Com afecten els factors mediambientals al desenvolupament del cervell dels nens i adolescents?

Barcelona, 13 d’octubre 2014 – Els dies 16 i 17 d’octubre, neurocientífics, neuròlegs, neuropsicòlegs, psiquiatres i neuroepidemiòlegs es reuniran a CosmoCaixa Barcelona, convocats per B·Debate, una iniciativa de Biocat i de l’Obra Social “la Caixa”. Aquesta edició està liderada pel Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), centre de recerca ISGlobal.

L’aire que respirem, la contaminació atmosfèrica, la qualitat de l’aigua, l’alimentació, els químics industrials i el consum d’alcohol són alguns dels factors ambientals que repercuteixen sobre la salut de les persones. En les etapes primerenques de la vida, des de la gestació fins a la adolescència, els elements adversos de l’ambient poden tenir conseqüències negatives en el desenvolupament cerebral dels joves.

Els científics discutiran sobre els coneixements actuals de l’impacte dels condicionants ambientals en el desenvolupament cerebral de nens i adolescents, així com en la influència d’aquests elements en el període prenatal –durant la gestació–. Els estudis del cervell en nens i adolescents aporten informació cabdal per a comprendre els patrons normals de funcionament i desenvolupament neuronal, però fins ara no s’han utilitzat tècniques de neuroimatge en grans estudis poblacionals, com les ressonàncies magnètiques estructurals i funcionals per conèixer les connexions i estructures neuronals.

El cervell és plàstic

El cervell és un òrgan plàstic amb la capacitat d’aprendre i memoritzar, entre d’altres processos cognitius complexos que ens fan humans. “El cervell és l’òrgan que necessita més temps per desenvolupar-se”, comenta sobre la configuració neuronal Jordi Sunyer, líder científic del B·Debate i codirector del CREAL.

El desenvolupament del cervell humà és seqüencial i cada fase compta. En edat infantil i adolescent necessita la interacció amb l’ambient per configurar-se, però també és més sensible que un cervell madur als agents agressius. Els factors químics i altres condicionants ambientals negatius poden perjudicar al sistema nerviós i al desenvolupament neuronal.

“El desenvolupament del cervell segueix una sèrie de fases de maduració que s’han de completar en un termini de temps i seqüència específics perquè aquest òrgan pugui configurar-se i funcionar de manera òptima”, resumeix sobre la vulnerabilitat del cervell infantil i adolescent davant influències externes Philippe Grandjean, professor de salut ambiental de l’Escola de Salut Pública de Harvard (Estats Units), que participarà en aquest B·Debate.

Aplicacions en prevenció, tractaments i política

La recerca en aquest camp permet identificar quines són les amenaces de la vida quotidiana que impacten sobre el desenvolupament cerebral de nens i joves. “Fins ara els radiòlegs havien avaluat casos clínics de malalties, però nosaltres volem saber què pot aportar la neuroimatge a l’anàlisi del neurodesenvolupament”, diu Jordi Júlvez, coordinador del B·Debate i investigador del CREAL.

Els científics determinen quins factors influeixen en malalties que poden expressar-se durant la resta de la vida i fins i tot accelerar-ne la seva aparició, com les patologies neurodegeneratives del Parkinson i la demència tipus Alzheimer.

“La finalitat última és la prevenció, mitjançant la descripció de les exposicions i les interaccions amb l’ambient que perjudiquen el desenvolupament cerebral”, apunta Sunyer. El líder científic d’aquest B·Debate comenta que l’epidemiologia és una ciència molt aplicada perquè està molt a prop de la gent. Per això el coneixement científic hauria d’entrar a les polítiques de salut pública dels governs.

Entre els assistents al B·Debate cal destacar a:

• Jordi Sunyer: Líder científic d’aquest B·Debate i codirector del CREAL. Doctor en Medicina i Cirurgia, les seves línies d’investigació principals se centren en malalties respiratòries (asma i malaltia pulmonar obstructiva crònica), la contaminació ambiental i les malalties cardiorespiratòries, i els efectes dels contaminants sobre el desenvolupament neuroconductual infantil. Acaba de rebre el premi John Goldsmith, el més prestigiós en l’àmbit de la recerca en medi ambient i salut.
• Jordi Júlvez: Coordinador d’aquest B·Debate i investigador del CREAL. Doctor en epidemiologia i salut pública, coordina la recerca en neurodesenvolupament del projecte INMA – Infància i Medi Ambient. Aquest any ha publicat a JAMA Pediatrics un estudi que mostra com els nens que passen més hores davant la televisió dormen menys hores.
• Philippe Grandjean (anglès): Professor de salut ambiental de l’Escola de Salut Pública de Harvard (Estats Units). També és responsable de la unitat de recerca en medicina ambiental de la Universitat del Sud de Dinamarca i consultor en toxicologia de l’Agència Nacional de Salut de Dinamarca. La seva recerca es focalitza en els efectes adversos de certs productes químics al desenvolupament neuronal dels nens.

PER A MÉS INFORMACIÓ I ENTREVISTES:

Núria Jar 

Gabinet de premsa. B·Debate

T. +34 696 79 25 37

premsa@bdebate.org

Irene Roch

Departament de Comunicació. Obra Social ”la Caixa”

T. 93 404 60 27 / 669 457 094

iroch@fundaciolacaixa.es