2. A la base de la indústria verda: proteïnes, autofàgia i control

L'ADN conté les instruccions, però en última instància els maons de la vida són les proteïnes que el genoma dicta. Conèixer els secrets de la seva regulació i funcionament és clau si es volen formular aplicacions que permetin una indústria més verda.

Entre aquests secrets destaca el concepte de proteostasis, o la manera en què la cèl·lula aconsegueix un equilibri òptim entre la producció, funció i eliminació de les seves proteïnes. I dues paraules relacionades amb ella i entre si: la ubiquitinació i l’autofàgia. La primera és un sistema de marcat de les proteïnes que les senyalitza per a ser eliminades per uns complexos cel·lulars anomenats proteosomes. El segon és un terme ampli que implica literalment "menjar-se a si mateix" i pel qual la cèl·lula destrueix els seus propis components (un dels seus descobridors, el japonès Yoshinori Ohsumi, acaba de guanyar el premi Nobel de Medicina 2016). Però tal com va assenyalar Diane Bassham, professora a la Universitat d'Iowa, "l'autofàgia no és mort, és reciclatge i defensa del mal". Part de les seves funcions és eliminar productes tòxics o fins i tot obtenir energia en condicions d'escassetat i estrès.

Part del B·Debate es va emprar per presentar noves dades sobre els complexos mecanismes que impliquen cadascun d'aquests termes. I també a mostrar aproximacions que suposen un primer salt des d’allò més bàsic a allò aplicat. Una d'elles la va presentar Peter Bozhkov, professor a la Universitat d’Uppsala, a Suècia, el grup del qual treballa en "manipular l'autofàgia per millorar el rendiment de les plantes". Bozhkov va mostrar com, augmentant l'expressió de dos gens relacionats amb aquest procés, aconsegueixen augmentar el creixement i la producció de llavors en Arabidopsis, una de les plantes més utilitzades en investigació. El problema és que sembla ser a costa de disminuir la seva resistència a infeccions bacterianes.

Per la seva banda, el grup de Nico Dissmeyer, investigador a l'Institut Lebniz de Halle, a Alemanya, ha aconseguit desenvolupar una tecnologia que permet introduir en les plantes una mena d'interruptors, un mecanisme biològic que, depenent de la temperatura, indica a la cèl·lula si ha d'eliminar o no determinades proteïnes. Això no només té gran valor en investigació, sinó que com el mateix Dissmeyer va assegurar: "ens permet generar fenotips a voluntat" i fins i tot podria usar-se en el futur, per exemple, per dissenyar bioreactors específics in vivo, cèl·lules que produeixin molècules desitjades i que naturalment no produirien.