Hi ha moltes definicions disponibles per descriure què és la intel·ligència artificial, fet que dona mostres del seu caràcter escorredís. Una definició aproximada seria aquesta: un sistema computacional capaç d'emular funcions pròpies del cervell humà. Plasmada per l'imaginari popular en forma de robots, la intel·ligència artificial va en realitat molt més enllà, i es troba ja present en molts àmbits de la nostra vida. Tot i que encara amb limitacions, la tenim darrere de la selecció de les notícies que llegim, condicionant o almenys influint en els resultats electorals; està darrere de molts dels anuncis que veiem, i ens trobem a les portes de conviure amb algunes de les seves noves aplicacions, com la dels cotxes autònoms, guiats sense necessitat de conductor.
Però tota oportunitat amaga també un risc. Per debatre unes i altres, diversos dels millors experts internacionals es van reunir a B·Debate, una iniciativa de Biocat i de l'Obra Social “la Caixa” per promoure el debat científic. Fruit d'aquesta trobada es va establir la Declaració de Barcelona per a l'adequat desenvolupament i utilització de la intel·ligència artificial a Europa.
CONCLUSIONS:
- Resulta complicat predir com evolucionarà la nostra relació amb els robots. Aquesta interacció obre tot un camp nou conegut com roboètica
- La intel·ligència artificial aplicada a la gran quantitat de dades disponibles avui en dia està creant càmeres de ressò i filtres de bombolla a les xarxes socials, amenaçant amb radicalitzar ideologies
- Els algoritmes amb què opera la intel·ligència artificial són en moltes ocasions foscos. Cal aconseguir traduir-los al nostre llenguatge perquè les seves decisions puguin ser ètiques i socialment justes
- Davant de les múltiples oportunitats i perills s'ha establert l'anomenada Declaració de Barcelona per a l'adequat desenvolupament i utilització de la intel·ligència artificial a Europa