En el món de la postveritat el bon ús de la intel·ligència artificial serà clau per mantenir el benestar de la societat

Barcelona, 7 de març 2017 – La intel·ligència artificial és notícia. Cada dia ens assabentem de noves aplicacions. Per exemple, cotxes autònoms sense conductor per millorar la mobilitat de les persones; assistents personals intel·ligents; medicina personalitzada per augmentar l’esperança i la qualitat de vida; traducció automàtica o edificis intel·ligents per estalviar energia i reduir les emissions de carboni. Però a mesura que la tecnologia s’infiltra en la societat també comencem a veure algunes aplicacions preocupants que poden comportar riscos i reptes.

Personatges tan coneguts com Bill Gates, Elon Musk i Stephen Hawking han advertit dels possibles perills d’aquests avenços com la pèrdua de llocs de treball, la substitució de persones en altres tasques pròpies dels humans i el risc que la intel·ligència artificial quedi fora de control. Per contra hi ha altres científics que consideren que avui hi ha altres riscos que ja passen i impliquen una major amenaça.

Els experts posen de manifest que el bon ús de la intel·ligència artificial serà clau per mantenir el benestar de la societat, sobretot en un context de postveritat en què l’emoció i les creences tenen més influència que els fets objectius en la presa de decisions. Això és especialment important a l’hora d’afrontar les grans qüestions actuals de la societat com el canvi climàtic, la contaminació o la migració. L’ús de chatbots, robots capaços de simular una conversa amb una persona, i la propaganda i la informació dirigides estan polaritzant la societat i podrien afectar les eleccions democràtiques.

Els algoritmes a la xarxa manipulen els resultats de les cerques a internet i tenen conseqüències sobre l’opinió pública, cada cop més fragmentada i polaritzada. Tots busquem informació constantment a internet. Els cercadors ofereixen una resposta als usuaris a partir de les característiques del seu perfil. La informació que obtenim dels resultats de la cerca influeixen en la nostra manera de veure el món. Quan algú busca alguna cosa per internet no obté els mateixos resultats que un altre. És com si anéssim a una biblioteca i només ens oferissin determinats llibres per trobar la resposta a una pregunta.

Les fórmules desenvolupades gràcies als avenços en intel·ligència artificial incideixen en les pàgines d’informació que li apareixen a cada usuari, particularment a les xarxes socials. L’opinió de les persones està canalitzada per aquest fet que provoca efectes secundaris per la salut de la democràcia. “La teva perspectiva està modelada per les notícies que reps i això és un perill”, comenta Luc Steels, colíder del B·Debate i professor d’investigació ICREA a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF).

El govern dels Estats Units i el Parlament Europeu han discutit sobre els usos de la intel·ligència artificial per establir els límits ètics i legals d’aquesta tecnologia, que cada vegada afecta més àmbits de la nostra vida. Una de les esferes que actualment més preocupa és la dels cotxes autònoms, sense conductor, que prenen decisions per si mateixos i poden tenir conseqüències no desitjades. Cal posar límits als sistemes autònoms d’intel·ligència artificial? Qui és responsable si alguna cosa surt malament? Per exemple, els eurodiputats advoquen per assegurances obligatòries d’aquests tipus de vehicles per indemnitzar les víctimes dels accidents que provoquin.

Els propers 7 i 8 de març els majors experts mundials en intel·ligència artificial es reuniran a CosmoCaixa per debatre les promeses, els riscos i la realitat de aplicacions de la disciplina convocats per B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”. Alguns dels temes que discutiran seran els avenços en la web semàntica i l’aprenentatge automàtic, que tenen per objectiu l’intercanvi d’informació d’una forma comprensible per les màquines; així com la influència dels algoritmes en la selecció de notícies a les xarxes socials i internet que condicionen l’opinió pública. La principal contribució del debat es plasmarà en un manifest: la Declaració de Barcelona per al desenvolupament i l’ús adequats de la intel·ligència artificial a Europa.

Els següents científics estan disponibles per atendre als mitjans o entrevistes, prèvia petició:

• Luc Steels. Colíder del B·Debate, professor d’investigació ICREA a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: UPF/CSIC). Format en lingüística i ciències de la computació. Especialitzat en intel·ligència artificial, sota el mestratge de Marvin Minsky a l’Institut Tecnològic de Massachusetts (EUA).
   
• Ramon López de Mántaras. Colíder del B·Debate, un dels pioners en intel·ligència artificial de casa nostra, sobretot en creativitat computacional i l’àmbit de la música. Dirigeix l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC. Ha rebut nombrosos premis de prestigi.
   
• Francisco Martín. Líder mundial en aprenentatge automàtic (machine learning), una tècnica que anticipa l’èxit d’un producte o la propensió a desenvolupar una malaltia en minuts. Dirigeix l’empresa BigML, on crea intel·ligència artificial capaç d’aprendre, adaptar-se i anticipar-se.

El programa detallat del B·Debate “Artificial Intelligence: dreams, risks and reality” (Intel·ligència artificial: somnis, riscos i realitat) està disponible en aquest enllaç.

PER A MÉS INFORMACIÓ i ENTREVISTES:

Núria Jar                                                       Irene Roch

Gabinet de premsa. B·Debate                         Departament de Comunicació. Obra Social ”la Caixa”

T. +34 696 79 25 37                                          T. 93 404 60 27 / 669 457 094

premsa@bdebate.org                                       iroch@fundaciolacaixa.es