d’escolarització en són alguns. Fer exercici, per exemple, “fa augmentar el gruix de l’escorça frontal del cervell, millora el control cognitiu i dels impulsos i contribueix a la formació de noves neurones”, destaca el director del Centre d’Investigació Berenson-Allen i professor de neurologia a l’Escola Mèdica de Harvard, Álvaro Pascual-Leone. Per això creu que l’exercici físic és més important per a un cervell sa que per a un cos sa.

Segons Pascual-Leone, expert en neurologia, “els avenços mèdics han permès que els òrgans del nostre cos visquin saludablement durant més temps. Però com podem mantenir el cervell amb el mateix benestar?”. És per això que diversos projectes d’investigació internacionals estan destinant recursos econòmics per cartografiar el cervell humà. En són exemple BRAIN, dels Estats Units, i Human Brain Project, de la Unió Europea. Els dos busquen identificar els factors de les malalties neurodegeneratives per prevenir-les al màxim.

“El cervell és l’òrgan principal de recerca en el segle XXI”, resumeix la cap de la Unitat de Dany Cerebral de l’Institut Guttman, Montserrat Bernabeu. L’Institut Guttman, que coordina aquestes jornades B·Debate, està treballant en alguns mecanismes de prevenció. La doctora Bernabeu posa d’exemple la prevenció de l’ictus i explica que alguns factors de risc com la dieta o la pressió arterial són modificables.

Pascual-Leone també ha ressaltat la importància de canviar el plantejament que s’ha fet fins ara. En lloc de curar les malalties quan es manifesten, cal prevenir-les. “Tendim a pensar que el cervell entra en decadència quan envellim, però abans que comencem l’escola bressol ja hem perdut la major part de els nostres neurones. El que necessitem és el millor cervell i el més saludable en totes les edats de l’home”.

Més informació a la nota de premsa.