2. Com han canviat els vegetals que mengem?

Des de el Neolític, l’ésser humà ha anat seleccionant les característiques que més li interessaven de cada planta, dirigint així en gran mesura la seva evolució. Ara, gràcies a la investigació científica, existeixen diferents tècniques de millora més precises, però durant milers d’anys aquests canvis s’aconseguien de forma intuïtiva.

Estudiar aquests canvis no és senzill. Per exemple, per estudiar les variacions en Arabidopsis —la primera planta de la qual es va desxifrar el genoma—, el grup d’Oliver Loudet, líder del grup d’investigació INRA, recull varietats d’Amèrica, de Sicília, inclús d’àrees aïllades (i per tant amb plantes no domesticades) com Tadjikistan, a l’Àsia Central. A partir d’aquí estudien com es comporten en condicions d’estrès, com la manca d’aigua, observen com resisteixen i creixen i busquen les diferències genètiques (i epigenètiques) que les expliquen.

Una cosa semblant fa el grup de Carlos Alonso-Blanco, del Centre Nacional de Biotecnologia, a Madrid: estudiar les variacions de la mateixa planta i la seva adaptació a les estacions. En aquesta cerca han trobat vàries regions associades amb el temps en què floreixen, la seva adaptació a les altes temperatures o fins i tot amb la seva resistència a contaminants.