L’estrès positiu en nens pot ajudar a prevenir trastorns mentals

Les experiències estressants durant l’etapa prenatal, la infància i l’adolescència poden tenir conseqüències positives o negatives en la capacitat adaptativa i la salut mental jove i adulta. La clau està en la intensitat, la freqüència i la controlabilitat de l’estrès, així com en la predisposició biològica a superar els moments durs de la vida.

D’una banda hi ha l’estrès adaptatiu, que afavoreix la memòria, el rendiment cognitiu i altres processos biològics que faciliten l’adaptació de l’individu a l’entorn. Altres experiències primerenques que poden exercir un efecte positiu són les cures maternals adequades que creïn un vincle ferm i una relació segura que estimuli la confiança, l’enriquiment ambiental mitjançant l’estimulació cognitiva, el contacte social estimulant i l’exposició a reptes nous i canviants en el joc o l’exercici.

L’equilibri en l’estrès, anomenat eustrés, pot contribuir a fer criatures més fortes i preparades per la vida. Així, viure situacions d’estrès positiu ajuda als nens a viure les experiències com un repte i no com una amenaça, millorant la seva resiliència -la capacitat dels éssers humans per superar situacions adverses-. Això reforça la capacitat posterior per gestionar situacions exigents de la vida adulta com  acomiadaments laborals, ruptures sentimentals o el dol per la pèrdua d’una persona estimada, per exemple.

De l’altra banda, l’estrès tòxic i lesiu –com ara el bullying escolar, els abusos o maltractaments en l’àmbit familiar– és sovint catastròfic per les situacions doloroses o humiliants viscudes que es tradueixen també en petjades biològiques detectables. Aquest tipus d’estrès és el factor principal no genètic que incrementa la vulnerabilitat a desenvolupar trastorns adaptatius i problemes crònics de salut mental com trastorns depressius o ansiosos greus. L’ús inadequat de psicofàrmacs durant les etapes primerenques de la vida també deixa traça perdurable, no sempre adaptativa. Els experts discutiran sobre l’impacte a llarg termini d’aquests tipus de medicaments, en funció de la síndrome tractada i la seva gravetat.

CosmoCaixa acull el avui i demà una trobada d’investigadors internacionals sobre com les experiències estressants durant les etapes primerenques tenen conseqüències en la vida jove i adulta, convocada per B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”. L’objectiu és identificar quines experiències primerenques poden exercir un impacte positiu i quines tenen efectes negatius en la conducta i en la fisiologia del sistema nerviós, i com algunes d’aquestes experiències poden deixar traces a través de generacions.  

Hi ha dades epidemiològiques que estimen que a Espanya 2 de cada 10 nens i nenes pateixen un problema de salut mental. Al voltant d’un 11% d’adolescents pot desenvolupar trastorns depressius pels volts dels 18 anys i un 8% d’adolescents pot presentar un trastorn d’ansietat entre els 13 i els 18 anys. A Europa els trastorns depressius ja són la quarta causa més habitual de malaltia, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A les societats occidentals els trastorns mentals representen un 25% dels anys laborals perduts i el seu cost global sembla que supera els de la diabetis, càncer i malalties pulmonars tots junts.

Jordi Portabella, director de l'àrea de Recerca i Coneixement de la Fundació Bancària "la Caixa"; Albert Barberà, director de Biocat; Roser Nadal, colíder del congrés i investigadora de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); i Carmen Sandi, investigadora de l’Escola Politècnica Federal de Lausana (Suïssa), han presentat avui una nova edició de B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”, sobre com les experiències durant l’etapa primerenca tenen conseqüències detectables a la vida adulta.

A més dels ponents de la roda de premsa, els següents científics participen al congrés i estan disponibles per atendre als mitjans o entrevistes, prèvia petició:

• Adolf Tobeña. Colíder del B·Debate. Catedràtic de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i membre de l’Institut de Neurociències de la UAB. Autor de diversos llibres sobre neurociència per al públic general.
• Rachel Yehuda. Referència internacional en trastorn per estrès posttraumàtic com a conseqüència d’una guerra. Ha atès víctimes de l’Holocaust, Vietnam, l’Iraq, Afganistan i els atemptats terroristes de l’11-S. Investiga a l’Hospital Mont Sinai de Nova York (EUA).
• Kerry Ressler. Investiga marcatges gènics d’emocions com la por i l’angoixa i com es codifiquen a la regió de l’amígdala cerebral. Investigador de l’Escola Mèdica de Harvard (EUA) i director del departament de depressió i trastorns d’ansietat de l’Hospital McLean.
• Isabelle Mansuy. Professora de neuroepigenètica a la Universitat de Zuric i l’Escola Federal Politècnica de Zuric (Suïssa). Investiga com l’estrès traumàtic es pot heretar generació rera generació en mamífers i quines malalties humanes tenen aquests trets.

El programa detallat del B·Debate “Early life experiences. Vulnerability or resilience?” (Les experiències primerenques de la vida. Vulnerabilitat o resiliència?) està disponible en aquest enllaç.

PER A MÉS INFORMACIÓ i ENTREVISTES:

Núria Jar                                                      Irene Roch

Gabinet de premsa. B·Debate                        Departament de Comunicació. Obra Social ”la Caixa”

T. +34 696 79 25 37                                         T. 93 404 60 27 / 669 457 094

premsa@bdebate.org                                      iroch@fundaciolacaixa.es