1. Què és la biologia sintètica?

“L’objectiu de la biologia sintètica és dissenyar i redissenyar amb precisió organismes vius”, resumeix Jordi García-Ojalvo, director del laboratori de Sistemes Biològics Dinàmics de la Universitat Pompeu Fabra i líder científic del B·Debate. “És una enginyeria genètica 2.0. perquè no es limita a sumar components: s’utilitzen eines de la física, de l’enginyeria o de les matemàtiques per tenir en compte les interaccions entre ells. D’aquesta manera busca reprogramar organismes per fer coses que no fan a la natura i que poden ser beneficioses per a l’ésser humà”.

Per a Ricard Solé, cap del laboratori de Sistemes Complexos de la Universitat Pompeu Fabra, “la biologia sintètica està a la seva adolescència, però en un moment d’acceleració. Actualment tenim ja la possibilitat de fer enginyeria sobre la vida”.

La biologia sintètica no està lliure de controvèrsies entre els seus propis científics, especialment enginyers i biòlegs. En paraules de Wendell Lim, professor del Departament de Farmacologia Cel·lular i Molecular de la Universitat de Califòrnia, “per als biòlegs les modificacions genètiques són una manera d’entendre la naturalesa, no un fi en si mateix, i es pregunten per què els enginyers no aprecien els complexos i preciosos dissenys que la natura ofereix. Els enginyers també estan perplexos: per què els biòlegs no valoren quan reemplacem un sistema tan complex amb una alternativa molt més simple i predictible?”.

Els enginyers busquen en general “estàndards”, peces que compleixin una funció i que siguin capaços de complir la seva comesa a l’introduir-les en qualsevol organisme. Els biòlegs difereixen perquè pensen que la vida és massa complexa per simplificar-la i que el fons genètic de cada organisme influirà sempre en el comportament de les peces. Així pensa Manel Porcar, líder del laboratori de Biotecnologia y Biologia Sintètica de la Universitat de Valencia: “En biologia el nombre de components és relativament petit, però el nombre d’interaccions és grandíssim, just al contrari del que passa en l’enginyeria tradicional”, afirma.

Hi ha dues grans característiques més que separen la biologia de l’enginyeria més pura. Una és el soroll: les cèl·lules canvien el seu comportament al llarg del temps, i una cèl·lula mai és igual que la seva veïna. Això complica la precisió i la claredat que els enginyers busquen. L’altra és l’evolució: els éssers vius són el producte de milions d’anys de proves d’assaig-error. Per a García-Ojalvo, la biologia sintètica l’ha de tenir molt en compte, ha de “fer servir el que en sabem d’ella per millorar els dissenys i recordar que qualsevol organisme que dissenyem també haurà d’evolucionar”.