Segons l'Organització Mundial de la Salut, més de 1.000 milions de persones (un 15% de la població mundial) pateixen algun tipus de discapacitat, de les quals al voltant de 150 milions tenen dificultats greus.
Una discapacitat no es defineix únicament com una limitació corporal, sinó també, de forma més àmplia, com una restricció a la participació en la societat. En aquest paisatge complex de necessitats moltes vegades no ateses, l'evolució de les ciutats i l'aparició global de les tecnologies de la informació ofereixen noves oportunitats per la seva integració, però també dificultats que cal identificar i superar. Les persones amb discapacitat busquen apoderar-se per reclamar els drets que els pertanyen.
Per discutir la situació actual i l'horitzó de reptes i oportunitats, representants i experts nacionals i internacionals convocats per l’Institut Guttmann i l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP-UAB) es van reunir a B·Debate −una iniciativa de Biocat i de l’Obra Social “la Caixa” per promoure el debat científic− en la jornada ‘Integrative Societies and Disability: Open and Smart cities from social sciences’.
CONCLUSIONS:
- La discapacitat és una construcció social que abasta una certa violència simbòlica i barreres moltes vegades invisibles.
-
Les persones amb discapacitat busquen apoderar-se per aconseguir que es respectin tots els seus drets, sense necessitat d'acudir a paternalismes de terceres persones.
- La tecnologia pot ajudar a salvar barreres físiques i socials, però cal acostar-la als problemes particulars.
-
Les ciutats intel·ligents són una oportunitat per a la inclusió, tot i que, a la vegada, es corre el risc d'augmentar la bretxa digital.