La malaltia mental arrossega un estigma estrany a la llum dels nombres. La seva freqüència és tal que, en les seves molt diverses formes, afectarà a aproximadament una de cada quatre persones, i en termes econòmics la seva repercussió aviat serà més gran que les malalties del cor o fins i tot que el càncer.
Més de la meitat de les malalties mentals comencen a desenvolupar-se abans d'arribar a l'edat adulta. Tot i que les causes són múltiples i variades, cada vegada es presta més atenció als esdeveniments que tenen lloc durant la infància i l'adolescència (etapes primerenques). Suposa l'estrès precoç un major risc de malaltia mental? Hi ha moltes dades que així ho avalen, però les investigacions estan introduint matisos nous i inesperats. D'una banda, cert tipus d'estrès comença a considerar-se com a positiu, ja que afavoreixen l'adaptació a l'adversitat en l'edat adulta. Per una altra, hi ha indicis que les seqüeles de l'exposició a esdeveniments traumàtics primerencs es podrien heretar pels fills i fins i tot néts a través de mecanismes epigenètics.
Per discutir alguns dels més recents i importants avenços, diversos dels millors experts internacionals es van reunir el 25 i 26 d'octubre de 2016 al debat ‘Early Life Experiences. Vulnerability or Resilience?’, Organitzat per B·Debate −una iniciativa de Biocat i de l'Obra Social "la Caixa" per promoure el debat científic− conjuntament amb l'Institut de Neurociències i amb la col·laboració del CORE de Salut Mental de la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Insitut de Recerca Vall d'Hebron i The Institute for the study of Affective Neuroscience.
CONCLUSIONS
- L'estrès negatiu en etapes primerenques augmenta la probabilitat de patir depressió, ansietat o psicosi, fins i tot malalties no mentals com algunes cardiovasculars.
- Els estudis apunten que també pot existir un estrès positiu: donaria lloc a una major resiliència i a beneficis en l'edat adulta.
- Encara no es coneixen amb precisió els mecanismes i les rutes exactes que estan darrere de l'estrès adaptatiu, però sembla important que aquest sigui percebut com controlable.
- Les conseqüències de l'estrès negatiu podrien ser heretables i passar a les següents generacions. De confirmar-se, no seria una herència genètica, sinó epigenètica.