3. La tecnologia: accessibilitat, aplicacions i ciutats intel·ligents

La tecnologia és una eina fonamental per a la inclusió. Omnipresent avui dia, el seu disseny i implantació pot i ha de dirigir-se a pal·liar barreres físiques i socials de tots els tipus. I és la base de les ciutats intel·ligents, una esperança per la integració no exempta de riscos.

Tomás Sánchez, investigador al Munic Center for Technology in Society, va presentar un dels projectes de l'agrupació "En torno a la silla". Es tracta d'una sèrie de tallers de cocreació basats en el "Do it yourself (fes-ho tu mateix)", una iniciativa que permet formes de producció per les mateixes persones amb discapacitat, personalitzades i de baix cost, i que a més fomenta la relació entre elles. La pregunta és com implantar la iniciativa per fer-la a gran escala. "Probablement una opció impliqui buscar suports en els Fab Labs", va comentar Sánchez. "I un repte afegit és el d'apropar a dissenyadors a la problemàtica particular de cadascuna d'aquestes persones", ha afegit. Perquè com va recordar Nicolás Barbieri, investigador a l'Institut de Govern i Polítiques Públiques, parafrasejant Leonard Cohen i a través d'un vídeo de la mateixa agrupació: "qualsevol sistema que munteu sense nosaltres serà enderrocat".

Altres formes d'aplicar la tecnologia en el benefici de les persones amb discapacitat vénen de la utilització de les mateixes dades mèdiques. És el que pretén i està fent el projecte QVIDLAB de l'Institut Guttman, presentat per Joan Saurí. A través de la recollida i anàlisi de nombroses dades de salut i qualitat de vida de pacients en neurorehabilitació, el seu propòsit és generar informació que pugui aplicar-se a l'assistència clínica i la innovació social.

"Jo no sé si la introducció de les tecnologies de la informació en les nostres vides és exactament progrés", va sostenir Jordi Tolrá, responsable de mSocial, "el debat està en com usar-les perquè així sigui". El mateix Tolrà presentar diferents apps per a mòbils dissenyades per tal d'augmentar la inclusió. Una és la desenvolupada en la fundació per a l'atenció de persones sense llar Arrels, per tal que els ciutadans poguessin avisar quan veiessin a una persona dormint al carrer. "El repte ara és donar poder a aquestes persones sense llar. Moltes d'elles tenen mòbil, i podrien accedir de forma fàcil a informació i serveis i decidir per si mateixes què fer". Una altra és la del projecte Vincles, destinada a persones de la tercera edat que viuen soles, i que a través de l'aplicació poden posar-se en contacte de diferents maneres amb un cercle de persones personalitzat, que elles mateixes trien i en les qui confien.

Hi ha també aplicacions que ajuden a llegir al mòbil prospectes de medicaments escrits en lletra massa petita, com va apuntar David Zanoletty, mànager del Departament de Tecnologia Accessible de la fundació ONCE. Fins i tot projectes "metatecnológicos", destinats a identificar els models de mòbils més adequats per a persones amb necessitats específiques.

A la generalització de les tecnologies hi ha la base de les ciutats intel·ligents, enteses aquestes com a ciutats sostenibles que, basant-se en l'ús de les tecnologies de la informació i en estructures connectades, són capaços de respondre a les necessitats de les seves institucions i ciutadans. La mateixa Barcelona aspira a ser una "ciutat digital", com va comentar Anna Majó, directora tècnica d'Innovació Digital a Barcelona Activa, que ha citat projectes com Decidim Barcelona, que pretén millorar la qualitat de la democràcia i el municipalisme.

Aquestes ciutats-concepte reuneixen moltes oportunitats, com va recollir Giorgia Nesti, professora a la universitat de Pàdua. Haurien, en principi, d’afavorir el desenvolupament de negocis, la sostenibilitat i la participació. I permetrien una aproximació a l'hora de desenvolupar polítiques urbanes que podrien afavorir la inclusió. Però no estan exemptes de riscos. "Poden augmentar la bretxa digital, afavorir en excés una ideologia neoliberal i conduir a una fragmentació", ha advertit. D'aquí que calgui adoptar "un paradigma de cooperació entre les diverses parts implicades, afavorint la seva participació, la seva veu i la seva responsabilitat".

L'aspiració hauria de ser, ni més ni menys, la inclusió completa, com va afirmar Luz Zelderloo, secretari general a l'European Association of Service Providers for Persons with Disabilities (EASPD). "Quan es parla com un èxit el fet d’arribar al 95% d'accessibilitat, a mi m'agrada dir que això és una cosa així com si es construïssin 1000 quilòmetres de vies, però amb 5 quilòmetres d'interrupció".