2. Microbioma i malaltia

Paper clau en la medicina

El microbioma juga un paper clau en la medicina, tal com va posar de manifest Dusko Ehrlich, investigador principal del projecte Metagenopolis a Jouy a Josas (França) i director del Centre for Host Microbiome Interacció del King 's College de Londres (Regne Unit).

En la seva opinió, la microbiota intestinal és un òrgan oblidat, format per 100 trilions de microorganismes, fet que suposa un major nombre de cèl·lules que el cos humà.

"La microbiota apareix alterada en moltes malalties cròniques. Aquesta alteració es deu, de manera habitual, a la pèrdua de riquesa microbiana i es pot produir fins i tot en persones sanes. Així, un microbioma intestinal pobre en microbis és menys saludable", ha advertit.

Les noves eines de seqüenciació s'han revelat com especialment útils per estudiar les alteracions del microbioma, tal com s'ha posat de manifest en estudis com MetaHIT, encara que l’estandardització dels processos és clau.

"Els biomarcadors basats en el microbioma poden predir una malaltia de forma precisa. I, fins i tot, el risc de malaltia. Per aquest motiu, és molt útil tractar les parts microbianes del nostre cos per preservar òptimament la salut i curar la malaltia. I, com les alteracions del microbioma poden agreujar la malaltia, la seva restauració hauria de ser beneficiosa", ha sentenciat.

El microbioma en malalties infeccioses 

La microbiota vaginal també contribueix al risc de transmissió de VIH, tot i la profilaxi pre-exposició, com va detallar Nichole Klatt, professora de la Universitat de Washington (EUA): l'eficàcia de tenofovir en gel va ser tres vegades més gran en dones amb dominància de Lactobacillus vaginal. Per la seva banda, aquest fàrmac no va ser eficaç en dones amb comunitats no-Lactobacillus que contenen altes quantitats de G.vaginalis.

Roger Paredes, responsable del grup de Genòmica Microbiana a l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i uns dels líders científics d'aquest B·Debate, també investiga en aquest camp. En la seva opinió les troballes proven que, després de la infecció per VIH, es produeix una adaptació del microbioma a l'estrès oxidatiu.

"Aquesta adaptació és capaç de perpetuar-se i contribuir a la inflamació crònica en la infecció per VIH. La inflamació aguda per VIH es caracteritza, entre altres factors, per una ràpida pèrdua de la riquesa gènica microbiana, que no sembla recuperar-se", va descriure.

Malalties digestives

Els avenços també s'han produït en malaltia de Crohn. Com va apuntar Mahmoud Ghannoum, director del Centre de Micologia Mèdica a la Universitat Case Western Reserve de Cleveland (EUA), el treball de Ghannoum va demostrar que els fongs −i no els bacteris− són els responsables de l'agreujament de la severitat i inflamació de la malaltia inflamatòria intestinal, més que una causa d'aquests símptomes. En 2016, Hoarau va confirmar el paper clau d'un fong en el desenvolupament de la malaltia de Crohn.

"Hi ha una demostració clara de la contribució del microbioma a la colitis", ha recalcat l'expert. Per la seva banda, Harry Sokol, professor de Gastroenterologia a l'Hospital Saint Antoine de París (França) va reiterar el paper central de la microbiota en la patogènesi de les malalties inflamatòries intestinals i que està sota la influència tant dels factors genètics com dels mediambientals.

Un altre àmbit d'interès és la interacció entre el ferro, la vitamina D i l'àcid úric i la resistència a la insulina, fetge gras i microbiota, tal com va indicar José Manuel Fernández Real, cap de secció de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IdIBGi). "Hi ha cada vegada més proves que la microbiota modula el desenvolupament de la malaltia hepàtica greixosa no alcohòlica i l'esteatohepatitis no alcohòlica. I aquestes troballes poden tenir implicacions terapèutiques", va pronosticar.

Microbiota i càncer

Finalment, Laurence Zitvogel, investigadora del centre Gustave Roussy a París (França) va pronosticar que probiòtics anticàncer com el bacteri Enterococcus hirae i Barnesiella intestinihominis protagonitzaran una nova era de la immuno-oncologia, amb resultats prometedors ja publicats en tumors pulmonars avançats, càncer d’ovari i càncer de ronyó.