Les persones que resideixen a prop de zones verdes emmalalteixen menys i viuen més anys
-
Els beneficis per a la salut inclouen un menor risc de patir una malaltia cardiovascular, obesitat, problemes de salut mental i evitar efectes adversos de l'embaràs, com el baix pes en néixer
-
Altres investigacions suggereixen que es redueix l’agressivitat i la delinqüència, milloren els patrons de son i també es produeix una millor recuperació en moltes malalties
-
La primera de les dues jornades del B·Debate “Green Cities Healthy People. Planning Healthy Urban Spaces” s’ha celebrat avui a CosmoCaixa Barcelona
Des d’avui dimecres i fins demà dijous 31, durant les jornades Green Cities Healthy People. Planning Healthy Urban Spaces experts nacionals i internacionals es reuneixen a CosmoCaixa Barcelona convocats per B·Debate i el CREAL, centre de recerca de l’aliança ISGlobal, per establir vincles entre la recerca, la pràctica de la salut pública i la planificació urbanística, com l’única via per crear àrees verdes saludables per a les poblacions urbanes.
Beneficis per a la salut
Durant les primeres sessions del B·Debate, s’ha parlat d’estudis científics recents que demostren que les persones que resideixen més a prop de zones verdes viuen més i tenen menys risc de patir una malaltia cardiovascular, obesitat, problemes de salut mental i eviten efectes adversos de l'embaràs, com podria ser baix pes en néixer. En paraules del líder científic d’aquest B·Debate, el Dr. Mark Nieuwenhuijsen, “creiem que en bona part això és degut a que la gent que viu propera a zones verdes practica més activitats físiques i estableix més contactes socials, amb les implicacions per a la salut mental i física que això comporta”.
Altres investigacions suggereixen que també es redueix l'agressivitat i la delinqüència, milloren els patrons de son i es produeix una millor recuperació d’algunes malalties. Segons la Dra. Maria Neira, directora del Departament de Salut Pública i Medi Ambient de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i present en aquestes jornades, hi ha exemples concrets com el de la ciutat de Bogotà, on l’ordenació del trànsit va comportar beneficis no esperats com la reducció de la violència als espais públics. Al disminuir el caos circulatori es van incrementar les relacions socials i al mateix temps la seguretat, amb els conseqüents beneficis socials en col•lectius desafavorits com el de les dones pobres.
Problemes de salut derivats de la contaminació atmosfèrica i la inactivitat física
Segons l’OMS, es calcula que d’aquí al 2030 el 60% de la població mundial viurà en àrees urbanes amb la necessitat de planificació urbanística que això implica. Durant l’última dècada s’ha pogut observar un renovat interès en propostes urbanístiques que donin resposta als problemes de salut. La inactivitat física és un dels problemes de salut més importants del segle XXI a causa de la seva influència en les malalties cròniques més letals. De fet, segons l’OMS, la inactivitat física és responsable de la mort de 3.2 milions de persones anualment i té una gran influència en les malalties cròniques més mortals, contribuint al 21,5% de les cardiopaties isquèmiques, 14% de casos de diabetis, 16% de càncers de còlon i 10% de mama. A més, l’estrès i la contaminació atmosfèrica i acústica són factors cada cop més importants en l’estudi de les malalties. Segons la Dra. Neira, avui en dia podem afirmar que “la contaminació atmosfèrica en el seu conjunt és carcinogènica”. Segons dades de l’OMS aproximadament 7 milions de persones al món moren prematurament degut a la contaminació atmosfèrica. Concretament 3,5 milions són per la contaminació en espais interiors (per exemple per l’ús de combustibles sòlids per cuinar) i 3,3 milions és degut a la contaminació de l’aire urbà.
Segons el Dr. Nieuwenhuijsen, les zones verdes permeten reduir l’estrès i donen la oportunitat de fer més activitat física, però això no és suficient, “hi hauria d’haver altres actuacions, per exemple s’hauria de potenciar l’ús de la bicicleta, l’anar a peu o utilitzar el transport públic enlloc del vehicle privat per reduir la contaminació atmosfèrica”.
El cas de Barcelona
Barcelona és una ciutat amb una alta densitat. Comparada amb altres ciutats com Madrid o Nova York no té un gran parc central, però si petites zones verdes i un gran espai natural, el Parc Natural de Collserola. Segons la Dra. Neira el problema no és si disposes d’un gran parc o de molts de petits sinó si són accessibles o no, si la gent els utilitza. En paraules del El Dr. Nieuwenhuijsen, les zones verdes de Barcelona estan en prou bones condicions i que parcs com el de la Ciutadella són realment accessibles i per tant altament freqüentats. Tot i això, afegeix, seria necessària la creació de noves zones verdes i continuar en la millora de la planificació urbana que tingui en compte els problemes de salut de la població.
Cal recordar que la creació d’entorns saludables és una acció prioritària de “Salut 2020”, la nova estratègia paneuropea de Salut Pública aprovada pels ministeris europeus de Salut i coordinat per l’Organització Mundial de la Salut. Segons el Dr. Nieuwenhuijsen l’única via per crear àrees verdes saludables per a les poblacions urbanes és establir plans estratègics coordinats entre la recerca, la pràctica de la salut pública i la planificació urbanística. Aquest és l’objectiu principal d’aquestes jornades B·Debate.
B·Debate Centre Internacional per al Debat Científic de Barcelona és una iniciativa impulsada per Biocat i l’Obra Social “la Caixa” amb l’objectiu de cercar respostes i solucions a reptes i necessitats socials en l’àmbit de les ciències de la vida mitjançant la celebració de trobades internacionals d’alt nivell científic.
El Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) és el coordinador del projecte PHENOTYPE, finançat pel 7è Programa Marc de la Unió Europea, l’objectiu del qual és avaluar i identificar actuacions per determinar la capacitat dels espais verds públics per donar resposta als problemes de salut de la població tant del nuclis urbans com rurals.
Organització de les jornades
En la segona jornada, el dia 31, es debatrà sobre els Indicadors urbans i el seu monitoratge. També es parlà sobre els serveis ambientals i els seus beneficis per a la planificació urbana.
Per a més informació i entrevistes:
Mònica López i Marc Portella (Premsa B·Debate)
Tel. +34 657985544 (Mònica) / +34 650259013 (Marc)
premsa@bdebate.org
www.bdebate.org
Pots seguir-los a Twitter @BDebate
Irene Roch
Departament de Comunicació. Obra Social ”la Caixa”
Tel. 93 404 60 27 / 669 457 094
iroch@fundaciolacaixa.es