3. Taula rodona: cap a una medicina participativa i personalizada

En una sessió oberta al públic, representants de les associacions de pacients, del món de la comunicació, de la bioètica i de l'oncologia, així com pacients individuals van debatre sobre l'estat actual i el futur de la medicina, amb els seus problemes, fortaleses i debilitats. Bona part del debat va girar al voltant de la relació metge-pacient i l'accés a la informació.

"El primer oncòleg que em va atendre era un bon metge, no dic que no" -va explicar Laura Sancho, actriu catalana a la qual van diagnosticar un càncer de mama a 2008-, "però quasi ni em mirava, i moltes preguntes em responia amb monosíl·labs. A mi els que més em van ajudar al principi van ser les infermeres". Sancho va ser diagnosticada en fer-se unes proves per quedar-se embarassada, cosa a la qual va haver de renunciar: l'augment d'estrògens per l'embaràs augmentava el risc de recaiguda.

"Aquest no va ser el meu cas", va comentar Rosa Gasa, investigadora a l'IDIBAPS de Barcelona i també pacient de càncer de mama. "Segurament, en ser investigadora la comunicació resulta millor, però jo sí que la vaig notar molt propera".

"Una de les preocupacions més freqüents és precisament la de les habilitats comunicatives", ha recalcat Clara Rosàs, responsable de la Federació Catalana d'Entitats contra el Càncer (FECEC). "Sabem que hi ha qui ho fan molt bé, però encara hi ha dificultats".

Per a Joan Brunet, oncòleg mèdic a l'Institut Català d'Oncologia (ICO), "quan jo estudiava la carrera no hi havia cap tipus de formació al respecte, però ara sí que s'ha inclòs i s'han notat millores en els últims anys". A més, una millor comunicació no implicaria grans retards: hi ha estudis que demostren que "generar empatia no augmenta el temps de la consulta a més d'un o dos minuts".

"Al meu entendre, estem encara en una relació metge-pacient de tipus clientelar, més de prestació de serveis que de confiança, tot i que s'ha avançat molt en el fet de reconèixer que el pacient és un subjecte actiu que vol prendre decisions", ha apuntat la professora de filosofia moral Victoria Camps. "Segurament una part del problema és que falta temps per a l'adequació de la relació".

"És cert el de la participació", va reconèixer Brunet. "Però també hi ha gent que renuncia a això, que no ho vol, i hi ha moments de la malaltia en els quals els metges hem de ser més directius".

Un altre aspecte crucial és el de l'accés a la informació, fonamentalment a través d'Internet. Sancho va reconèixer haver passat "hores davant de l'ordinador. Buscava casos semblants al meu i trobava moltes bestieses ". Per al comunicador científic Pere Estupinyà, "segurament estem anant a pitjor. D'una banda hi ha molt bona informació, el que es queixa que no hi ha és que no la busca, però el problema és que n’hi ha molta molt dolenta i ens arriba per les xarxes sense cap criteri de selecció. Crec que hauríem de dissenyar alguna estratègia per poder puntuar els llocs d'informació, tenir una referència de la seva credibilitat". En realitat, "quan em pregunten com millorar la comunicació de la ciència penso que el que cal fer és eliminar la pitjor".