Els nadons amb un microbioma pobre tenen més risc de desenvolupar asma
-
Un estudi demostra que afectacions de la flora intestinal durant els 100 primers dies de vida augmenten el risc de patir asma, que afecta 300 milions de persones a tot el món
-
Les mares podrien començar a transmetre la seva microbiota als fills a través de la placenta durant l’embaràs. Fins ara es pensava que es començava a adquirir en el moment del part
-
El coneixement sobre la constitució del microbioma infantil és de gran rellevància, ja que en determinats casos la seva modificació podria evitar l’aparició de malalties en l’edat adulta
-
CosmoCaixa acull una trobada internacional sobre microbioma, convocada per B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”, i liderada per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa. Hi participaran experts internacionals que debatran sobre la relació del microbioma amb la dieta, les al·lèrgies, el càncer, la infecció pel VIH o les noves vies que s’obren per a modificar la microbiota a través dels transplantaments fecals o probiòtics
Atenció a mitjans
The Barcelona Debates on the Human Microbiome. From Microbes to Medicines
- Dia
- dijous 30 de juny
- Hora
- 12.00hores
- On?
- CosmoCaixa (C/ Isaac Newton, número 26 de Barcelona)
- Qui?
- Jordi Portabella, director de l’Àrea de Recerca i Coneixement de la Fundació Bancària “la Caixa”
- Albert Barberà, director general de Biocat
- Bonaventura Clotet, colíder del B·Debate i director de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa
- Francisco Guarner, investigador de Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR)
- Kjersti Aagaard, professora associada d’obstetrícia i ginecologia de l’Escola de Medicina de Baylor a Houston (EUA)
- Stuart Turvey, professor de pediatria de la Universitat de Columbia Britànica
Bilions de microorganismes –bacteris, virus i fongs– colonitzen el nostre cos i preserven la nostra salut. Ens ajuden a desenvolupar un gran nombre de processos biològics, des de la resposta del nostre sistema immunitari fins a la digestió o la síntesi de vitamines. La configuració d’aquesta microbiota és crucial i qualsevol canvi pot comportar problemes de salut en l’edat infantil i adulta, com patologies cròniques no transmissibles (obesitat o la diabetis), i poden afectar a la resposta als tractaments contra el VIH i el càncer. Per exemple, un estudi recent demostra que els nadons que pateixen alteracions en quatre tipus concrets de bacteris intestinals durant els primers 100 dies de vida tenen més risc de desenvolupar asma. Aquests resultats podrien contribuir al disseny de noves proves de detecció precoç de risc de desenvolupar asma i a la identificació de nous tractaments probiòtics per prevenir-lo.
La microbiota durant l’embaràs
Contràriament al que es pensava fins ara, la primera font d’adquisició de la microbiota no és el part, sinó la placenta. El nadó conviu dins del ventre de la mare amb una comunitat de bacteris, similars als de la boca, que donen forma a la seva salut i influeixen en el curs de l’embaràs. Els científics sospiten que variacions en la seva composició podrien estar al darrera dels naixements prematurs, que afecten un de cada 100 naixements, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Els investigadors veuen els primers anys de vida com una oportunitat per introduir canvis en la microbiota i prevenir certs problemes de salut, associats a una ecosistema bacterià poc ric i divers. També es dissenyen nous tractaments per modificar el microbioma de persones adultes. Ja s’ha demostrat que el trasplantament de femta és una estratègia molt eficaç per revertir la diarrea (Clostridium difficile) en qüestió d’hores. Els probiòtics són una altra línia d’investigació important, en què s’utilitzen microorganismes vius per millorar la salut de les persones mitjançant la modificació de la microbiota amb productes, medicaments i suplements dietètics.
El 30 de juny i l’1 de juliol, CosmoCaixa Barcelona acollirà una trobada internacional sobre microbioma, on els investigadors més destacats a nivell mundial en aquest camp es reuniran convocats per B·Debate, Centre Internacional per al Debat Científic, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”, i l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa
Els següents científics estaran disponibles per atendre als mitjans o entrevistes:
-
Stuart Turvey. Professor de pediatria a la Universitat de la Columbia Britànica (Canadà). La seva recerca se centra en malalties pediàtriques infeccioses i inflamatòries. Aquest immunòleg pediàtric va ser el descobridor dels quatre bacteris que protegeixen als nens de l’asma.
-
Kjersti Aagaard. Professora associada d’obstetrícia i ginecologia de l’Escola de Medicina de Baylor a Houston (EUA), és la primera investigadora que ha identificat una comunitat de bacteris a la placenta, un òrgan que fins ara es pensava que era estèril.
-
Bernat Ollé. Cofundador i director executiu de Vedanta Biosciences, una companyia estatunidenca que desenvolupa probiòtics i altres teràpies per millorar la salut humana. Innovador de l’any 2013 menor de 35 anys, segons l’Institut Tecnològic de Massachusetts.
-
Rashmi Sinha. Investigadora de l’Institut Nacional de Càncer dels Estats Units. Experta internacional en el rol complex de la dieta en les causes del càncer. La seva recerca integra els mecanismes biològics amb estudis epidemiològics.
-
Rick Bushman. Catedràtic de microbiologia a l’Escola de Medicina de Perelman a la Universitat de Pennsilvània (EUA). El seu projecte més destacat és la caracterització del viroma, és a dir, descriure la naturalesa dels virus igual que s’ha fet amb la dels bacteris.
El programa detallat del B·Debate “The Barcelona debates on the human microbiome. From microbes to medicine” (Barcelona debat sobre microbioma humà. Dels microbis a les medicines) està disponible en aquest enllaç.
PER A MÉS INFORMACIÓ i ENTREVISTES:
Núria Jar Irene Roch
Gabinet de premsa. B·Debate Departament de Comunicació. Obra Social ”la Caixa”
T. +34 696 79 25 37 T. 93 404 60 27 / 669 457 094