2. Al cervell també li toca fer flexions

Com més sa estigui el cervell millor afrontarà lesions, malalties i el pas dels anys. Avui sabem que la genètica juga un paper fonamental en la salut cerebral. El genetista John Harvey, de l'Institut de Neurologia de Londres, ha identificat nombrosos gens relacionats amb síndromes neurològiques com la demència o la malaltia de Parkinson. Segons descriu ell mateix, "els estudis genètics i epidemiològics amb milers de persones són cars i avorrits però donen uns resultats increïbles", afirmava a la seva ponència.

Més enllà de la genètica, els científics han demostrat que hi ha moltes maneres de mantenir la salut del sistema nerviós. "És tan simple com sona -assevera Arthur Kramer, director de l'Institut Beckman de la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign (EUA) -. L'exercici és una de les millors maneres de millorar la salut física i mental".

Aquest investigador ha demostrat els mecanismes moleculars que estan darrere de l'efecte beneficiós de l'activitat física. "L'exercici té efectes increïbles sobre el cervell: millora la memòria, incrementa el nombre de sinapsis, la producció de neurotransmissors, l'angiogènesi, augmenta l'expressió de gens relacionats amb la plasticitat i disminueix altres associats amb l'estrès oxidatiu ...", enumera. L'evidència és tan aclaparadora que Kramer no pot evitar sorprendre’s de com de difícil resulta de vegades que l'ésser humà actuï en el seu millor interès. "Ens estem convertint en una societat sedentària i obesa, ¡Fins i tot els nens!", denuncia.

Del gimnàs als videojocs

L'exercici té un efecte global sobre el cervell, però també hi ha aproximacions per millorar funcions cognitives concretes. Aquest és l'objectiu de programes d'ordinador com el desenvolupat a Catalunya per l'Institut Guttmann, amb altres col·laboradors tecnològics i clínics: Guttmann, NeuroPersonalTrainer®, i també de la iniciativa Brain Fit Club, de l'escola mèdica de Boston, que intenta emular un gimnàs convencional però per les capacitats cognitives. "Volem traduir els avenços de la recerca neurocientífica en programes clínics", destaca Bonnie Wong, neurofisiòloga i directora d'aquest projecte.

Una altra estratègia per optimitzar funcions cognitives específiques és tan present en la majoria de llars i fomenta tanta preocupació social que resulta sorprenent: els videojocs d'acció. Daphne Bavelier, neurocientífica de la Universitat de Rochester (EUA), porta anys utilitzant-los com a eina per entendre millor la plasticitat cerebral i com aprenem. "El primer que penses quan el teu fill de 15 anys es passa hores matant zombis davant de l'ordinador no és que estigui augmentat les seves funcions executives, però així és", afirma.

Les investigacions de Bavelier demostren que els jugadors de videojocs d'acció (Com les populars sagues Call of duty o Medal of honor) tenen un temps de reacció més ràpid i decideixen de manera més eficient que aquells aficionats a jocs de tipus més social (tipus SIMS o Restaurant empire). L'explicació molecular d'aquests efectes és que els videojocs d'acció "semblen tenir un efecte directe sobre la xarxa neuronal que controla l'atenció", afirma l'experta.

Aquests resultats es veuen recolzats per nombrosos estudis amb cirurgians que han demostrat que els videojocs d'acció poden millorar la seva pràctica quirúrgica. De totes maneres, és vox populi que els joves que passen moltes hores jugant a videojocs solen tenir un mal rendiment escolar, per la qual cosa Bavelier va acabar la seva exposició subratllant que encara no se sap si els videojocs estimulen certes habilitats en deteriorament d'altres, com per exemple la retenció a llarg termini. "Encara ens queda molt per aprendre", conclou la investigadora.

Mens sana in corpore sano

A més d'exercici i videojocs, també les relacions socials positives, la meditació, un treball estimulant a nivell cognitiu, dormir les hores que toca i una dieta saludable influeixen en la salut cerebral. En relació a l'alimentació, Emilio Ros, investigador de l'Hospital Clínic de Barcelona va presentar en el B·Debate els resultats de l'estudi PREDIMED (Prevenció amb Dieta Mediterrània) que demostren que una dieta mediterrània suplementada amb oli d'oliva verge extra i nous redueix el risc d’esdeveniments cardiovasculars. A més, segons Ros, "els aliments rics en polifenols propis d'aquest tipus de règim podrien contrarestar el deteriorament cognitiu associat a l'edat".

De la mateixa manera que els bons hàbits i l'exercici modulen la salut cerebral i incrementen la reserva cognitiva (la capacitat del cervell de lluitar contra la malaltia) està descrit que patologies com la diabetis tipus 2 acceleren el deteriorament cognitiu. "Avui sabem que és tan cert l'aforisme mens sana in corpore sano com el seu reflex especular, ja que el cervell també influeix en la salut del cos", assegura Álvaro Pascual-Leone.

En una societat cada vegada més longeva l'objectiu fins ara ha estat curar les malalties neurodegeneratives però, segons Pascual-Leone, aquesta estratègia és incorrecta, perquè quan la malaltia es manifesta ja porta anys desenvolupant-se. "L'única solució és emfatitzar la prevenció a nivell personal. Aconseguir mantenir el cervell sa al llarg de tota la vida -afirma l'expert-. I aquest canvi de paradigma no només afecta la base mateixa de la neurociència sinó que també requereix d'un canvi a nivell de salut pública i política sanitària".