En el darrer mig segle la població mundial s’ha doblat, mentre que l’augment del rendiment dels cereals s’ha multiplicat per tres. Les millores de producció s’han aconseguit, entre d’altres, augmentant la superfície conreada, l’aigua i els adobs utilitzats. En un context de canvi climàtic, aquestes tècniques ja no poden seguir utilitzant-se, la qual cosa obliga l’ésser humà a utilitzar altres eines com la millora en el coneixement bàsic de la genètica de plantes.
Els millors experts internacionals en genètica vegetal van exposar el seu treball en aquest àmbit a B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa” per promoure el debat científic, coorganitzat amb el Centre d’Investigació en Agrigenòmica (CRAG) i amb el recolzament de la National Science Foundation (Estats Units).
CONCLUSIONS:
- La producció d’aliments haurà d’augmentar fins a un 70% per poder abastir la població mundial al 2050. En un context de canvi climàtic i amb la impossibilitat de seguir augmentant la superfície conreada, l’aigua i els adobs; conèixer millor la genètica de plantes és imprescindible per aplicar altre tipus de millores
- El primer genoma complet d’una planta es va publicar l’any 2000. A dia d’avui ja es disposa del genoma complet de més de 80 espècies i milers de varietats: per exemple, de fins a 3.000 varietats d'arròs. L’abaratiment de la tecnologia facilita que aquestes dades no parin de créixer, però els investigadors continuen treballant per entendre tota aquesta informació i les seves possibles aplicacions
- Els vegetals dels quals ens alimentem actualment són fruit del procés de modificació genètica a què els ha sotmès l’ésser humà des del Neolític, primer de forma intuïtiva i actualment amb tècniques més precises
- Els transgènics són només el resultat d’una de les tècniques de modificació genètica dels vegetals. El coneixement adquirit amb la investigació agrigenòmica pot ser aplicat a altre tipus de tècniques