3. La salut mental durant la pandèmia
L’impacte de la pandèmia en la salut mental va tenir una menció especial durant les jornades. Maite Garolera, cap de neuropsicologia clínica al Consorci Sanitari de Terrassa, va fer un repàs dels mecanismes directes i indirectes pels quals el SARS-CoV-2 pot causar danys psicològics. David Bartrés-Faz, professor de psicologia a la Universitat de Barcelona i investigador principal de la Barcelona Brain Health Initiative (BBHI), va presentar els resultats obtinguts sobre la repercussió de la pandèmia en la salut mental a partir d’informació obtinguda de la mateixa iniciativa BBHI, un projecte de recerca de l’Institut Guttmann amb més de 5.000 participants dirigit a conèixer i entendre com es pot mantenir la salut del cervell. Aprofitant informació prèvia i afegint enquestes que es van fer a un grup de voluntaris durant la pandèmia, científics de l'estudi han analitzat els efectes de les restriccions socials sobre la seva salut mental. «La nostra hipòtesi era que l’impacte seria diferent segons les particularitats individuals», va explicar Bartrés.
Els resultats del treball mostren que el confinament domiciliari decretat a Espanya el mes de març va augmentar moderadament l'ansietat dels participants, però que aquesta va anar descendint fins a valors similars als de la prepandèmia en els mesos posteriors. «Va afectar especialment la gent jove», va puntualitzar Bartrés, «probablement perquè va suposar una reorganització més gran de la seva vida quotidiana».
El confinament va augmentar també les puntuacions a les escales de depressió, tot i que clínicament el seu efecte no va ser molt rellevant. Tanmateix, contràriament que amb l'ansietat, aquest augment es va mantenir durant els mesos posteriors. I, en aquest cas, «va afectar més les persones majors de l'estudi (d'entre 60 i 70 anys) i especialment les de classes socials amb ingressos més baixos».
A més, es va observar un efecte paradoxal: la sensació de solitud i aïllament va disminuir durant el confinament, especialment en aquelles persones que patien depressió abans de la pandèmia. «Van ser dies en què hi va haver moltes mostres públiques de solidaritat, la qual cosa va poder fer que augmentessin els sentiments de pertinença i comunitat», va apuntar Bartrés.