Taula rodona 1: La biologia sintètica en el seu camí cap al traslacional
“Hi ha un moment en què la tecnologia passa de ser interessant a una cosa invertible, i crec que la biologia sintètica està en aquest moment”, va afirmar Lluis Pareras, fundador de Invivo Capital, a Barcelona. Com passar de la recerca a la inversió i l'aplicació real dels avanços va ser el tema de la primera de les dues taules rodones que es van celebrar durant el B·Debat. Pareras va reconèixer alguna cosa que planeja en l'ambient de la biologia sintètica, i és que “resulta difícil entendre la definició exacta de biologia sintètica: implica una veritable enginyeria o és també l'evolució de les tècniques tradicionals? En qualsevol cas ja està aquí i està a la clínica, la qual cosa com a inversor em fa estar gairebé paranoic”.
Una evolució clara d'aquestes tècniques és la que ofereix CRISPR, la propietat intel·lectual de la qual és un tema encara no resolt, amb lluites legals obertes. “El problema de les patents és alguna cosa que està sent dolorós per a totes les parts i que, com a inversor, em posa nerviós”, va reconèixer Sylvain Sachot, director d'inversions en Asabys Partners.
Pareras va oferir alguns consells a l'hora de desenvolupar un producte d'aquesta naturalesa: aclarir la propietat intel·lectual, tenir en compte que la ciència sol avançar més ràpid que la seva regulació, enviar un missatge clar a la societat, envoltar-se d'un bon equip, centrar-se en àrees on hi ha una necessitat clínica real i basar-se en aquells productes que tinguin dades sòlides en relació a la recerca amb animals i en els models preclínics.
En el debat va sorgir la pregunta de com millorar la relació entre l'acadèmia —la recerca més clàssica— i les companyies, més centrades en el desenvolupament de productes i el seu mercat. Per a John L. Collins, director comercial i d'operacions en SynbiCITE, a Londres, ha de potenciar-se una comunicació concreta sobre recursos i solucions, no acontentar-se únicament amb la voluntat de col·laborar. Segons Pareras, l'acadèmia és un gran lloc per pensar, però no tant per fer. I “si ets genuí i tens bones idees, les companyies t'escoltaran”, va assegurar Laia Crespo, responsable a Europa de Sanofi Ventures.
Com fer llavors per, des de l'acadèmia, aconseguir la utilitat del mercat? “Probablement una bona idea és començar una startup”, va assegurar Parera, “encara que cada experiència pot tenir i requerir una sortida diferent”. Així pensa també Crespo, que per ell el camí “depèn de la tecnologia. El primer seria parlar amb l'oficina de transferència tecnològica de la pròpia institució”. Segons Collins, no caldria anar als Estats Units: “el 80% de les startup allà fracassen, és gairebé l'oposat a Europa. Mira primer a Europa, aquí fem les coses de forma més intel·ligent”, va assegurar provocador. I dins d'Europa, “Barcelona té la capacitat de ser un gran lloc per a donar aquest impuls”.