1. Reptes i oportunitats d'una població que envelleix

A la inauguració, Josep Samitier, de l'IBEC, ha recalcat que un de cada tres europeus tindrà més de 65 anys el 2060. Aquesta xifra implicarà que la ràtio entre persones amb ocupació i aturats canviarà del 4 a 1 de l'actualitat al 2 a 1. Una altra dada destacada és que entre 2010 i 2060, la despesa total dels governs en pensions, sanitat, cures a llarg termini i beneficis per a la desocupació augmentarà en més de quatre punts del PIB. I, com va recalcar, les despeses totals en cures a llarg termini es doblaran.

"Hi ha nombroses preguntes per respondre: què és una vida saludable?, quina és la teva definició de salut?, necessitem més tecnologia?, és millor tenir més tecnologia?, com vols envellir bé?, fins a quin punt s'enllacen diagnòstics i tractament?, quin és el valor dels diagnòstics per si mateixos?", ha plantejat.

Per Carol Brayne, de l'Institut de Salut Pública de la Universitat de Cambridge, el debat comença en el concepte d'envelliment saludable. I que, de vegades, també s'anomena envelliment reeixit o actiu.

"S'està produint un canvi generacional en salut, amb expectatives que també canvien contínuament a través de les cohorts. I l'evidència està encara relativament poc integrada en camps com la gerontologia, demografia, neuropsiquiatria i neurologia, neurociència, epidemiologia...", va enumerar.

Per aquest motiu, segons el seu criteri, el paper dels estudis basats en població guanya pes, "ja que investiguen com les diferents disciplines -i les seves troballes- estan relacionades amb la població des de punts de vista neutrals i sense filtres, garanteixen representació a l’evidència i proven nous i vells conceptes incloent l’envelliment saludable/actiu/reeixit/satisfet/ple. A més, són una prova del veritable canvi a través del temps i de com els nous conceptes s'incorporen amb els antics. I, finalment, proporcionen coneixement bàsic actualitzat pel desenvolupament de polítiques i configuració de serveis. La controvèrsia se centra en els canvis en l'envelliment, en el context, en les futures generacions i en la sostenibilitat, entre d'altres aspectes".

Somnath Chatterji, de l'OMS va repassar l'estratègia global d'aquest organisme: s'aposta per monitoritzar l'envelliment i la salut tant a escala nacional com global i per enfocar la investigació sobre implicacions de salut pública en l'envelliment. Quant a l'impacte de la malaltia, són necessàries millors estratègies per quantificar les expectatives de vida en adults ancians per mesurar el progrés.

En paral·lel, s'ha posat en marxa l'European Innovation Partnership on Active and Healthy Ageing (Col·laboració Europea d'Innovació en Envelliment Actiu i Saludable). El seu objectiu és augmentar en dos anys l'esperança de vida saludable dels ciutadans de la Unió Europea el 2020. El pla té tres pilars: millorar la salut i la qualitat de vida, donar suport a la sostenibilitat a llarg termini tant dels sistemes de salut com dels socials i impulsar el creixement i millora de la indústria.

Des del seu punt de vista, les tendències futures se centraran en l'impacte de l'entorn en la funcionalitat, en la incorporació de biomarcadors addicionals, en la millora dels mètodes analítics i de mesura i en la identificació d'intervencions per alterar les trajectòries d'envelliment.