2. Cap a la recerca de nous antibiòtics
"En la recerca de nous antibiòtics amb nous mecanismes d'acció, la natura segueix sent un gran lloc on buscar", ha apuntat Sara Soto, professora associada a l'ISGlobal de Barcelona i colíder del B · Debate. Particularment, "els mars i oceans continuen estant poc explorats, tenint en compte a més que cada any es descobreixen fins a 10.000 noves espècies".
D'altra banda, com va assenyalar diumenge Gargallo-Viola, director científic d'ABAC Therapeutics, "els bacteris tenen una diversitat genètica molt més gran que la dels mamífers. Si els antibiòtics s'han dirigit tradicionalment a aspectes molt conservats per l'evolució, com seguir aconseguint nous antibiòtics d'ampli espectre?" La seva resposta és seguir una via similar a la que ha seguit l'oncologia de precisió, dirigint-se a patògens específics.
Aquesta és la via que va presentar Hasan Jafri. El director clínic a AstraZeneca va presentar un nou tipus d'anticossos monoclonals dirigits contra Pseudomonas aeruginosa, un dels patògens que ha desenvolupat resistències crítiques. Aquest nou enfocament pot servir per minimitzar i / o complementar l'ús d'antibiòtics i va ser catalogat per Jafri com "un canvi de paradigma".
Un dels avantatges d'aquests enfocaments de precisió és que són molt més tolerants amb els nostres propis bacteris, el nostre microbioma, que pateix quan hem d'acudir a antibiòtics d'ampli espectre i que, sotmès també a pressió de selecció, pot servir de reservori de resistències. De fet, es relaciona directament amb la immunitat, tant per la seva funció d'"entrenament" de les defenses com per la seva tasca de barrera enfront d'infeccions. Curiosament, i com presentar Àlex Soriano, cap de Servei de Malalties Infeccioses a l'Hospital Clínic de Barcelona, els trasplantaments d'excrements indicats per al tractament de la infecció per Clostridium difficile s'associen a menors infeccions urinàries recurrents, possiblement perquè el trasplantament disminueix la quantitat de bacteris resistents. Així mateix, la taxa d'infeccions en sang és molt menor que si són tractats amb antibiòtics.
Una altra nova forma de tractament és l'ús de bacteriòfags, virus que de forma natural ataquen i destrueixen bacteris. Tot i que ja fa dècades que usant-se, especialment en els països que conformaven la Unió Soviètica, "encara no tenim evidència científica de la seva utilitat", va afirmar Patrick Jault, qui va contribuir a el llançament de el projecte europeu PHAGOBURN el 2013. "El que tenim és un camí a una teràpia potencial ", va completar. "En general, el que es persegueix és una combinació, un còctel de fags estable que permeti actuar contra un ampli espectre de bacteris, però és difícil de produir".
Com a prova de concepte, Jault presentar els resultats d'un estudi publicat el 2019 on una barreja de fags es va usar en el tractament d'infeccions per Pseudomonas en pacients amb cremades. La barreja va ser menys eficaç que el tractament estàndard, però sí que va mostrar utilitat, "i ho va fer a dosis molt baixes i amb menys efectes secundaris", va explicar Jault.
Més nou és l'ús de pèptids que inhibeixen l'agregació de proteïnes. "No es coneix molt, però fins al 70% de les proteïnes recentment fabricades s'agreguen [i perden la seva funció] per no estar correctament formades", va explicar Els Beirnaert, CEO d'Aelin Therapeutics, a Bèlgica. Aquesta companyia ha desenvolupat un algoritme que identifica les regions de les proteïnes més susceptibles d'afavorir aquesta agregació. Comparant-les amb el proteoma humà, escullen aquelles que serveixin per a almenys cinc bacteris diferents sense afectar les nostres proteïnes. Amb aquesta informació generen pèptids (anomenats Pept-ins) que, en unir-se, provoquin aquesta reacció específica, donant lloc a un "col·lapse proteostático". "Estem encara en les fases inicials de la investigació, però és un concepte que desenvolupa un nou mecanisme d'acció cap a noves dianes i que sembla generar poques resistències", va explicar Beirnaert.
Altres avenços tenen a veure amb la manera de fer arribar els antibiòtics fins als llocs d'infecció. Una de les grans promeses és l'ús de nanopartícules, amb múltiples avantatges potencials, com el fet que podrien maximitzar l'eficàcia dels medicaments usant dosis molt més reduïdes. No obstant això, com va reconèixer Eduard Torrents, cap de grup a l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), "hi ha moltes publicacions al respecte i encara poca arribada a la clínica real".
Basats en part en aquesta tecnologia, al laboratori de Joan Gavaldà -coordinador de laboratori de resistències antibiòtiques a l'Institut de Recerca Vall d'Hebron- estan desenvolupant dos productes per combatre les infeccions per microorganismes resistents que colonitzen materials mèdics, com pròtesis articulars o tubs endotraqueals. Sota el nom comú de ThermoShot, consisteixen en nanopartícules de plata que permeten la unió de l'antibiòtic amikacina i que són susceptibles d'actuar per hipertèrmia (a través, per exemple, d'un corrent elèctric de baixa intensitat). Al laboratori, aquesta estratègia augmenta fins a 30 vegades l'activitat de l'antibiòtic, fins i tot enfront de bacteris altament resistents.