1. A la recerca d'un índex de salut cerebral

Per Pascual-Leone, un cervell sa és "aquell que té la xarxa de connexions necessàries per gaudir d'una vida plena". I aquesta xarxa, igual que les necessitats a què respon, canvia al llarg del temps. "No es tracta de tenir un cervell jove de 17 anys en un cos de 90, sinó de tenir el millor cervell amb la millor salut possible per a cada edat", afirma el neurocientífic.

Una de les propietats intrínseques de "l’òrgan més important del segle XXI", com el qualifica Montserrat Bernabeu, Cap de la Unitat de Dany Cerebral de l'Institut Guttmann, és la plasticitat: la capacitat d'adaptar-se als canvis que l'envolten, ja siguin ambientals o derivats d'una malaltia, modificant la seva estructura (i la seva capacitat funcional) a partir de l'experiència. La tesi de Pascual-Leone és que alteracions extremes d'aquesta capacitat poden estar darrere de malalties mentals com l'autisme o l'esquizofrènia i que una manera de tractar aquestes patologies podria ser modificar aquesta capacitat plasticitat mitjançant l'ús de tècniques d'estimulació cerebral no invasives, com l'estimulació magnètica transcranial.

A més de les possibles patologies, la capacitat plasticitat del cervell canvia de manera natural al llarg de la vida, com també ho fa la capacitat cognitiva. L'objectiu és, per tant, poder conèixer aquests canvis per potenciar-los i dirigir-los, en benefici de l'individu i de la seva salut. Segons Álvaro-Leone és clau tenir mesures fiables de la salut cerebral per cada edat i individu i incorporar-les a les revisions mèdiques. "De la mateixa manera que es mesura la pressió arterial o es controla la diabetis, necessitem un índex objectiu de salut cerebral", afirma.

El momentum tecnològic

Gràcies als avenços en els camps de la neuroimatge, la robòtica i la informàtica la neurociència ha canviat d'una manera radical en els últims anys. "Per entendre com funciona el nostre cervell hem d'estudiar les seves interaccions amb el món que l'envolta. La fotografia fixa d'un moment concret no és suficient ", explica Gustavo Deco, investigador ICREA de la Universitat Pompeu Fabra.

Deco estudia in silico, mitjançant models informàtics, com es comporta el cervell. El gran avantatge d'aquesta aproximació és poder analitzar pertorbacions que no seria ètic provar en humans ni en models animals perquè encara es desconeixen els seus efectes. "Encara estem en fase experimental però ja podem fer simulacions per ordinador de com funciona el cervell d'una persona en particular i intentar millorar la seva plasticitat estimulant regions concretes", afirma Deco.

Gràcies a la informàtica també es pot gestionar la ingent quantitat de dades (BigData) amb què treballen els dos grans projectes neurocientífics del planeta: l'europeu The Human Brain Project, i el nord-americà BRAIN initiative. Dues iniciatives amb enfocaments diferents que, segons Richard Frackowiak, professor de l'Escola Politècnica Federal de Lausana (Suïssa), "revolucionaran d'una manera màgica com entenem la neurociència".

Les noves tecnologies també irrompen amb força en el camp de la rehabilitació on els avenços en robòtica mouen milions de dòlars l'any. "Hem demostrat que els beneficis de la rehabilitació assistida per robots es prolonguen un cop acabada la intervenció -defensa Hermano Igo Krebs, de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (EUA) -. En el context dels EUA la teràpia robòtica no afegeix cap cost addicional a la estàndard quan comparem el preu dels dos tractaments després de 36 setmanes d'execució ".

Fins ara els resultats d'intervencions robòtiques són molt positius pel que fa a millores de mobilitat de les extremitats superiors, però no tant per a les inferiors. Krebs i el seu equip han inventat una nova aproximació per a aquestes últimes. "La nostra nova 'joguina' es diu MIT-Skywalker i canvia el paradigma de com millorar la mobilitat de les cames", explica.