Si cal triar una definició per a la biologia sintètica podria ser aquesta: l'enginyeria racional de sistemes biològics per a desenvolupar aplicacions. Sota aquest concepte s'engloben avanços tan importants i radicals com la modificació del genoma humà, les teràpies gèniques o les més modernes tècniques d'immunoteràpia contra el càncer. També inclou la modificació de bacteris i microorganismes, canvis que els porten a adquirir noves propietats i que poden utilitzar-se en la medicina, en el reciclatge o en la lluita contra la crisi climàtica.
Tot aquest món de possibilitats fa que ja es pensi en la biologia sintètica com un component bàsic, juntament amb la intel·ligència artificial, de la quarta revolució industrial. Però també que es generin nombrosos debats al voltant: tant sobre les maneres d'impulsar-la i desenvolupar-la com dels conflictes ètics que comporta al seu voltant.
Per a discutir els últims avanços i debats sobre la biologia sintètica, experts internacionals es van reunir en un nou B·Debat, una iniciativa de Biocat i l'Obra Social “la Caixa” per a promoure el debat científic juntament amb el Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona
CONCLUSIONS:
• La biologia sintètica uneix un món de possibilitats que la converteixen en element clau de la nova revolució industrial.
• El genoma és ara un objectiu de tractament. Ho és en gran part gràcies a CRISPR, la nova tècnica d'edició genètica, encara que cal un major grau d'enteniment i millora perquè s'estenguin les seves aplicacions.
• Bona part de la biologia sintètica es centra en la modificació de bacteris, que poden aplicar-se en camps tan diversos com les vacunes, les teràpies contra el càncer, el reciclatge de plàstics o la lluita contra el canvi climàtic.
• El pas de la recerca més bàsica a la seva aplicació en la vida real és encara un camp de debat, així com l'enorme ventall de qüestions ètiques que desperten algunes d'aquestes eines.