1. Les resistències al tractament del càncer: un problema de salut pública

 "Fa 20 anys, aproximadament la meitat de les persones a les que es diagnosticava un càncer seguien vives al cap de cinc anys. Ara és gairebé un 70%", va assegurar Joaquín Arribas, director del Programa d'Investigació Preclínica a l'Institut de Recerca de l'Hospital Vall d'Hebron, i un dels líders científics d'aquest B·Debate. Fa també gairebé 20 anys que van començar a fer-ser servir fàrmacs contra el càncer basats en la medicina de precisió: en lloc de destruir de forma global les cèl·lules que es divideixen, com fa la quimioteràpia clàssica, es dirigeixen a dianes concretes particularment alterades en les cèl·lules d'un tumor. Això fa que tendeixin a ser més eficaços i amb efectes secundaris menors. Des de llavors, la major part dels medicaments contra el càncer es basen en aquesta filosofia: "dels 45 fàrmacs aprovats entre 2009 i 2014, gairebé tots estan basats en dianes farmacològiques", va assegurar Arribas.

No obstant això, excepte en casos molt comptats, la immensa majoria d'aquests fàrmacs acaba fracassant. Els tumors es comporten com comunitats vives que evolucionen de forma brutalment accelerada, d’una manera similar a com ho fa una infecció. Alguns d'ells seran indiferents al tractament des del primer moment. D’altres evolucionaran per buscar una sortida: aniran acumulant diferents canvis en les seves cèl·lules que els permeti sobreviure, i en molts casos ho aconseguiran. Per això és important diagnosticar de forma primerenca un tumor, perquè la cirurgia (o la seva combinació amb radioteràpia i farmacoteràpia) aconsegueixi acabar amb la totalitat de les seves cèl·lules abans que puguin progressar.

Miquel Àngel Pujana, investigador a l'Institut Català d'Oncologia (ICO, l'IDIBELL) i també líder científic del B·Debate, va exemplificar el problema amb xifres: "El 2015 es van diagnosticar a l'ICO 1700 dones amb càncer de mama i 300 casos de resistència al tractament, la qual cosa té un enorme impacte en la salut, però també a nivell econòmic: el 50% de la despesa farmacèutica per al càncer de mama es va dedicar a tractar les resistències". Motivat per això, es va decidir crear a l'ICO i IDIBELL el programa ProCURE (Programa Contra la Resistència Terapèutica al Càncer), que engloba nou grups diferents d'investigació en la lluita contra aquest problema i del qual Pujana és director.

Davant d'aquesta situació sorgeix la següent pregunta: es va sobrevalorar la capacitat de la medicina de precisió? Per Arribas no és així. Per exemple, tractaments d'aquest tipus aconsegueixen cronificar de per vida certs casos de leucèmia i en el cas d'alguns tumors de mama hi ha ara “quatre línies de tractament que es poden succeir, quan fa uns anys no es podia fer res", comenta. El que passa és que "es va menysprear el problema perquè no es coneixia".

Ara és un assumpte fonamental, i són nombroses les vies que s'estudien per conèixer-lo millor i aconseguir minimitzar-lo. Entre elles, entendre la genètica dels tumors, la seva evolució, i estimular el sistema immunitari per lluitar-hi en contra.